El nou TC avala el decret de Sánchez contra la 'república digital catalana'

MadridEl Tribunal Constitucional ha trobat la unanimitat contra l'anomenada república digital catalana. Al ple de la setmana passada, el bloc conservador i el progressista es van posar d'acord per tombar un recurs de la Generalitat contra el decret llei del govern espanyol en matèria d'administració digital, sector públic i telecomunicacions, tal com ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. Els fets es remunten a l'octubre del 2019, quan el consell de ministres va aprovar una normativa que li permetia tancar webs i servidors sense autorització judicial si se'n feia un ús que pogués atemptar contra l'ordre públic o la seguretat nacional. La mesura es va aprovar després que l'exconseller Jordi Puigneró volgués posar en marxa un DNI català amb el projecte IdentiCat.

El president espanyol, Pedro Sánchez, assegurava llavors que "no hi haurà independència online ni offline". Estant en funcions, l'executiu va aprovar aquest reial decret, que va haver de convalidar la diputació permanent del Congrés el 27 de novembre, dies després de les eleccions del 10-N. Unides Podem, que negociava la formació d'un govern de coalició amb el PSOE, va negociar fins al final retocs en la mesura, però es va acabar abstenint. Tot el bloc d'esquerres i el sobiranista hi van votar en contra i els socialistes van poder-lo tirar endavant gràcies al PP i Cs.

El Govern –i també el Parlament– va recórrer al TC el que qualificava de "155 digital", adduint que es vulneraven diversos preceptes de la Constitució. Ho feia amb un informe favorable del Consell de Garanties Estatutàries i alguns avisos del Síndic de Greuges. A grans trets, s'impugnava la invasió de competències i també el fet que s'hagués optat per un decret llei, que limita l'audiència pública i el debat a les cambres legislatives. L'òrgan de garanties tenia a l'ordre del dia del ple de la setmana passada aquesta qüestió, amb una ponència presentada per la magistrada María Luisa Balaguer, que apostava per rebutjar el recurs del Govern.

Fonts consultades per l'ARA asseguren que el debat es va centrar sobretot en la necessitat d'urgència per aprovar un decret llei, en lloc de fer-ho a través d'una proposició o projecte de llei, que preveu uns terminis més llargs de debat a les cambres i informes d'altres organismes. Els 11 membres del ple van arribar a la conclusió que sí que estava justificada aquesta pressa. En canvi, es va considerar menor el debat sobre les normes que regulava el decret llei perquè havien quedat "sense objecte", afegeixen les mateixes fonts.