Els 'nous' lideratges a Junts i ERC: una de freda i una de calenta per a Sánchez

MadridEn aquestes setmanes d'incertesa sobre qui acabaria liderant Esquerra, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, deia en privat que tenia una preferència personal que no faria pública. La lògica diria que era Oriol Junqueras, menys crític amb els pactes amb els socialistes i padrí de Gabriel Rufián, el portaveu dels republicans a Madrid, que té molt clar que fer caure el govern de Pedro Sánchez i obrir les portes al PP i Vox és una mala idea. Però de la candidatura de Xavier Godàs en formava part Josep Maria Jové, el principal interlocutor de Bolaños durant la difícil negociació per la investidura del president espanyol fa un any. En el seu conjunt, el govern espanyol veu amb bons ulls la victòria de Junqueras, mentre es resigna a la continuïtat de Carles Puigdemont al lideratge de Junts. Des del punt de vista de l'interès partidista, i en concret del PSC, la Moncloa interpreta que mantenir els lideratges de 2017 a l'independentisme és una autopista a Salvador Illa per seguir al Palau de la Generalitat.

Pel que fa a la governabilitat a l'Estat, els processos orgànics de totes dues formacions independentistes havien deixat en esperaqualsevol negociació. El govern espanyol no podia abordar els pressupostos de l'Estat de 2025 fins que es definissin els rumbs de Junts i ERC, sobretot el dels republicans. Més enllà de qui hagi acabat assolint la presidència de les dues formacions, el principal motiu de satisfacció per part del govern espanyol és que per fi es pot posar a treballar amb interlocutors clars. Diverses veus del PSOE consultades per l'ARA coincideixen que preferien Junqueras. A la Moncloa destaquen que porten temps "treballant bé" amb ell i subratllen que Rufián continuarà "dominant la plaça" al Congrés. L'absència d'un horitzó d'independència i l'ofensiva del PP contra Sánchez a través dels tribunals ha fet que el portaveu d'ERC no sigui ara mateix una de les veus més hostils de l'arc parlamentari per al govern espanyol. Més aviat al contrari.

És cert que el partit encara té al davant el congrés al mes de febrer per redefinir l'ideari i Junqueras pot ajustar peces tant al Parlament com al Congrés. Teresa Jordà i Pilar Vallugera, membres de la candidatura de Godàs, són dues de les diputades amb més pes del grup parlamentari a Madrid, encarregades de carpetes com les de pressupostos i hisenda. Caldrà veure quin rol tindran a partir d'ara. Sigui com sigui, l'executiu de l'Estat ja ha decidit que els comptes no sortiran fins a la primavera de l'any que ve i que, de moment, prorroga els de 2023. De fet, encara ha d'aprovar una nova senda d'estabilitat que s'està negociant amb Junts, que va tombar al Congrés la que es va votar al juliol.

El factor Puigdemont

Els maldecaps al govern espanyol tenen a veure sobretot amb Carles Puigdemont. Fa mesos, abans de les eleccions catalanes del 12 de maig, hi havia un ministre que vaticinava que l'expresident incompliria la seva promesa de retirar-se de la política si no aconseguia tornar a la Generalitat. Va encertar. Sánchez està determinat a continuar amb aquesta complicada legislatura en la qual les aliances al Congrés són molt "fràgils", tal com reconeix un ministre, sobretot l'aliança de Junts. Aquesta setmana l'executiu ha aconseguit tirar endavant definitivament la reforma fiscal, amb la dificultat associada d'haver de posar d'acord partits distanciats ideològicament en una qüestió delicada com els impostos. Però ha sigut una negociació agònica i que ha obligat a fer renúncies, com la de l'impost a les energètiques, que encara que s'aprovi amb un decret llei presumiblement no es podrà convalidar a la cambra baixa.

Al PSOE hi ha visions més i menys optimistes. Alguns pensen en engegar-ho tot a rodar davant aquest escenari en què Junts juga al límit i altres destaquen que, malgrat tot, s'ha aconseguit establir una relació fluida amb el secretari general, Jordi Turull, i la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras. "El problema és no saber amb quin humor es despertarà cada matí Puigdemont", apunten fonts governamentals consultades per l'ARA. De tant en tant "necessita una portada", afegeixen, per posar en context els seus suposats "cops d'impacte" com va ser el retorn fugaç durant la investidura de Salvador Illa o el plantejament ara d'una qüestió de confiança. El que fonts socialistes li retreuen és, però, que no calculi prou les conseqüències d'aquests actes perquè generen "inestabilitat".