Derogada la sedició i penes màximes de cinc anys per desordres públics: les claus de la reforma del Codi Penal

MadridEra una qüestió que sobrevolava feia mesos el panorama polític espanyol i català i finalment aquest dijous Pedro Sánchez va fer l'anunci definitiu: el govern espanyol suprimirà el delicte de sedició i el substituirà per un nou delicte de desordres públics agreujats. Satisfà, d'aquesta manera, una de les peticions del seu soci de govern, Unides Podem, però sobretot d'ERC, que havia demanat la desjudicialització del conflicte català en el marc de la taula de diàleg i també per aprovar els pressupostos. Com es concretarà tot plegat? La sedició desapareix definitivament del Codi Penal i el nou delicte de desordres públics agreujats passarà a comportar penes de fins a cinc anys de presó i un màxim de vuit anys d'inhabilitació. A més, el redactat passa a ser més específic perquè caldrà demostrar que els actes s'han desenvolupat amb "violència o intimidació". Així es desprèn del text que han registrat aquest divendres al matí al Congrés el PSOE i Unides Podem.

Com queda redactat el nou delicte de desordres públics?

El nou delicte de desordres públics agreujats modifica l'actual, descrit en l'article 557 del Codi Penal, i passaria a castigar les persones que actuïn "en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública; executin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, o obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis". L'actual delicte de desordres públics ja contemplava castigar els "actes de violència", però ara es detalla sobre què. En aquest cas, les penes podrien arribar fins als tres anys de presó.

Ara bé, si aquests fets els cometen una "multitud" que pel seu "nombre, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic", les penes podrien ascendir fins als cinc anys de presó, i suposar entre sis i vuit anys d'inhabilitació en el cas dels "autors" dels fets. El rang més alt de les penes s'aplicarà per a les persones que utilitzin "instruments perillosos" i s'agreujarà en els casos que també s'hi incorporin armes de foc. A "la provocació, la conspiració i la proposició" per a les conductes previstes en aquest nou delicte de desordres públics se'ls aplicarà la part baixa de les penes.

Com es justifica el canvi?

PSOE i Unides Podem justifiquen el canvi pel fet que l'actual delicte de sedició, tot i l'última modificació de l'any 1995, tenia una "tipificació i una pena que no s'ajusten als millors estàndards dels països del nostre entorn". I en aquest sentit, en la proposició de llei, recorden que s'ha criticat "la falta de claredat" pel que fa al seu contingut i "l'abast" de la seva aplicació, cosa que portava a una interpretació àmplia del delicte, com va passar amb la sentència del Procés. De fet, subratllen que la sedició no s'havia aplicat gairebé mai en la història contemporània i que no va ser fins a l'octubre del 2017 que es van poder veure "els greus problemes d'interpretació que es deriven de la difícil delimitació del tipus penal de la confusa definició de la conducta típica".

D'aquesta manera, PSOE i Unides Podem consideren que l'actual delicte de sedició costava de distingir de la resta de desordres públics i que fins i tot, tal com estava redactada la sedició, podia tenir un "efecte dissuasiu" en l'exercici de drets i llibertats fonamentals com ara el dret de reunió o la llibertat d'expressió. Per això defensen que amb la nova figura del delicte de desordres públics agreujats s'aclareixen els fets pels quals es pot considerar delicte: quan s'actua en grup amb la finalitat "d'atemptar contra la pau pública" i quan existeix "violència o intimidació". 

Divergències d'interpretació

La reforma del Codi Penal es tramitarà a través d'una proposició de llei, és a dir, que no caldrà esperar als informes preceptius dels diferents organismes estatals que intervenen en un projecte de llei (quan una normativa la proposa el govern). PSOE i Unides Podem preveuen que la tramitació estigui enllestida cap a finals d'any (es farà per la via d'urgència) i, per tant, la reforma es podria aplicar ja de cara a l'any vinent. Ara bé, a partir d'aquí comencen les divergències d'interpretació sobre com afectaria els líders independentistes, tant els condemnats com els exiliats. Unes discrepàncies que també han evidenciat els dos socis de coalició. Des d'Unides Podem consideren que el nou delicte de desordres públics no es pot aplicar als líders independentistes, mentre que des de les files socialistes consideren que facilitaria l'extradició dels exiliats. Tot plegat ho haurà de dirimir finalment el Tribunal Suprem.

El PSOE ha insistit que amb aquesta reforma el Codi Penal espanyol "s'homologa" al de la resta de països europeus i ha assegurat que podria permetre l'extradició dels exiliats. "Al no existir delicte de sedició, la col·laboració judicial no va ser possible", ha afirmat el portaveu del PSOE, Patxi López, en roda de premsa, referint-se a la situació dels dirigents independentistes que viuen fora del país: Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel. "Amb aquesta reforma això no tornarà a passar, no hi tornarà a haver santuaris per als que actuen contra l'ordre públic", ha afegit López.

Tot dependria, però, de la interpretació que en fes el jutge: si considera que els fets de l'octubre del 2017 són constitutius d'un delicte de desordres públics agreujat o no. El president d'Unides Podem, Jaume Asens, ho té clar: no se'ls podria aplicar aquest nou delicte. "Ara no hi ha un delicte al Codi Penal que permeti perseguir els delictes del 2017". "El Suprem va descartar que es poguessin enquadrar en un delicte de desordres públics", ha afegit. De tota manera, Asens sí que ha admès que el delicte de malversació continua vigent al Codi Penal i és, de fet, el delicte pel qual van ser condemnats Oriol Junqueras o Jordi Turull. Precisament, aquesta és una de les qüestions que queden pendents de resoldre per als exiliats que van ser processats per malversació: Puigdemont, Comín i Puig. Si tornessin a Catalunya, serien jutjats almenys per aquest delicte.