El nou full de ruta de Puigdemont: de la negociació amb Madrid a la unilateralitat

CalellaEl congrés extraordinari de Junts no només servirà per elevar Carles Puigdemont com a líder formal del partit, amb una nova direcció, sinó també per confeccionar un nou full de ruta. Des del camí per a l'independentisme, amb un cert retorn al gradualisme partint del context actual, fins al perfil econòmic, les polítiques d'immigració i d'habitatge, així com el paper al Parlament i al Congrés. De fet, els juntaires, en les ponències d'estratègia i model de país que s'han aprovat aquest dissabte al migdia, no qüestionen els acords amb el PSOE –tot i que sí que li llancen avisos–. En canvi, fa dos anys sí que van posar en entredit l'aliança governamental a Catalunya amb ERC. Ara tampoc demanen eliminar l'impost de successions o patrimoni i s'aferren a una "reducció justa".

Política a Madrid i alternativa

La ponència destaca que, "mentre Catalunya estigui integrada a l’Estat", Junts ha d’intervenir a Madrid "amb l’únic objectiu d'avançar cap a la independència", posar fi a la repressió i aprovar "mesures que reconeguin la plurinacionalitat", a més de qüestions quotidianes per millorar el benestar dels catalans. Però els juntaires recorden que la seva estratègia és de "confrontació" i que "cal mantenir en tensió els governs de l’Estat i de la Generalitat". Ara bé, no dubten dels pactes amb el PSOE: reivindiquen el fet d'aprofitar "la correlació de forces a Madrid" sense fer "concessions", si bé pensen que el PSOE no és "fiable" i que "compleix els acords a mitges mentre continua la política repressiva". I puntualitzen: Junts "exigirà que es compleixin els acords sense caure en la resignació", negociant "peça a peça".

En paral·lel, a Catalunya plantegen "recuperar el lideratge" i combatre el "conformisme" per evitar que el futur quedi en mans de "l'espanyolisme" del president Salvador Illa. Com? Defensant la nació i teixint aliances amb la societat civil i amb tot l'independentisme.

Impostos

En fiscalitat és on hi ha hagut més canvis, amb una tendència menys liberal del que havien plantejat inicialment, i sobretot respecte al congrés del 2022, en què es va demanar eliminar els impostos de successions i de patrimoni. En canvi, Junts ara aposta per "una reducció justa d’impostos com els de successions i patrimoni, i l’IRPF a les rendes més baixes, i també la deflactació de l’IRPF", després d'incorporar diverses esmenes. S'ha eliminat la referència "a tots els trams", que per tant incloïa la reducció d'impostos per a les rendes altes, i han apostat per "una fiscalitat justa". Sí que apunten que "cal revisar la cistella d’impostos" seguint la mitjana europea, però adverteixen que "l’espoli fiscal espanyol" no es pot traduir en més "pressió fiscal". Un redactat que és fruit de l'equilibri entre els diversos sectors ideològics que conviuen dins del partit.

Nació i nacionalisme

Un pilar que ha travessat el congrés ha sigut la defensa de la nació i del nacionalisme. Un objectiu fixat són les "polítiques per enfortir la nació" i la catalanitat, amb la llengua i la cultura com a elements nuclears; "reduir la presència de l'Estat a Catalunya" mentre el Principat no s'independitzi; i "enfortir l'autogovern". En la fase de "represa" sobiranista, pretenen "promoure la unitat estratègica" entre partits i entitats independentistes, augmentar la mobilització com a motor de "confrontació amb l'Estat" i avançar alhora en l'eix nacional i l'eix social. Pretenen "obrir noves vies d’acció i desobediència en l’àmbit de la lluita no violenta" per fer efectiu el dret a l'autodeterminació, "que inclourà, si escau, la unilateralitat". Un camí que podrien obrir si la via de la negociació no dona els seus fruits, diuen.

També reivindiquen el mandat de l'1-O, que creuen que només es podria revocar amb un referèndum pactat o amb unes eleccions plebiscitàries. Junts pretén tornar a fer pedagogia per convèncer la població que la independència és necessària després d'haver perdut la majoria absoluta al Parlament.

Immigració

La matèria migratòria també ha estat un eix clau en el congrés. Junts conclou que "la falta d'instruments polítics i de recursos econòmics" en aquest àmbit pot generar "conflictes" de cohesió social. Per això proposen un model basat en "drets i deures" partint de la delegació total de les competències a la Generalitat i la gestió amb l'Agència Catalana de la Immigració. Expressen que la llengua catalana ha de ser "d'obligat coneixement" al país i que fins i tot "se n'hauria d'acreditar el coneixement en un temps raonable per renovar els permisos de treball i de residència". Tot plegat acompanyat del dret a classes de l'idioma i la defensa de "valors cívics".

Habitatge

Amb l'epicentre al Congrés, la crisi de l'habitatge ha sacsejat Junts. El partit reclama invertir mil milions d’euros anuals en polítiques d'aquest àmbit i "modificar" o "derogar" la reserva del 30% dels habitatges de protecció oficial en les noves promocions, i opta pels incentius fiscals als propietaris que posin el lloguer per sota del preu de referència de la Generalitat. També defensen la bonificació del lloguer jove sobre l'IRPF fins a l'edat de 35 anys, del 10% al 20%, a més d'una bonificació del 99% en l'impost de transmissions patrimonials per als joves en cas de comprar un habitatge de segona mà.