Nova derrota de Rajoy: l'oposició força la reforma de la 'llei mordassa'
La cambra espanyola admet a tràmit dues proposicions de llei, de PSOE i PNB, per modificar la polèmica llei de seguretat ciutadana
MadridNi una setmana ha passat abans que Mariano Rajoy hagi afrontat aquest dimarts una altra derrota parlamentària. Cinc mesos després de l’inici de la legislatura, el Congrés comença a revertir les polèmiques reformes de la majoria absoluta del PP, i aquesta tarda ha posat la primera pedra per introduir canvis en profunditat a la llei de seguretat ciutadana, popularment coneguda com a 'llei mordassa'. La cambra ha donat llum verda a la presa en consideració de dues proposicions de llei, una del PSOE i una altra del PNB. La primera suposa pràcticament una derogació de la norma, mentre que la segona –per la qual s’ha inclinat obertament el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido– en modifica només els articles més controvertits.
La presa en consideració de les dues propostes s'ha debatut de manera conjunta, tot i que no han aconseguit els mateixos suports per les reticències de Ciutadans, que s'han abstingut al text dels socialistes. La formació taronja considera que els socialistes pretenen un retorn a llei Corcuera –pel nom del ministre que la va impulsar–, més coneguda com a 'llei de la puntada de peu a la porta' i que en el seu moment (el 1992) ja va ser molt polèmica. Podem també ha criticat que la proposta del PSOE s’assembli molt a la norma de fa 25 anys: el seu principal temor és que els socialistes acabin cedint i que finalment no es derogui tot el text o un dels punts més controvertits: les devolucions en calent –retorn immediat d’immigrants a la mateixa frontera–, que no es toquen en el text del PNB.
El PP s'ha oposat a les dues proposicions de llei, des del seu convenciment, segons el seu diputat José Alberto Martín-Toledano, que l'actual norma "no ha generat problemes" i els atacs que ha rebut han estat més aviat per "criteris de desgast polític" que d'una altra cosa, amb arguments de "manual partidista". Però mentre el PP ha convertit la reforma laboral en el vaixell insígnia de l’anterior legislatura, el govern de Mariano Rajoy té coll avall des de fa mig any que la 'llei mordassa' hauria de ser una de les reformes –de la mateixa manera que la Lomce– que haurà d’acabar sacrificant pel bé de l’estabilitat de la legislatura. De fet, el Congrés ja va deixar clares les seves intencions a finals d’any amb l’aprovació d’una moció –amb el vot a favor de tots els partits menys del PP– en què instava el govern espanyol a derogar-la.
El PP, en contra de les dues iniciatives
Rajoy està disposat a esmenar la llei de Jorge Fernández Díaz –que va entrar en vigor el gener del 2015–, però en cap cas a derogar-la. Té l’aval còmplice de Ciutadans, que ha avalat la iniciativa del PNB i s'ha abstingut en la del PSOE. Malgrat que els populars han votat en contra de les dues propostes, presentaran esmenes durant la tramitació per intentar arribar a un "acord final" que tingui en compte "què ha funcionat i què no en la llei". Per al portaveu dels populars al Congrés, Rafael Hernando, "les derogacions només porten a la frustració, tornar al passat del 'no és no'".
Per la seva banda, el portaveu del PSOE a la cambra baixa, Antonio Hernando, ha anunciat que Rajoy viu una "derrota per duplicat" amb l'aval de la majoria de l'oposició a les dues iniciatives i que obligarien el president del govern espanyol a "treure la mordassa" a sindicalistes i periodistes. "Esperem que no tingui una altra rebequeria i amenacin de nou amb una convocatòria d'eleccions anticipades", ha afegit.
Tant Podem com Ciutadans alerten el PSOE que la derogació de la norma no pot ser un retorn la llei anterior. "Que tinguin molt clar que no traurem 'la mordassa' per tornar a la 'llei de la puntada de peu a la porta'", ha dit la portaveu del partit lila, Irene Montero, tot assegurant que presentaran tot d'esmenes per blindar drets. "Ens sembla que sortir de la llei mordassa per caure a la Corcuera no és la millor solució", ha afegit el portaveu de la formació taronja, Juan Carlos Girauta, als periodistes abans d'entrar a la junta de portaveus.
Reducció o anul·lació de multes
La iniciativa del PNB proposa canvis en fins a 44 preceptes del text amb l’objectiu que sigui “més respectuós amb els drets fonamentals i les llibertats públiques”. Entre d’altres, planteja que deixi de ser una infracció greu (amb una multa de fins a 30.000 euros) l’ús no autoritzat d’imatges i dades personals o professionals de forces de seguretat, així com que deixi també de considerar-se una infracció greu manifestar-se davant del Congrés i que no calgui comunicar prèviament les manifestacions o reunions espontànies “sempre que no pertorbin la seguretat ciutadana”.
La proposta socialista, en canvi, s’inclina per prohibir totes aquestes infraccions i garantir la llibertat de reunió. També busquen eliminar la possibilitat que als periodistes se’ls impossibiliti enregistrar llocs públics o fins i tot que se’ls requisi el material o se’ls multi per fer-ho; així com impossibilitar que les forces de seguretat puguin gairebé despullar algú en un lloc públic per escorcollar-lo. És a dir, aquesta proposta implica tocar els punts més polèmics de la norma. Amb tot, aquest dimarts arrenca un llarg debat parlamentari amb la incògnita de si finalment la 'llei mordassa' caurà en desgràcia o simplement es reformarà temporalment –com es vol fer amb la Lomce– fins que el PP, Ciutadans i el PSOE consensuïn una nova llei integral.