El nou govern haurà fer de la inestabilitat virtut
Pedro Sánchez no s'ha cansat de repetir aquests dies, per justificar el seu gir sobre l'amnistia, que calia fer de la necessitat virtut. És lloable la sinceritat, però d'alguna manera també està admetent que no ha fet el pas per convicció sinó forçat per les circumstàncies. Si a això hi sumem la desconfiança i els advertiments llançats pels seus socis durant el debat d'investidura, és comprensible que es pensi que aquesta serà una legislatura convulsa i amb poc recorregut. Però no hauria de ser així.
Si del que es tracta és, precisament, de fer de la necessitat virtut, potser també es pot fer de la inestabilitat virtut; és a dir, com que tothom és conscient des del primer minut que això serà difícil, caldria que tothom posés el màxim de la seva part perquè l'invent funcioni. D'entrada s'ha fet un primer pas, que és investir un candidat perquè formi govern. Aquesta era la part fàcil, perquè l'alternativa era molt pitjor, i anar a noves eleccions, un risc que ningú volia assumir.
Ara toca encetar la segona part del joc, que consisteix en identificar el mínim comú denominador de tots els partits que han donat suport a Sánchez perquè es posin d'acord en la multitud de matèries en què caldrà prendre decisions, sobretot les de l'àmbit econòmic. I en paral·lel, el PSOE haurà d'anar complint els seus compromisos, tant a l'hora de desplegar les taules de negociació, amb mediació internacional, com amb els traspassos promesos en el pacte amb ERC.
Sánchez ha de ser conscient que són dues cares de la mateixa moneda, igual que ho ha estat en aquesta passada legislatura. La diferència ara és que aquest cop seran necessaris tots els vots de bascos i catalans cada vegada. No hi haurà espai, doncs, per especular amb abstencions o per buscar aritmètiques alternatives. La majoria governamental haurà d'actuar com un bloc sòlid o no se'n sortirà. I qui se n'aparti haurà d'explicar molt bé els seus motius.
El primer any de legislatura serà clau per saber fins on està disposat a arribar Sánchez. D'aquí un any ja sabrem si l'amnistia ha funcionat o no, sabrem si les taules de diàleg s'han reunit i hi ha hagut avenços, sabrem si el traspàs de Rodalies s'ha posat en marxa ja de forma irrevocable, i si hi ha una oferta de nou sistema de finançament autonòmic sobre la taula. Serà a partir de llavors que caldrà avaluar la feina de l'executiu i el grau de compliment dels pactes i, en funció del context polític, decidir. Però seria una temeritat fer-ho abans, i més després de veure la revolta de la dreta política, mediàtica, econòmica i judicial contra l'amnistia i el nou executiu. Com ja hem dit en anteriors editorials, l'amnistia no serà un procés fàcil, i es requerirà molta habilitat tècnica però també paciència i control dels temps.
Avui es posa en marxa una legislatura difícil i complexa, amb molts enemics exteriors i molts dubtes interns, però els objectius que estan en joc són prou ambiciosos perquè tothom hi posi el màxim de la seva part.