"El nostre cas és un teatre amb l’objectiu d’atemorir la gent"

BarcelonaEl timbre de les cases de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco va sonar avui fa just un any. Mentre que la Tamara va passar-se dos dies presa a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, i després va quedar confinada al seu municipi, Viladecans, Adrià Carrasco es va exiliar a Brussel·les. "A Esplugues coneixem casos de repressió. Quan l’acusació és per desordres o més baixa t’envien una citació a casa. Si venen 12 tios amb metralleta és que l'acusació és de terrorisme. Jo això ho sabia i em va permetre prendre aquesta decisió", explica l'Adrià en una entrevista a TV3. La Tamara, en canvi, va pensar que s'havien equivocat de planta. "El meu activisme havia sigut diferent –amb refugiats a Síria, a l'Hospital de Viladecans...–. No m'imaginava tot això. Estava en xoc".

Des de llavors la Tamara no pot sortir del terme municipal i cada dilluns s'ha de presentar al jutjat de Gavà per demostrar que no s'ha fugat. L'Adrià, que té una ordre de cerca i detenció a l'estat espanyol i per al qual, si tornés, les mesures cautelars serien en un 90% de possibilitats la presó preventiva, ha refet la seva vida a Brussel·les. La CUP i plataformes com 'Adri, et volem a casa' han convocat avui una manifestació a Viladecans per reclamar la llibertat dels dos membres dels CDR.

Els dos casos han seguit processos molt semblants. L'Audiència Nacional es va desinhibir i va oferir els casos als jutjats catalans, que se l'han anat passant els uns als altres. En el cas de la Tamara, l'han elevat a l'Audiència Provincial de Barcelona, que encara no s'ha pronunciat. El de l'Adrià ha passat a mans dels jutjats de Granollers, on suposadament va cometre un delicte. "Ningú té el valor d'agafar aquest cas i arxivar-lo, que és el que s'hauria de fer. És un teatre amb l’objectiu d’atemorir la gent, per ensenyar que pots acabar així. A ningú li interessa perquè no s’aguanta per enlloc", denuncia. L'Adrià és crític també amb els Mossos d'Esquadra, a qui acusa de tenir "animadversió cap a la dissidència". "La tolerància cap a l’extrema dreta per part de les institucions i cossos policial és intolerable", assegura.

La Tamara i l'Adrià, que no es coneixien, han patit a la vegada la repressió i han escollit camins diferents. "Hi ha un costum lleig de comparar qui està millor i qui està pitjor. Tots som represaliats, estem en el mateix vaixell i tothom ho passa malament", sentencia la Tamara, que explica que li han oferit anar en una llista electoral però que ho ha rebutjat. Malgrat les mesures cautelars, la Tamara encara té sentit de l'humor per explicar que a casa seva fan broma amb el cognom Carrasco arran del cas de Carrasco i Formiguera, que va estar confinat set mesos en un poble de la Franja.