La conspiració fallida contra la fiscal general

MadridDilluns al matí entrarà al saló de plens del Tribunal Suprem, després de ser rebut com a molt durant dos minuts pels magistrats membres de la sala de govern, el rei Felip VI, seguit des del carrer pel president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, als quals se’ls unirà la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. El rei pronunciarà la seva frase clàssica: “S’obre la sessió, audiència pública, que en doni compte el secretari de la sala de govern”.

El secretari, doncs, indicarà que d’acord amb el protocol parlarà primer Dolores Delgado per donar lectura a la memòria anual de la seva activitat, l’evolució de la criminalitat, la prevenció dels delictes i les reformes convenients per una eficàcia de la justícia més gran. I després tocarà a Carlos Lesmes presentar la memòria anual –el vuitè any seguit, tot un rècord– sobre l’estat, el funcionament i les activitats dels jutjats i tribunals de justícia. El rei, que presideix l’acte, engegarà el micròfon i dirà: “Té la paraula la fiscal general de l’Estat”. I després farà el mateix amb el president del Tribunal Suprem i del CGPJ.

La lectura de les dues memòries camuflarà la situació real existent a les institucions judicials, convertides per la dreta de Vox i del PP en trinxeres, des de les quals es lliura, després de la constitució del govern de coalició PSOE-Unides Podem, una guerra d’artilleria de desgast que fàcilment durarà els dos anys que resten de legislatura.

El nomenament de Delgado

Mentre la fiscal general de l’Estat llegeixi la seva memòria, ¿què li passarà pel cap a Lesmes, que el 16 de gener del 2020 va evitar utilitzar la clàssica paraula idoneïtat per donar llum verda al nomenament de Delgado com a fiscal general i que, d’acord amb l’absència d’aquest concepte –aprovat per una majoria conservadora de 12 contra 7–, Vox i el PP n'han impugnat la designació a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la tercera, que adoptarà una decisió sobre les impugnacions el 19 d’octubre?

I durant la lectura de la memòria del president del Suprem i del CGPJ, ¿li passarà pel cap a Dolores Delgado la possibilitat que anul·lin el seu nomenament el 19 d’octubre? ¿El desenllaç serà semblant al d’Eligio Hernández, fiscal general del govern del PSOE que va dimitir el 27 de maig del 1994 davant la imminent anul·lació del seu nomenament al ple de la sala tercera per falta del requisit de quinze anys de jurista de reconegut prestigi per exercir el càrrec? L'anul·lació es va produir el 18 de juny del 1994.

Els recursos de Vox i del PP han anat a parar a la secció IV de la sala tercera del Suprem, segons una providència dictada a mitjans de juliol. La secció està dividida en dues meitats. Els magistrats Pablo María Lucas, Pilar Teso –que és la ponent en aquests recursos– i Celsa Picó no estan a favor d’anul·lar-ne el nomenament, i els magistrats Luis Díez Picazo, José Luis Requero i Rafael Toledano són favorables a considerar-lo il·legal. Tant la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) com la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) preveuen que una majoria de magistrats de la secció encarregada puguin aconseguir que un recurs passi al ple de la sala. Una altra alternativa és que el president de la sala tercera decideixi d’ofici elevar la qüestió a la decisió del ple de 32 magistrats.

La primera possibilitat, la de la majoria de la secció, no és possible, segons s’ha assenyalat. Per això un grup de magistrats conservadors, capitanejats segons fonts de la sala tercera per Inés Huerta, es van començar a mobilitzar al juliol per recollir firmes amb l’objectiu d’aconseguir portar al ple la resolució dels recursos. Se'n van reunir nou: José A. Montero, José Luis Requero, Inés Huerta, Rafael Fernández Valverde, Segundo Menéndez, Eduardo Calvo, Antonio Jesús Fonseca, Francisco J. Navarro i Rafael Toledano. Requero i Toledano pertanyen a la secció IV, a la qual correspon resoldre el recurs, i Fernández Valverde és vocal del CGPJ i qui sol presentar-se com a vicepresident de la institució.

La idea era, en tot cas, persuadir o “sensibilitzar” el nou president de la sala tercera, César Tolosa, perquè passés d’ofici al ple la resolució del recurs. Però Tolosa no ha mogut fitxa en aquesta direcció almenys fins aquest divendres, segons magistrats consultats. Tampoc la Fiscalia General de l’Estat, segons ha pogut saber l’ARA, va tenir constància d’aquesta elevació.

En el seu defecte, els mitjans de la dreta es van inventar aquesta setmana que el president ja havia elevat la qüestió al ple i amb això van escalfar l’ambient davant la inauguració de l’any judicial del 6 de setembre.

Fonts judicials estimen que la conspiració de les firmes difícilment pot consumar l’anul·lació del nomenament de Delgado. “Et pot agradar o no agradar la Lola, però compleix tots els requisits. I això de la trampa de la falta d’idoneïtat que va posar Lesmes no té ni cap ni peus. És un invent del GAL, el Grup d’Amics de Lesmes”, assenyala un magistrat consultat per l’ARA.

El curs més probable, sempre que Tolosa no elevi l'afer al ple –per al qual encara falta temps–, seria que el recurs es resolgui a la secció IV. Segons les normes del CGPJ, “quan a la secció IV es tractin assumptes que es refereixen a actes o disposicions procedents del Congrés de Diputats, del Senat, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes, del Defensor del Poble o del Consell d’Estat, o que afectin el ministeri fiscal, la secció serà presidida pel president de la sala”. Ergo, el nou president, Tolosa, presidirà la secció IV el 19 d’octubre.

