Qui és qui en el nou Govern?

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet pública aquest migdia la llista dels 13 membres del seu Govern, un executiu no paritari, ja que compta amb només tres dones i, en canvi, deu homes. Això sí, incorpora com a consellers presos polítics i exiliats. Aquest és el perfil de cada conseller i consellera:

Pere Aragonès i Garcia, conseller d'Economia i vicepresident del Govern (ERC)

Nascut a Pineda de Mar l'any 1982, Aragonès serà l'home fort d'ERC a l'executiu de Torra com a successor d'Oriol Junqueras al capdavant d'Economia i Vicepresidència. Secretari d'Economia del Govern de la Generalitat des del gener del 2016, és llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i té un màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2006 al 2016 i regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar del 2011 al 2018. Militant d'ERC des del 2000 i de les Joventuts d'Esquerra Republicana des del 1998, va ser portaveu nacional de les JERC (2003-2007), i actualment és secretari de política econòmica a la direcció d'ERC. És membre d'Òmnium Cultural i Metges Sense Fronteres.

Jordi Turull i Negre, conseller de la Presidència (JxCat)

Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966), empresonat a Estremera, continuarà portant la cartera de Presidència a l'espera de les resolucions judicials. Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fins ara també exercia de portaveu del Govern. Diputat al Parlament des del 2004, va ser portaveu i president del grup parlamentari de CiU i president del grup parlamentari de Junts pel Sí.

Entre el 1987 i el 2003 va ser regidor de l’Ajuntament de Parets del Vallès (1987-2003), i entre el 1991 i el 1996, diputat a la Diputació de Barcelona. En el terreny laboral ha exercit d’advocat i de secretari interventor en ajuntaments. És soci d’Òmnium Cultural, de Càritas, d'Intermón Oxfam i de la Fundació Catalana de l’Esplai.

Ernest Maragall i Mira, conseller d'Exteriors (ERC)

El nom d'Ernest Maragall (Barcelona, 1943) havia sonat com a nou president de la Generalitat, però acabarà assumint la cartera d'Exteriors. Economista i militant d'ERC des d'aquest mes de maig, va participar en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a membre del Front Obrer de Catalunya i va ser un dels fundadors del PSC, on va formar part de la direcció del partit fins al 2012. Aquell any va impulsar la formació del partit Nova Esquerra Catalana (NEC), que s’acabaria integrant el 2014 a Moviment d’Esquerres (MES).

Secretari del Govern que presidia el seu germà Pasqual Maragall (2003-2006), va exercir de conseller d'Educació durant el segon tripartit (2006-2010), encapçalat pel també socialista José Montilla. Eurodiputat entre el 2014 i el 2016 i diputat del Parlament de Catalunya en quatre legislatures –inclosa l'actual–, fins al 2003 va desenvolupar la major part de la seva activitat política a l'Ajuntament de Barcelona. Entre el 1958 i el 1970 va treballar en l’àmbit de la publicitat i el màrqueting, i del 1970 al 1979 va ser informàtic a l'Ajuntament de Barcelona.

Miquel Buch i Moya, conseller d'Interior (JxCat)

Nascut a Premià de Mar el 1975, Miquel Buch va ser alcalde del seu municipi entre el 2007 i el 2017, i des del 2011 presideix de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Relleu de Joaquim Forn al capdavant de la cartera d'Interior, té estudis de formació professional en la branca administrativa i va iniciar la seva militància política a la Joventut Nacionalista de Catalunya l’any 1996 i a CDC el mateix any.

Conseller nacional de les dues organitzacions i, més tard, membre de la seva direcció, abans de ser alcalde treballava en una empresa familiar de gestió i corredoria d’assegurances. També va ser president del Consell de Governs Locals de Catalunya.

Josep Bargalló i Valls, conseller d'Ensenyament (ERC)

Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) tornarà al Govern dotze anys després per ser el titular de la cartera d’Ensenyament. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, va ser conseller en cap del Govern Maragall del 2005 al 2006 (després de la dimissió de Josep-Lluís Carod-Rovira) i conseller d'Educació del 2003 al 2004.

Militant del PSUC, el PSAN i de Nacionalistes d'Esquerra, és afiliat a Esquerra Republicana des del 1995. Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 1992 fins al 2003, i durant aquest període va ser portaveu adjunt del grup parlamentari republicà. Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra entre el 1999 i el 2003, va dirigir l’Institut Ramon Llull del 2006 al 2010. Des d'aquell any és coordinador de l'àmbit no universitari de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili. Patró de la Fundació Estela per a la Discapacitat, és vicepresident de la Fundació Josep Irla.

Toni Comín i Oliveres, conseller de Salut (ERC)

Toni Comín (Barcelona, 1971), exiliat a Brussel·les, es mantindrà al capdavant de Salut tot i les reticències d'ERC, que apostava per dirigents nous. Llicenciat en filosofia i en ciències polítiques per la UAB i doctorand a l'Institut d'Humanitats de la UPF, del juny del 2011 al març del 2014 va ser militant del PSC, partit pel qual va ser diputat entre el 2003 i el 2010. El 2015 va tornar al Parlament com a diputat de JxSí, i l'any següent va entrar a formar part del Govern Puigdemont.

