Els nous ‘barons’ de Sánchez

MadridUna trentena de persones acompanyaven Pedro Sánchez fa just una setmana a Ferraz, en el primer discurs després de ser reelegit secretari general del PSOE. La immensa majoria, cares desconegudíssimes en el panorama polític espanyol. És l’equip que ha treballat incansablement perquè tornés a liderar el partit: pentinant el territori, amb campanyes paral·leles al candidat socialista per fer front als tentacles de l’aparell, per convertir-se, a poc a poc, en el contrapoder dels barons que havien donat suport a la presidenta andalusa, Susana Díaz.

A la dreta de Sánchez el dia de la victòria, Santos Cerdán, secretari d’organització dels socialistes de Navarra i un dels homes que més va batallar per convèncer-lo de presentar-se a les primàries després que l’exlehendakari Patxi López fes el pas. Al davant, la diputada asturiana Adriana Lastra, amb qui dimecres tornava per primer cop a Ferraz des de la victòria. I a l’esquerra, el diputat valencià José Luis Ábalos, que ja ha promocionat a portaveu provisional al Congrés. Els tres han vençut amb escreix els seus barons : César Luena a Navarra, Javier Fernández -també president de la gestora- a Astúries, i Ximo Puig al País Valencià.

El nucli dur de l’executiva

Ara el reelegit secretari general compta amb ells per a la seva executiva, en la qual ja ha deixat clar que no hi vol cap baró. El seu nou equip està integrat per polítics heterodoxos, la majoria amb poc paper orgànic i, en alguns casos, purgats per l’aparell territorial. És el cas d’Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, l’home fort de Sánchez a Andalusia i vell rival de Díaz. Sánchez va convèncer-lo per coordinar la comunicació i l’estratègia de campanya, i a les seves mans té la proesa d’haver gairebé igualat la baronessa en avals.

El nou equip ha garantit que hi haurà pau territorial sempre que el congrés federal del 16 al 18 de juny sigui plàcid. Sánchez només confia en els barons de Catalunya, les Balears, Múrcia i Galícia. La resta han començat a plegar veles per intentar conservar el poder -de juliol a setembre hi haurà primàries en cada federació- després que la militància deixés clar que no compartia la seva estratègia.