En tot cas, segons la font judicial consultada, “el resultat de la deliberació-negociació busca evitar una imatge de divisió excessiva, com seria quatre vots a favor de desestimar el recurs i tres a favor de l'admissió mitjançant una sentència que reculli el sentiment dels minoritaris”. És a dir: una estirada d’orelles al govern pel nomenament de la ministra de Justícia com a FGE i vots particulars.

El rei emèrit

Si encendre el foc del recurs de Vox contra la fiscal general de l’Estat ha sigut un dels instruments de la setmana per preparar la inauguració de l’any judicial, la situació processal de Joan Carles I, el rei emèrit, ha sigut l’altra bomba, precisament quan ella s'afanyava a anar aquest divendres, 3 de setembre, a la Zarzuela per lliurar al seu fill, Felip VI, la memòria anual de la Fiscalia, i tres dies abans que el mateix rei vagi, aquest dilluns, a presidir l'acte del Tribunal Suprem.

La Fiscalia del Suprem, que investiga tres causes sense imputar formalment l’emèrit, va cursar a finals del 2020 una comissió rogatòria a Suïssa per obtenir els comptes bancaris i patrimonials de la fundació Zagatka, que ha pagat 9 milions d’euros en viatges en jet privat de Joan Carles I mentre era rei en exercici i amb posterioritat a la seva abdicació el 2014. Zagatka (Liechtenstein, 2003) tenia en aquests anys com a primer beneficiari Álvaro de Orleans, cosí remot de Joan Carles I; com a segon, el seu fill Andrés de Orleans; com a tercer el mateix Joan Carles I; com a quart el llavors príncep Felip, i com a i cinquena i sisena les infantes Cristina i Elena.

Aquesta comissió rogatòria va ser retornada al Suprem pel fiscal suís Ives Bertossa per falta de fonamentació, segons fons jurídiques. El 24 de febrer del 2021, la Fiscalia del Suprem la va reformular i ampliar.

I vet aquí que dos dies més tard, el 26 de febrer del 2021, els assessors de Joan Carles I, després de treure ferro a la fundació Zagatka i assenyalar que era propietat d'Álvaro de Orleans, van presentar una regularització fiscal pels costos de Zagatka de 4.395.901,96 euros. Segons van explicar, Joan Carles I havia prestat serveis a la fundació.

Javier Sánchez-Junco, advocat de l’emèrit, en va ser notificat, segons han assenyalat cadascuna de les investigacions que s’han obert al seu client al Suprem, i ha preferit no personar-se en les diligències d’investigació per tenir les mans lliures a l’hora de presentar una regularització “espontània”, l’única considerada vàlida per evitar el delicte fiscal. Però la defensa de Joan Carles I coneixia les diligències a Espanya i a Suïssa. Sabia què es coïa al voltant de Zagatka i se'n va aprofitar per regularitzar la situació. El diari El País va informar a primers de juny de la comissió rogatòria cursada per la Fiscalia i sobre els delictes que s’invocaven (blanqueig de capitals, delicte fiscal, suborn i tràfic d’influències) i la investigació de presumptes comissions internacionals per part de l’emèrit. Aquest divendres, el diari El Mundo va reciclar l'afer i va atribuir a la Fiscalia la qualificació de Joan Carles I de comissionista internacional.

Al text s’assenyala que s’investiga el cobrament “de comissions i altres prestacions de caràcter similar en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals”, i s’apunta a l’existència d’“elements indiciaris que els fons que són objecte d’investigació tenen, entre altres, la referida procedència il·lícita”, per presumptes delictes de blanqueig, delicte fiscal, suborn i tràfic d’influències.

La Fiscalia del Suprem no atribueix més que element indiciaris a la conducta de Joan Carles I. Quin sentit tindria atribuir-li fets si el que s’està demanant precisament són els comptes de Zagatka, sobre els quals l’emèrit ha presentat una regularització de gairebé 4,4 milions d’euros? Com pot l’Agència Tributària valorar aquesta regularització si no se sap què és Zagatka? Per què, si no és propietat de Joan Carles I (encara que hi figura com a tercer beneficiari), abans i després d’abdicar es gasta diners a cabassos en aquesta fundació?

La “revelació” periodística ha servit d'ariet perquè l’emèrit, des dels Emirats Àrabs –on resideix des del 4 d’agost del 2020 amb escortes pagats per Patrimoni Nacional– ataqui la Fiscalia del Suprem “per vulnerar la seva presumpció d’innocència” i generar-li “indefensió”. Per què no es va personar en les diligències quan l’hi va oferir la Fiscalia del Suprem? Per regularitzar la situació “espontàniament”?

El que es presenta com "la primera" qualificació que fa la Fiscalia de les conductes de Joan Carles I –argument que suggereix que la Fiscalia ha imputat l'emèrit de facto– tampoc és una novetat.

Ja a la comissió rogatòria enviada per la Fiscalia Anticorrupció el 12 de febrer del 2020 a Suïssa, on fonamentava la petició d'informació, s'assenyalava: "Corinna zu Sayn Wittgenstein, així com hauria estat la receptora per mitjà de la qual s'haurien canalitzat els fons [la presumpta comissió de l'Ave de la Meca a Medina] i Álvaro Orleans, perquè tal com vostè indica [es refereix a la reunió a Madrid amb el fiscal Bertossa el 29 d'octubre del 2019], és una altra de les persones utilitzades per Joan Carles I per amagar part de les comissions rebudes".

Si bé les investigacions a Suïssa i a Espanya no van formalment dirigides contra Joan Carles I, la demanda civil per assetjament, seguiment il·legal i difamació presentada per Corinna zu Sayn-Wittgenstein al Tribunal Suprem britànic l’acusa directament. El rei emèrit haurà de nomenar advocats i respondre a les acusacions de la seva examant aviat.