Professor associat del departament de ciències socials d'Esade des del 2001, també va ser professor de batxillerat al Col·legi Sagrat Cor-Diputació del 1997 al 2003. L’any 1996 va obtenir la Beca Robert Schuman del Parlament Europeu i va ser assessor del departament de cooperació de La Caixa (1996). Té estudis superiors de piano i teoria musical a l’Escola de Música de Barcelona i és membre de diverses institucions com, per exemple, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia.

Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat (JxCat)

Pres a Estremera de manera preventiva, Josep Rull (Terrassa, 1968) serà un altre dels consellers restituïts per Torra, i ho serà al capdavant del mateix departament que portava: Territori i Sostenibilitat –tot i que podria ser substituït per Damià Calvet si l'Estat li impedeix prendre possessió–. Llicenciat en dret per la UAB i advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, milita al PDECat després d'haver passat per la cúpula de CDC i de fer els primers passos en política a la JNC (1986-1998), de la qual va ser secretari general.

Regidor de l’Ajuntament de Terrassa des del 2003 fins al setembre del 2014, és diputat al Parlament des del 1997 i va ocupar el càrrec de secretari tercer de la mesa del Parlament. És soci dÒmnium Cultural.

Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura (JxCat)

El reelegit conseller de Cultura Lluís Puig (Terrassa, 1959) va ser director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha sigut director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i ha dirigit l’empresa Vesc (Vèrtex Empresarial de Serveis Culturals SL), dedicada a la cançó, la música i la dansa catalana d’arrel tradicional i per extensió de tota la Mediterrània.

També ha sigut director de la Fira Mediterrània de Manresa (1999-2010) i prèviament havia ocupat el càrrec de cap de l'àrea de recursos del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Ester Capella i Farré, consellera de Justícia (ERC)

La nova consellera de Justícia (La Seu d’Urgell, 1963) arriba al càrrec després de passar els últims cinc anys a Madrid, primer com a senadora i després com a diputada, continuant una trajectòria política iniciada el 2007 a l'Ajuntament de Barcelona.

La seva formació i experiència com a advocada, que la va portar a presidir l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (2003-07), li ha donat un pes específic a l’hora de ser, aquests últims mesos, veu de denúncia a Madrid davant la causa general oberta contra l’independentisme i li ha permès estar en contacte regular amb els presos i preses polítics i convertir-se en corretja de transmissió del seu missatge.

Chakir El Homrani Lesfar, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies (ERC)

D’origen marroquí, el nou conseller de Treball, Afers Socials i Famílies (Barcelona, 1979) és regidor de Granollers des del 2015. Amb un passat sindicalista lligat a la direcció de la UGT, el nou conseller va destacar durant la passada legislatura, en què ja va ser diputat, per ser un dels redactors de l’Agència de Protecció Social de Catalunya i la llei de la renda garantida de ciutadania.

Era el portaveu del grup de Junts pel Sí a la comissió de Treball i portava totes les qüestions relacionades amb els treballadors del sector públic.

Elsa Artadi Vila, portaveu del Govern i consellera d'Empresa i Coneixement (JxCat)

Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en economia per la Universitat de Harvard, la portaveu i nova consellera d’Empresa i Coneixement (Barcelona, 1976) ha sigut directora general de Coordinació Interdepartamental (2016-2018), secretària d’Hisenda al departament d’Economia i Coneixement (2015-2016) i directora general de Tributs i Joc del mateix departament (2013-2015).

Anteriorment, va ser assessora econòmica del conseller d’Economia i Coneixement (2011-2013). Actualment diputada al Parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, abans d’entrar a les institucions havia treballat com a professora en diferents universitats europees i també va ser, des del 2009 fins al 2015, investigadora al Centre for Economic Policy and Research i al European Development Research Network.

Jordi Puigneró i Ferrer, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (JxCat)

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (Sant Cugat, 1974) és enginyer màster (MENG) en sistemes d'informació per la Universitat de Surrey, a Anglaterra (1992-1997). La seva carrera professional s'inicia al departament d'informàtica del Deutsche Bank a Frankfurt, on treballa com a analista programador entre els anys 1997 i 2001. L'any 2001 s'incorpora a IBM-Barcelona com a consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies.

En l'àmbit institucional, el setembre del 2005 pren possessió com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat, on exerceix fins al 2013 i arriba a ser tinent d'alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia. Durant aquest període municipal és membre del consell d'administració de LocalRet, consorci municipal català de la societat de la informació i del coneixement. Des del novembre del 2013 dirigeix les polítiques TIC del Govern, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i des del febrer de 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya. Com a responsable de les polítiques de ciberseguretat de Catalunya, és també el president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).

Teresa Jordà i Roura, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (ERC)

Llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Ripoll, 1972) va entrar com a regidora a l'Ajuntament amb només 27 anys, i a les següents eleccions (2003) es va convertir en la primera alcaldessa de Ripoll amb una coalició de forces d’esquerres que es va allargar vuit anys.

El 2011 Jordà va fer el salt a la política nacional i va passar a encapçalar la llista de Girona per al Congrés de Diputats. Des de llavors ocupa un escó a la cambra baixa. Jordà va compaginar la feina al Congrés amb l'Ajuntament fins al juliol del 2017, quan va decidir, després de gairebé dues dècades, deixar el consistori entre llàgrimes i l’escalf de molts veïns de Ripoll.