Els nous noms de Carles Puigdemont

BarcelonaQuan Laura Borràs i Jordi Turull negociaven la direcció que es va escollir al congrés de Junts del 2022 van protagonitzar un pols a dues mans. Un estira-i-arronsa que va acabar, per molt poc, en acord i que va donar a tots dos dirigents un repartiment al 50% de la direcció perquè hi col·loquessin els seus afins. Aquest any la prèvia abans del conclave de Junts del 25, 26 i 27 d’octubre és molt diferent: la batuta la porta Carles Puigdemont, de forma hermètica, però ja advertint que comptaria amb nous lideratges. El que havia de ser, doncs, un congrés quirúrgic en què només es formalitzaria el lideratge orgànic de l'expresident, passa ara a tenir un caràcter més profund, el de l'inici del relleu.

Aquest dimecres Puigdemont ja va parlar de "renovació" de discurs i d'equips i la mateixa ponència estratègica que Junts aprovarà al Congrés ho deixa per escrit: "L'independentisme necessita avui els millors lideratges de l'experiència del 2017, alhora que s'ha de comprometre a preparar el seu relleu gradual per fer emergir les noves cares del futur. Passat i present han de conviure perquè no es trenqui el fil roig de l’independentisme". Per tant, Junts assumeix que Puigdemont agafarà les regnes i que seguiran altres figures com Jordi Turull de secretari general o Josep Rull a la presidència del Parlament, tot i que alhora apunten a la necessitat de fer emergir altres noms.

¿Quines són aquestes cares que poden tenir un nou paper? Segons diverses fonts consultades, en aquesta nova etapa guanyarien pes el líder de Demòcrates, Toni Castellà; la portaveu del grup al Parlament, Mònica Sales; el que va ser cap de llista a Girona el 12-M, Salvador Vergés; el diputat Agustí Colomines, o la líder a la demarcació de Lleida, Jeannine Abella. Cal veure quina traducció té això a la nova executiva del partit i al grup parlamentari, però una de les fonts consultades avisa: "Comença una etapa de relleus. No hi ha canvis formals, però sí un empoderament progressiu" de les noves cares, apunta.

El nou home fort

Tot apunta que Jordi Turull seguirà com a secretari general de Junts, a diferència de Laura Borràs, que assumeix un pas al costat –encara per definir– perquè Puigdemont torni a ser màxim líder del partit. Ara bé, en aquest pom de dalt de la formació apareix Toni Castellà, com a nou home fort de Puigdemont. S'ha de veure com es traduirà això en el congrés o si assumirà noves funcions més endavant en una segona etapa de canvi de lideratges, ja que el rol de Castellà està condicionat al fet que Junts arribi a un pacte amb Demòcrates, el seu partit –la negociació la porten ell mateix i Jordi Turull–. Si s'executés en aquest conclave, diverses fonts apunten que Castellà podria assumir una vicepresidència.

Hi ha dos indicadors en la ponència organitzativa que apunten a aquesta operació. O, si més no, que deixen la porta oberta al fet que es faci efectiva si hi ha acord més endavant. El primer és la supressió de l'antiguitat de sis mesos d'afiliat per presentar-se a un càrrec directiu del partit, la qual cosa permet incorporar a la direcció persones que no militen actualment al partit, com el mateix Castellà. El segon, és la possibilitat que la presidència del partit –a diferència d'ara– delegui part de les seves funcions a fins a quatre vicepresidències. Els seus atributs, estableixen els estatuts, seran les de la representació màxima del partit, a més de les funcions de lideratge, de direcció de l'estratègia política i de les negociacions.

Castellà no és nou en política ni molt menys, el líder de Demòcrates va entrar com a diputat al Parlament el 1999 amb Unió i es va convertir anys després en la principal oposició interna a Josep Antoni Duran i Lleida. Va trencar amb el partit quan no es va sumar a Junts pel Sí i va fundar Demòcrates que, després d'anar en coalició amb ERC a les eleccions del 2017, es va presentar ja amb els juntaires als comicis del 2021. Ara és diputat i ha assumit el càrrec de portaveu de Junts a la comissió d'Economia. Castellà ha forjat una relació directa amb Puigdemont a través del Consell de la República –forma part de la cúpula–, i arriba a la màxima sintonia amb l'expresident el 8 d'agost passat. És Castellà qui dissenya bona part de l'operació de retorn fugaç de l'expresident, que aquest mateix dimecres titllava d'"èxit històric".

Nogueras i la nova fornada al Parlament

Míriam Nogueras també s'ha fet forta a Madrid, executant una política fidel a Puigdemont, sent el seu soldat. La líder de Junts no té ara un càrrec destacat a l'executiva i una de les opcions és promocionar-la tenint en compte que porta les negociacions amb el PSOE i exerceix una influència directa sobre el govern espanyol. El com, però, és una incògnita.

Pel que fa al Parlament, Puigdemont ja ha assenyalat els lideratges de futur. Ho va fer en l'elecció dels caps de llista per les demarcacions de Tarragona, amb Mònica Sales al capdavant; Girona, amb Salvador Vergés; i Lleida, amb Jeanine Abella, per les eleccions del 12 de maig. I també són ells els que han pilotat les tres ponències del congrés: Sales l'estratègica, Vergés la més ideològica ("el país que volem") i Abella l'organitzativa. De fet, Sales, que ara és portaveu al Parlament, anirà agafant a partir d'ara més un rol de direcció del grup mentre l'actual president, Albert Batet, assumirà un paper "més institucional".

Obrir el partit

Un altre dels missatges que Puigdemont va llançar dimecres és que vol que Junts s'adreci a un electorat més ampli del que li ha estat tradicional, amb l'objectiu d'"ampliar l'espectre social" del partit. En aquest punt, guanyen pes els sectors que es reivindiquen d'esquerres. El diputat Agustí Colomines hi té un paper de lideratge i exerceix també un rol d'ideòleg en la formació –ha tingut un paper preeminent, per exemple, a l'hora d'elaborar el full de ruta estratègic–. Lidera un grup, agrupat a l'organització Acció per la República, en el qual també hi ha el professor universitari Oriol Izquierdo o la nova diputada Ennatu Domingo. Aquest sector aspira també a ser representat en la nova estructura de Junts deslligat del borrassisme, que estava connectat a aquest entorn fins ara a través d’Aurora Madaula, allunyada ara de la cúpula.