Un notari per salvar les urnes de l’1-O

BarcelonaL’1-O encara amaga moltes històries per explicar. Una té a veure amb les urnes. Mentre el Govern exhauria la via ordinària per adquirir-les a través d’un concurs i l’operació clandestina prosseguia el seu camí, els impediments per tirar endavant el procés no van arribar només de l’Estat. Més enllà de la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, tan bon punt es va publicar la licitació al DOGC el 9 de maig una de les dues empreses que es van presentar al concurs també va patir el boicot dels notaris. Tres anys després en sabem els detalls.

Quan va comprovar el 30 de maig que la seva oferta era millor que la de Plastic Express, l’altra empresa de Barcelona que també va optar a la licitació, els responsables d’Espai World es van posar a buscar un notari que validés la UTE (unió temporal d’empreses) amb Suministros Integrales Futbida per poder optar al concurs. “Ens calia la UTE perquè no complíem un dels requisits, que era haver facturat 365.000 euros anuals els últims tres anys”, assenyala Xavier Andreu, un dels dos propietaris de l’empresa juntament amb Ricard Culubret. Cap dels dos s’imaginava el viacrucis que els esperava. Aquell simple tràmit, que ja havien fet altres cops, es convertia en tota una odissea.

La mediació del Govern

“Vaig visitar una dotzena de notaris de l’avinguda Diagonal durant tres dies i tots em deien el mateix: que no volien fer-ho, al·legant que el concurs públic era il·legal”, exposa Andreu. Desesperat, es va personar al Col·legi de Notaris. “El degà em va dir que formuléssim una denúncia però que podia passar molt de temps”, explica. Però temps, justament, era el que no tenien. “Vaig anotar una llista de notaris i em vaig dedicar a trucar-los: sempre vaig obtenir la mateixa resposta negativa. Com a màxim em deien que ho consultarien, però cap m’acabava trucant”, afegeix Andreu, que no entén l’actitud del gremi. “El notari no té cap responsabilitat legal i no es pot negar mai a aixecar acta”, diu.

La seva inquietud va arribar als membres del Govern, a través del diputat de JxSí Jordi Munell. “Culubret em va demanar ajuda per veure si coneixíem algun notari fora de Barcelona que estigués disposat a registrar la UTE”, explica el també alcalde de Ripoll. Les gestions es van multiplicar en el si de l’executiu i de l’ estat major. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, que era qui alhora contactava amb el Lluís -que va acabar pagant les urnes i dirigint l’operació clandestina per traslladar-les-, també va fer trucades per trobar un notari. “Amb Sànchez hi parlo diverses vegades”, admet Andreu. Tampoc hi va haver èxit fora de la capital catalana i es va adoptar una solució imaginativa: convèncer un notari que estigués a punt de jubilar-se per evitar que pogués tenir represàlies en el futur. “Aquest és el perfil que es busca”, ressalta Munell. I el van trobar.

“Un notari de país”

Es tractava d’Eladi Crehuet, fill i net de notari, que es va jubilar el 6 de novembre del 2017. “No em van dir que busquessin un notari a punt de jubilar-se, però vaig anticipar la meva jubilació un any perquè m’havia d’operar del cor”, assenyala Crehuet, que atribueix que el vinguessin a buscar al fet de ser un “notari de país” vinculat a ERC. Afiliat al partit des de l’època de Puigcercós, va ser notari dels republicans durant molts anys. De fet, qui li va trucar a principis d’aquell mes de juny va ser directament el conseller de Justícia, Carles Mundó. “Li vaig dir que m’ho deixés pensar, però el mateix dia li vaig dir que sí”, revela.

Tots dos rebrien l’11 de gener del 2018 les més altes distincions que atorga la Generalitat en matèria de justícia. A Crehuet li van concedir la medalla d’honor “per serveis excepcionals a la justícia” per la seva ingent tasca en la catalanització de les escriptures públiques en un gremi força espanyolitzat, però també per la seva col·laboració amb el Govern abans i després de l’1-O. Crehuet va aconseguir que el degà dels notaris de Madrid, José Ángel Martínez, s’avingués a signar els poders perquè els advocats poguessin representar els consellers al Suprem davant la negativa dels notaris madrilenys als quals havien visitat. “Llavors els polítics catalans eren mal vistos allà”, ironitza.

Però tornem al primer veto. Crehuet considera que els notaris no van validar la UTE per preservar la professió de temes polítics. “La por ancestral dels notaris a intervenir en allò que no concorda amb la seva ideologia proteccionista els feia tirar enrere”. Ell no tenia por. “No podia passar res perquè en aquell moment el referèndum no era il·legal, però mai se sap, han passat coses molt estranyes els últims anys”, afirma.

Al final no va ser necessària la seva participació. El 27 de juny el Govern va declarar desert el concurs per homologar les empreses que havien de fabricar les urnes. La portaveu Neus Munté va mantenir en roda de premsa que les dues empreses que s’havien presentat al concurs “no han pogut acreditar els requisits formals i tècnics que se’ls requeria”. Andreu nega que no els complissin. “Amb la UTE arribàvem a la facturació que ens demanaven els últims tres anys i nosaltres sols ja havíem fet urnes per valor de 365.000 euros -que era l’altre requisit- per a les eleccions del Marroc”, deixa clar l’empresari. “La prova és que el 2018 vam signar l’acord marc amb el ministeri de l’Interior per fabricar urnes”, afegeix.

La querella contra Borràs i la voluntat de preservar funcionaris i empreses va empènyer el Govern a desactivar la via ordinària, si és que mai es va confiar que es pogués fer d’aquesta manera. Quan el concurs es va declarar desert les urnes provinents de la Xina ja estaven pagades. I el president, Carles Puigdemont, ho sabia. “No patiu. L’1 d’octubre hi haurà urnes”, reblava aquell 27 de juny per calmar l’ànim. “Mai m’havien aixecat així la camisa”, diu rient Andreu, que creu que ho feien per emprenyar la gata. L’anunci del Govern no va trastocar els seus plans. “Aquell volum de feina ja no el podia assumir al juliol”, confessa.