El fiscal del cas Nóos s'oposa un altre cop a la imputació de la infanta Cristina
Afirma, en un escrit lliurat al jutge, que no hi ha prou indicis en contra de la filla del rei d'Espanya
PalmaEl fiscal anticorrupció que du el cas Nóos, Pedro Horrach, ha lliurat aquest dijous al jutge José Castro un escrit en en el qual torna a oposar-se a la imputació de la infanta Cristina de Borbó, la filla del rei d'Espanya, per delicte fiscal i de blanqueig. S'avança, així, a una possible citació que Castro intenta preparar des de fa mesos. "Les meres conjectures o sospites no constitueixen elements vàlids d'imputació", afirma Horrach en l'escrit, segons ha pogut saber l'Ara Balears.
El fiscal ja es va oposar a la primera imputació de la infanta que va dictar el jutge, i fins i tot la va recórrer a l'Audiència de Palma, que, al seu torn, al mes de maig li va donar suport i la va deixar sense efecte. Cal recordar que la infanta Cristina era membre de la direcció de l'Instituto Nóos i copropietària, amb el seu marit Iñaki Urdangarin, d'una de les principals empreses de la trama: Aizoon.
En aquesta peça del macrocàs Palma Arena en què s'investiguen els aproximadament sis milions d'euros públics que va cobrar l'Instituto Nóos de les institucions balears i valencianes per congressos milionaris, patrocinis i projectes fallits com els Jocs Europeus, ja han declarat més de 200 persones, incloent-hi una vintena d'imputats. Però la filla del rei d'Espanya no ha arribat a respondre ni una sola pregunta sobre la trama Nóos al jutge ni als fiscals. L'acusació pública calcula que la trama va aconseguir desviar uns quatre dels sis milions que hauria recaptat, tot i que l'Instituto Nóos teòricament no tenia afany de lucre.
Tot i això, el jutge Castro fa mesos que investiga les dades bancàries i fiscals de la infanta Cristina, Urdangarin i Aizoon, per tal de preparar una nova imputació per l'única via que va deixar oberta l'Audiència: els delictes fiscals i de blanqueig de diners. Durant aquest període ha recopilat informes d'Hisenda i dades en què es demostra que la parella pagava, a través d'Aizoon −que al seu torn cobrava de Nóos− despeses domèstiques i que no tenien res a veure amb l'empresa. Això, com a mínim, podria comportar un delicte de frau a Hisenda per no haver pagat els imposts corresponents. De fet, l'empresa dels ducs fins i tot pagava un lloguer a la parella per a una part del palauet on vivien, malgrat que tenia el domicili en una altra banda, i milers d'euros en vins, festes, cortines i tota mena de mobiliari.
Justament ahir dimecres el jutge va continuar indagant en aquesta línia i va reclamar més informació a CaixaBank sobre les operacions d'un compte −en què la infanta tenia firma− al qual s'havien ingressat 150.000 euros procedents de l'Instituto Nóos i s'haurien retirat el mateix dia en què hi varen entrar.