El nou full de ruta d'ERC: nació, llengua i un referèndum sense data
La nova direcció reconeix que el Procés es va acabar el 2021 i vol consolidar una nova majora independentista el 2031
BarcelonaEsquerra ha començat a definir el seu full de ruta de cara al nou cicle polític i ha posat negre sobre blanc en les tres ponències que s'han de debatre en la segona part del congrés dels dies 15 i 16 de març que se celebrarà a Martorell. Amb l'independentisme sota mínims, els republicans s'han proposat recuperar la majoria independentista social i institucional en els pròxims anys per "liderar en condicions el camí a l'exercici del dret d'autodeterminació", però no fixen cap data per a un nou referèndum. Els militants ja tenen a les seves mans els tres textos, i poden presentar-hi esmenes fins al 18 de febrer, quan s'hauran de debatre a les assemblees territorials.
"Treballarem pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d'Octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana, que és el nostre objectiu irrenunciable i per al qual no podem descartar, d'antuvi, cap via democràtica", escriu la direcció del partit en la ponència estratègica dedicada exclusivament al full de ruta independentista i que porta per títol Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència. Els republicans recorden l'experiència de l'1-O i reiteren que d'aquella experiència s'extreu la conclusió que cal ampliar la majoria social a favor de la independència: "Per poder guanyar, hem de ser més". "Aquell moment històric va demostrar la determinació d’una part important del país, però també va evidenciar les dificultats d’assolir l’objectiu sense una majoria prou àmplia, cohesionada i preparada per sostenir el desafiament".
La direcció republicana reconeix que el Procés es va acabar el 2021 i es fixa el 2031, quan el partit celebrarà el seu centenari i també farà 100 anys de la recuperació de la Generalitat, per tenir una majoria independentista social i institucional consolidada. "En termes electorals, l'etapa del procés s'acaba el 2021", subratllen en la ponència política, en la qual també recorden que "l'etapa de decreixement de l'independentisme es defineix per una pèrdua de la fidelització del vot, que cau a 1,3 milions de persones el 2021 i a 1 milió de persones el 2024".
Sense acord de claredat
Que Esquerra doni per acabat el Procés el 2021 contrasta amb el que deia el partit en aquell moment, quan va assolir la presidència de la Generalitat i reivindicava la majoria independentista del 52% al Parlament. Ni en la ponència política ni en la del full de ruta independentista no hi ha cap mena de referència a l'acord de claredat que va defensar l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès, però tampoc a les vies que el partit havia posat per escrit en les seves últimes ponències polítiques, com ara l'escocesa o la de Montenegro –el partit fins i tot va fixar els percentatges de participació i de victòria del sí–. Ara la direcció defensa que les condicions per a un referèndum s'haurien de tornar a fixar si en algun moment l'Estat s'assegués a negociar.
Els republicans es proposen la fita del 2031 per recuperar la majoria independentista al carrer i a les institucions, a més de muscular el territori i recuperar terreny electoral ja en la pròxima cita electoral: les municipals del 2027. De cara al 2031, l'objectiu és assolir més "poder polític" i més espais de sobirania, i reduir el pes que té l'Estat a Catalunya: "Reduir la presència de l'estat espanyol al territori, de tal manera que siguin les institucions i els agents propis del país els que regeixin tots els àmbits de la vida de la ciutadania". Per guanyar més sobirania, els republicans posen d'exemple el finançament singular acordat amb els socialistes i, en aquest sentit, Esquerra defensa "fer valdre" els seus diputats al Parlament i al Congrés per forçar els socialistes a complir els acords signats per investir Pedro Sánchez i Salvador Illa.
Crítiques al PSOE
Els republicans aprofiten per carregar contra el PSOE, a qui acusen de mantenir una "involució recentralitzadora" que va acompanyada de la "voluntat clara i notable d'acabar amb el moviment independentista català". Els acusen, així, d'haver "reprès eines repressives, com l'espionatge policial a través del sistema Pegasus o la infiltració en moviments socials, que es van iniciar el 2019": "La tendència d'aquests governs ha estat la de legitimar els poders fàctics de l'Estat i contribuir a suprimir-ne la dissidència". Esquerra considera que els socialistes, però també Sumar, han renunciat al federalisme: "No en queda ni l'apel·lació retòrica".
La nació i la llengua
Mentre intenta recuperar la majoria independentista, Esquerra també es proposa reforçar el seu eix ideològic i, en aquest sentit, aposta pel concepte de nació com a eix vertebrador del país. Segons la nova direcció republicana, és una qüestió que s'ha apropiat la dreta, especialment en al·lusió a Aliança Catalana. "Aquesta realitat no implica reivindicar un nacionalisme excloent i reaccionari, sinó entendre que, al món modern, les identitats nacionals són una eina indispensable per construir projectes col·lectius", apunten, i afegeixen: "Una societat desarrelada sense una cultura pública cohesionadora és més vulnerable a la fragmentació civil i al creixement del malestar social, fet que sovint alimenta el suport a opcions autoritàries i xenòfobes".
La llengua és una altra de les qüestions que el partit vol potenciar davant la davallada del seu ús: "Ens cal preservar i impulsar el català com a pedra angular d'una comunitat cultural que, en el marc de la globalització digital, pot anar més enllà de les seves fronteres administratives, tot articulant l'espai cívic de comunicació en català i enfortint així els vincles d'unitat cultural i lingüística".
Canvis en la comissió de garanties
En l'àmbit orgànic, la direcció també ha redactat una ponència estatutària en què incorpora alguns canvis relacionats amb el funcionament del partit. Arran de l'escàndol del cas dels cartells destapat per l'ARA, la figura del responsable de compliment va estar en el focus per la seva investigació interna. De fet, Junqueras va fulminar Xavier Mombiela quan va tornar a la presidència d'ERC, i ara la seva direcció proposa que aquesta figura hagi de traslladar les investigacions internes a la comissió de garanties abans que a l'executiva, com passava fins ara. El partit també redueix el termini per tancar els expedients a nou mesos (fins ara era un any). A banda, el partit també aposta establir als estatuts la paritat a l'executiva, però també entre la presidència i la secretaria general.
