Una norantena d'agents, a un pas del judici per les càrregues de l'1-O
Les causes no han pogut assenyalar el màxim responsable de l'operatiu i s'han trobat la porta tancada a Europa
BarcelonaL’any 2022 hauria de ser el dels judicis contra els agents que van participar en les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Quatre anys després encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més ràpid han acabat amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves. Però hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici. A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. A Barcelona, el jutge ha prorrogat fins al gener la investigació contra 67 policies per la intervenció en diferents centres i les lesions a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.
Malgrat els esforços de les acusacions que representen els lesionats i diverses entitats per depurar responsabilitats tant a nivell polític com policial, la majoria de jutges han acabat cenyint les investigacions als policies que van tenir una actuació desproporcionada i als seus superiors directes. Els advocats que representen de manera altruista els ferits al Bages van portar dues de les denúncies al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va desestimar les demandes perquè va considerar que les lesions eren de poca entitat. La intenció de l’acusació, segons fonts consultades per l’ARA, és insistir en la via de la justícia europea en altres casos, com ara els ferits a Sant Joan de Vilatorrada.
Cadena d’ordres incompleta
La justícia ha descartat de moment entrar en el disseny de l’operatiu de l’1-O. A Barcelona l’ex secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el coordinador dels cossos policials l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, han declarat com a testimonis. Nieto va admetre que el dispositiu tenia una missió “exemplaritzant”, però va assegurar que no hi havia hagut una ordre concreta d’actuar; una afirmació que van desmentir els comandaments policials a peu de carrer, que van revelar que els van ordenar intervenir a les escoles abans que obrissin. La dels caps de nucli és la línia més alta de comandament policial que està sota la lupa del jutjat d’instrucció 7. Tant el jutge Francisco Miralles com l’Audiència de Barcelona van exculpar el cap dels antiavalots, José Miguel Iguzquiza, que aquell dia feia servir el sobrenom de Mart, el déu de la guerra. Malgrat tot, les acusacions no renuncien al fet que pugui acabar al banc dels acusats. “És curiós que investiguis la cúpula operativa a peu de carrer però no el cap directe que tenien en comú”, insisteix l’advocat Àlex Solà, que porta l’acusació popular per part d’Òmnium Cultural.
Tot i que també els hauria agradat arribar més amunt, per part de l’entitat de defensa de drets humans Irídia, que representa bona part dels ferits, l’advocada Marta Tresserras creu que cal “posar a la balança” el fet que les acusacions hagin aconseguit provar les agressions més greus i que els agents responsables continuïn a un pas del judici. La instrucció s’ha prorrogat fins al gener del 2022 i la previsió és que el jutge dicti aleshores la conclusió de la causa.
La investigació per les càrregues al pavelló de Sant Carles de la Ràpita és una altra de les que ha aconseguit apuntar més amunt. Recentment el jutge d’Amposta va citar a declarar com a investigat el capità de la Guàrdia Civil al capdavant de l’operatiu. Segons l’advocat Josep Canício, va donar una versió “exculpatòria” i va insistir que els seus subordinats van advertir els votants abans de carregar.
“Bastons a les rodes”
A Lleida les investigacions per les càrregues avancen molt lentament. L’advocada Anna Llauradó es queixa de la lentitud per part del jutjat. “Només posen bastons a les rodes”, insisteix l’advocada, que diu que aquesta “manca d’impuls” s’acaba traduint en “impunitat” per als agents. És la mateixa sensació que tenen les acusacions implicades en les causes del Bages. Últimament el jutge ha acabat arxivant el cas per a quatre guàrdies civils que van carregar a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.
Fins ara tots els agents que han arribat a judici han estat absolts i en altres casos el cas s’ha arxivat. Els dos últims exculpats, segons ha sabut l’ARA, són dos guàrdies civils. L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’absolució d’un agent que va lesionar un votant a Sant Esteve Sesrovires, mentre que l’Audiència de Tarragona ha descartat que se segueixi investigant un altre guàrdia civil per les càrregues de Sarral, perquè considera que el delicte “ha prescrit”.