La normalització del valencià s’atura als jutjats

ValènciaDirigents polítics propers al govern valencià bromejaven ara fa uns dies sobre els avantatges que suposaria substituir el Consell Jurídic Consultiu -l’òrgan que avalua la legalitat de les normes aprovades per l’executiu autonòmic- per a la sala quarta contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) i, així, “estalviar-se la feina d’elaborar recursos i esmenar normatives”. Aquesta ironia expressa la contrarietat que sent el govern valencià per les resolucions del TSJPV que paralitzen l’aplicació del full de ruta de l’executiu que lideren Ximo Puig i Mónica Oltra. La majoria dels recursos s’han focalitzat a evitar, després d’anys de governs del PP que ho impedien, l’aplicació de les dues iniciatives que pretenen revifar l’inacabat procés de normalització lingüística del valencià. Els entrebancs judicials inclouen, però, altres mesures, com la suspensió de les ajudes per al pagament dels productes farmacèutics i les ortopròtesis i l’obligatorietat de prorrogar els concerts educatius que l’administració valenciana havia donat per conclosos.

Les últimes setmanes s’han conegut les resolucions del decret de plurilingüisme i el decret que fixa la preferència de l’ús del valencià en l’administració pública. Només la norma educativa ha acumulat 11 recursos. D’aquests, a hores d’ara, se n’han resolt dos. Un ha sigut el del sindicat CSI-F, que ha suposat l’anul·lació de la disposició que regula la certificació de llengües. La magistratura entén que és discriminatori que l’alumnat que opti per l’ensenyament en valencià disposi de més hores d’anglès que el que triï el castellà i que, a més, aquesta càrrega docent superior en llengua estrangera faciliti que el primer rebi un certificat acreditatiu. La resolució posa en dubte el model d’incentius del Consell, que ha propiciat que el nombre de centres que opten per l’ensenyament en valencià passi del 34,36% al 54%, i els que trien un model mixt, del 16% al 34%. L’elecció de l’ensenyament en castellà ha disminuït del 48,66% a l’11%. Aquest model, però, no podrà aplicar-se a partir del curs que ve, ja que una de les victòries de les entitats que s’oposen a la norma ha sigut la suspensió cautelar i l’obligatorietat de recuperar el decret de plurilingüisme del PP del 2012 fins que arribi la sentència.

D’altra banda, la norma que regula l’ús preferent del valencià també ha sigut recorreguda pel sindicat CSI-F, el Partit Popular i el govern espanyol. De fet, el PP i l’executiu estatal han reclamat al TSJPV que eviti que el Consell s’adreci en valencià als governs català i balear perquè aquesta llengua “només és oficial a la Comunitat Valenciana”. En aquest cas, el tribunal no ha dictaminat la suspensió cautelar del decret i s’està a l’espera de la resolució definitiva.

Aquestes decisions judicials han propiciat les crítiques d’alguns membres del govern valencià, com les de la portaveu, Mónica Oltra (Compromís), que va assegurar que “un tribunal no pot ser una segona cambra”, ja que “per prendre decisions polítiques cal presentar-se a les eleccions”. La diputada i ex directora general de Política Lingüística durant l’últim govern popular, Beatriz Gascó, va respondre que “Oltra segueix els mateixos passos que Puigdemont burlant-se de la justícia i amb una actitud xulesca de desobediència”.

Crítiques del món acadèmic

En aquest debat sobre el paper de la magistratura valenciana, el professor de dret administratiu de la Universitat de València (UV) Gabriel Doménech, en declaracions a Levante TV va afirmar que l’anul·lació de la disposició que regula la certificació de llengües del decret de plurilingüisme és “jurídicament raonable perquè la diferenciació de la possibilitat d’acreditar el coneixement de l’anglès entre els alumnes que optin pel valencià i els que ho facin pel castellà no està prou justificada”. Però el món acadèmic també és crític amb les sentències. Per al també professor de dret administratiu de la UV Andrés Boix, qui no ha argumentat la seva decisió és el tribunal, perquè a la sentència “no explica per què considera que la norma no és proporcional ni ponderada”. “Els ponents haurien de dir per què creuen que no és equilibrada, remarcar on hi ha l’excés i posar exemples de normes adequades’’, afegeix. En el que tots dos juristes coincideixen és en l’avaluació de la suspensió cautelar, una decisió que Doménech qualifica d’“incomprensible i molt discutible perquè la sol·licitant era la Diputació d’Alacant, que no té competències que es vegin afectades pel decret”.

Doménech també defensa les opinions expressades per Mónica Oltra, ja que “té raó, podem criticar els jutges i és una pràctica molt raonable i sana, donat que és l’única ferramenta que tenim davant d’unes institucions que tenen l’última paraula”.