Junqueras tornarà a ser president d'una ERC dividida
S'imposa amb el 52% dels vots, mentre Xavier Godàs es queda amb el 42%
BarcelonaOriol Junqueras guanya el plebiscit i tornarà a presidir Esquerra. Després de quedar-se a les portes del 50% dels vots ara fa quinze dies, el candidat de Militància Decidim s'ha imposat finalment als seus rivals amb el 52,2% dels vots (3.437), però els resultats deixen un partit dividit. Xavier Godàs, el candidat de Nova Esquerra Nacional, s'ha quedat a 10 punts de Junqueras i ha obtingut el 42,2% dels vots (2.777). Hi ha hagut 5,6% vots en blanc (371). Després de mesos de guerra interna, en aquesta segona votació el percentatge de participació també ha estat molt alt: ha votat més del 81,98% de la militància (6.585 vots d'un cens de 8.032), una xifra històrica que supera relativament la participació de la primera volta, que va ser d'un 81,35% (6.533). Dues xifres que estan per sobre del 70% que va votar en el congrés convuls del 2008 i el 77% que ho va fer a la consulta sobre la investidura de Salvador Illa.
Junqueras ha guanyat 280 vots respecte a la primera volta, però ha estat Godàs qui ha crescut més: m'ha aconseguit 469 més. Els vots en blanc també han augmentat, 127 més. Aquí és on es repartirien els més de 800 vots que va obtenir Foc Nou a la primera volta i és Nova Esquerra Nacional qui se n'emporta la part del pastís més gran. De fet, tot i decidir no donar suport a cap de les candidatures, el projecte d'Helena Solà i Alfred Bosch va posar més bona nota a Godàs perquè els havia acceptat quatre de les cinc condicions i alguns dels seus membres van explicitar que en aquesta segona volta votarien a Xavier Godàs. Ara bé, altres persones com la mateixa Solà van anunciar que optarien pel vot en blanc.
La nit del 30 de novembre, Oriol Junqueras i els membres de la seva candidatura van tenir una sensació agredolça: havien guanyat la votació, però no de la manera contundent com esperaven. Nova Esquerra Nacional i també Foc Nou havien aconseguit el seu objectiu de forçar una segona volta i evidenciar que la seva tesi era vàlida: que havien anat creixent les veus que apostaven per un canvi de lideratge al partit. "El canvi és inevitable", ha afirmat Godàs en roda de premsa aquest vespre, que ha insistit en la necessitat d'obrir un nou cicle. Ara bé, la candidata a la secretaria general, Alba Camps, ha denunciat joc brut durant la campanya: "S'han creuat línies vermelles que han suposat patiment personal".
El candidat de Militància Decidim tornarà a pilotar Esquerra i augmentarà, així, els seus tretze anys al capdavant del partit. Junqueras torna a la presidència dels republicans després de dimitir el 10 de juny, l'endemà de les eleccions europees, tal com havia promès en la tensa executiva del 15 de maig, on es va acordar convocar el congrés del 30 de novembre després del divorci entre el mateix Junqueras i Marta Rovira. Des de llavors, els republicans s'han immers en una cruenta guerra interna pel control del partit que s'ha vist agreujada per episodis com l'escàndol dels cartells contra els Maragall.
El futur del partit
Junqueras obre una nova etapa al capdavant d'Esquerra (per primera vegada sense Rovira al seu costat), en què es trobarà una organització trencada. El seu principal repte serà recosir-la i neutralitzar els seus rivals interns. Un dels primers moviments que Junqueras va dir que faria si era elegit president és reunir-se amb totes les candidatures que s'havien presentat en aquest procés congressual. El dirigent republicà va prometre "no excloure ningú" del projecte que té al cap per pilotar Esquerra. Ara bé, caldrà veure si opta per fer canvis, per exemple, a la direcció del grup parlamentari al Parlament. Tant Josep Maria Jové, president del grup, com la portaveu, Marta Vilalta, s'havien posat al costat de Nova Esquerra Nacional. "Si es pensa que no prendran [els membres de Nova Esquerra Nacional] postura política davant de modificacions de posició, va molt errat", ha advertit a Junqueras.
Quin serà el paper de Nova Esquerra Nacional a partir d'ara? Godàs ha advertit que no estan disposats a entrar a l'executiva. "Seria un pasteleig", ha dit Godàs. Tampoc volen formar part d'un dels òrgans que Militància Decidim havia proposat per arribar fins al final en el cas dels cartells contra l'Alzheimer, una comissió de la veritat. Ara bé, sí que volen influir en la següent part del procés congressual: la redacció de les ponències. Els textos s'han de debatre en el plenari del congrés d'aquí a un màxim de 60 dies. Junqueras ha promès incloure totes les sensibilitats en la redacció d'aquests textos. Caldrà veure com es concreta això i si la guerra interna continua marcant també la segona fase del congrés més convuls de la història del partit.