Nou acadèmics i cinc preguntes per resoldre: es posa en marxa l'acord de claredat
Aragonès demana a un grup d'experts com hauria de ser un referèndum per poder implementar-lo
BarcelonaMalgrat que ara mateix la idea no té més aliats que el mateix Govern i ERC, aquest dimecres el president Pere Aragonès ha posat a caminar l'acord de claredat, el mecanisme que ha creat per intentar resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Ho ha fet reunint al Palau de la Generalitat els nou acadèmics que l'assessoraran en aquest projecte. La primera fase és fàcil de resumir: Aragonès ha llançat a aquests nou experts cinc preguntes sobre quins són els mecanismes més adequats per resoldre conflictes polítics per tenir fet, d'aquí dos mesos aproximadament, un document com a punt de partida. Entre aquestes cinc qüestions, destaca la següent: "¿Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i la implementació?"
Si per ara no té aliats, el Govern vol que, com a mínim, l'acord de claredat sí que tingui tota la solemnitat possible. És per això que el president, després de trobar-se amb els acadèmics, ha fet una compareixença des del Palau de la Generalitat. Des d'allà ha explicat que l'objectiu de tot plegat és plantejar un mecanisme perquè la "ciutadania voti" i que "la decisió que prengui es pugui implementar". El president, per tant, vol atacar les dues debilitats que van tenir el 9-N i l'1-O: que no tothom es va sentir interpel·lat a anar a votar i que cap dels dos resultats va poder ser implementat. La seva obsessió, per tant, és involucrar tant els partidaris del sí a la independència com els del no. Aragonès ha promès que els acadèmics tindran "total llibertat per fer les aportacions que trobin oportunes" amb l'objectiu que, en última instància, els catalans puguin obtenir un "mecanisme clar i homologable". En dos mesos haurien de tenir enllestida la feina.
-
1
Quines característiques hauria d'incloure un acord de claredat amb l'estat espanyol per resoldre el conflicte polític?
-
2
Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
-
3
Quins actors i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d'implementar aquestes solucions?
-
4
Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l'hora de resoldre el conflicte polític?
-
5
¿Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i la implementació?"
Un cop contestades les cinc preguntes per part dels experts i recollides en un document, començarà la segona fase de l'acord de claredat, la del debat. S'agafarà aquest document i es convocaran en tres processos de debats paral·lels perquè hi pugui fer les aportacions que considerin tant els ciutadans com els partits polítics i les entitats econòmiques i socials. Finalment, agafant l'informe dels experts i les aportacions dels debats, es farà un informe final que inclourà la proposta catalana per resoldre el conflicte polític. Un cop fet això, només quedarà la tercera fase de tot plegat: negociar-la amb l'Estat. Aragonès té clar que vol que tot plegat derivi en "un referèndum", però no vol anar gaire més enllà perquè considera que ara és moment que parlin els experts.
El president d'aquests experts és el politòleg Marc Sanjaume, que avui ha parlat per primera vegada des que es va saber que assumia aquest paper. Ho ha fet per dir que era un "honor" haver rebut l'encàrrec i ha promès "rigor acadèmic" a través d'un "treball obert al pluralisme". Com Aragonès, ha posat l'accent en la necessitat de formular propostes que interpel·lin a tothom i no només, per resumir-ho, els convençuts amb la independència. "Regles del joc que tinguin en compte els interessos de totes les parts, i de tots els projectes polítics", ha conclòs. En definitiva, trobar la clau que fins ara ningú no ha sabut trobar: una proposta de votació satisfactòria per a una gran majoria de la societat catalana.
"Neix mort"
Dels molts obstacles que tindrà aquest acord de claredat, un d'ells serà que ara mateix no hi ha partit de l'oposició que no se'l miri amb recel. Aquest dimecres així ho ha exhibit Junts aprofitant el ple del Parlament. "Més que un acord de claredat és un acord de brevetat perquè neix mort", ha proclamat la diputada de Junts Mònica Sales. L'oposició reclama a Aragonès que sotmeti a votació al Parlament si hi ha prou consens per tirar endavant aquest acord. El president, però, vol fer-ho al revés. Primer dissenyar la proposta i després buscar-ne el consens. Si primer hi hagués la votació tothom sap què passaria: la perdria.
El president sap que ningú l'hi posarà fàcil, però aquest dimecres s'ha mostrat disposat a presentar batalla. El seu argument és que, si a la resta de partits no els agrada la proposta, doncs que en facin una de pròpia. És un repte adreçat sobretot a Junts, que, com ha dit algun cop Aragonès, no ha aterrat mai una idea concreta més enllà del seu "independentisme màgic". "Si algú té una proposta millor, que la posi sobre la taula". Ara, però, és el moment que parlin els experts.