García-Castellón contraataca per esquivar l'últim retoc de la llei d'amnistia
El jutge del cas Tsunami especula si els manifestants d'Urquinaona volien matar policies que van resultar ferits
MadridEl PSOE i els partits independentistes es mouen i Manuel García-Castellón replica. El jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas Tsunami Democràtic ja no s'amaga de les seves maniobres per intentar esquivar l'aplicació de la llei d'amnistia, tal com ha demostrat amb una nova interlocutòria d'aquest dimecres —coneguda aquest dijous— en què confirma la personació de dos policies ferits durant les protestes postsentència. El magistrat recorda que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va acudir a l'hospital a visitar-los, després de resultar lesionats durant els aldarulls del 18 d'octubre del 2019 a Barcelona. "No es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va ocasionar, incompatible amb el dret a la vida i la integritat física reconeguts en l'article 15 de la Constitució i l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats".
La part rellevant és la menció a l'article 2 del CEDH, justament un dels que es van incloure en les esmenes a la llei d'amnistia aprovades dimarts al Congrés. L'acord entre PSOE, ERC i Junts va consistir en excloure de l'amnistia aquells casos de terrorisme que, "de manera manifesta i amb intenció clara, hagin causat violacions de drets humans i, en particular, les previstes en els articles 2 i 3 del CEDH". L'article 2 parla del dret a la vida. Així doncs, ara García-Castellón planteja la possibilitat que hi hagués intenció de matar els agents lesionats i veu necessari esclarir si els organitzadors de Tsunami Democràtic en poden ser responsables.
"Com a conseqüència de la brutalitat de l'impacte es va produir la fractura del casc protector d'un dels agents, que es va desplomar a terra, inconscient, i va patir les lesions [...] que l'han inhabilitat per a l'exercici de la seva professió. Al no haver-se efectuat cap diligència d'instrucció, no haver pogut escoltar el perjudicat —ha acordat citar a declarar els dos policies d'aquí a uns dies—, ni haver-se realitzat informes forenses, no es pot inferir si pel tipus d'objecte que es va llançar, el lloc en què es va rebre l'impacte, la posició de l'agressor o qualsevol circumstància perifèrica concurrent, podria percebre's un ànim de lesionar o homicida", diu el magistrat.
Aquests fragments són d'una resolució que rebutja un recurs d'una de les investigades, Marta Molina, que s'oposava a la personació d'aquests policies perquè argumentava que les protestes d'Urquinaona a Barcelona van ser convocades pels CDR, i no per Tsunami Democràtic. Aquell dia, el 18 d'octubre de 2019, la plataforma va convocar una vaga de país amb un alt seguiment i, tal com havia succeït els dies anteriors, els CDR van promoure que la jornada acabés a la Via Laietana, que va acollir la nit d'aldarulls més intensos d'aquell cicle de protestes. En la interlocutòria d'imputació de Carles Puigdemont i Marta Rovira, ja esmentava aquells fets, si bé no feia menció a l'article 2 del CEDH. Sí que es referia a la directiva europea 2017/541 de lluita contra el terrorisme, que també apareix en la proposició de llei d'amnistia.
"Un altre despropòsit. Ja no ve d'un", ha reaccionat la portaveu adjunta d'ERC al Congrés, Teresa Jordà, després de conèixer l'últim escrit del jutge. Des de Junts, han fet èmfasi en un escrit d'aquest dimecres de García-Castellón en què confirma a la defensa de Puigdemont que l'investiga des del 6 de novembre —tal com ja era conegut perquè és el dia que va emetre la interlocutòria d'imputació— i també afegeix que no havia remès cap comunicació a l'Eurocambra per fer-ho. "Justament, quan es començava a negociar la llei d'amnistia", ha afirmat el portaveu juntaire, Josep Rius, que ha afirmat que "això no és una agenda judicial, sinó política". "Se l'hauria d'inhabilitar", ha considerat.
Més canvis a la llei?
Caldrà veure si les forces independentistes convencen ara al PSOE de tornar a modificar la llei d'amnistia d'aquí al 30 de gener, el dia que està prevista la votació definitiva al Congrés. El plantejament de Junts i ERC és directament eliminar el delicte de terrorisme de l'apartat d'exclusions, si bé els socialistes han deixat clar els últims dies que no hi estaven disposats. A Ferraz creuen que l'obstinació de García-Castellón de fer descarrilar l'amnistia és tanta que més canvis al redactat no serien útils. Però el magistrat no està sol a l'Audiència Nacional. Enrique López, exconseller al govern d'Isabel Díaz Ayuso, ha afirmat en una conferència organitzada per Confilegal que amb el redactat actual tots els casos de terrorisme continuen exclosos de la llei.
Els nous moviments de García-Castellón coincideixen amb la defensa oberta per part del PSOE que no hi ha hagut terrorisme en el Procés. Un posicionament que li ha generat un enfrontament directe amb el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page. També han xocat el Senat i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que en el seu primer dia al càrrec després de prendre possessió ha enviat una carta al president de la cambra alta, Pedro Rollán, comunicant-li que el ministeri públic no farà l'informe sobre l'amnistia que li ha sol·licitat perquè, assegura, no en té competències. La tensió entre els poders de l'Estat per l'amnistia és total.