Només la CUP i ERC tenen protocols antimasclistes

BarcelonaLa destitució per part d'ERC de Carles Garcias, cap del gabinet del conseller d'Exteriors Alfred Bosch, o l'expulsió de la CUP de l'alcalde d'Argentona, Eudald Argentona, per assetjament i abús sexual respectivament, han tornat a posar en relleu que els partits polítics no viuen al marge del patriarcat i que també pateixen la xacra del masclisme. Aquests dos partits, precisament, són els únics amb representació parlamentària que tenen protocol antimasclista.

Els cupaires van ser els primers a posar-s'hi i, després d'un any de treballar-hi, la CUP el va presentar el juny del 2019. El protocol parteix d'una finalitat reparadora i té l'objectiu de generar espais segurs per a la militància i, concretament, per a les dones, alhora que pretén ser una eina de transformació de l'organització després que la formació anticapitalista reconegués que, com la societat, també està imbuïda del patriarcat. Fonts de la CUP informen que des del 2017 s'han abordat divuit casos, alguns dels quals s'ha fet públics, com el del mateix Calvo o el de Mireia Boya, que va denunciar una "agressió psicològica continuada", tot i que, si la víctima no ho vol, la direcció no ho anuncia per evitar una "revictimització" de la dona agredida.

L'expulsió del partit és una mesura que ja s'ha aplicat en algun cas a militants en cas d'haver comès maltractaments o agressions. L'exalcalde d'Argentona és l'últim cas de militant expulsat després d'haver-se negat a assumir responsabilitats i a dimitir del càrrec. En altres casos se'ls ha prohibit l'accés a assemblees o trobades o se'ls ha fet seguir tractaments "terapèutics" o "psicològics" concrets amb l'objectiu de canviar els rols dominants dels homes, que sovint no en són conscients, com apunten fonts del partit. "En molts casos l'agressor es treu la responsabilitat de sobre i culpa la víctima dels fets", afirmen mentre reconeixen que el procés es demora massa.

ERC va ratificar el seu protocol en aquesta matèria al consell nacional que va celebrar a l'estiu amb la finalitat explícita d'"erradicar aquest tipus de conductes" i està concebut com "un instrument integral per a la prevenció, l'actuació i la resolució d'aquestes situacions". En la part resolutiva, el document estipula que "si hi ha evidències de l'existència d'una situació d'assetjament sexual o per raó de sexe, la persona responsable de compliment instarà l'executiva nacional a la incoació d'un expedient disciplinari". Però no concreta quina serà la sanció, a diferència del de la CUP, que sí que detalla totes les mesures a què s'enfronten els infractors. Els republicans no volen donar les dades concretes, però admeten que hi ha menys d'una desena de casos sobre la taula.

Els comuns i els socialistes seran els pròxims a tenir un protocol antimasclista. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha anunciat avui que la comissió executiva aprovarà aviat el protocol d'abordatge de violència masclista dins de la formació, tot i que ha deixat clar que no se n'ha denunciat mai cap cas dins de la formació. Fonts del partit revelen que d'aquí un parell de mesos podria estar enllestit aquest document, que té com a objectiu regular els casos que es puguin donar en el futur.

"La nova executiva es va comprometre a tirar-lo endavant perquè, si hi ha un cas, no sigui massa tard", subratllen fonts del partit. Ara per ara la secretaria de feminisme seria l'encarregada de fiscalitzar qualsevol mena de violència masclista dins del partit, però es vol establir una figura o un departament que s'encarregui de fiscalitzar-ho "de manera discreta però amb celeritat". A l'espera del nou protocol, els estatuts dels comuns tipifiquen com a infracció molt greu les "actituds o accions de desprestigi" per raó de gènere, així com "les conductes d'assetjament sexual o moral, maltractament o violència i que siguin objecte de sentència penal ferma condemnatòria". Uns casos que comportarien la suspensió de militància temporal o, en cas de "reincidència o especial gravetat", l'expulsió.

Una de les resolucions aprovades en l'últim congrés del PSC, que va tenir lloc a mitjans de desembre, va ser posar en marxa també un protocol antimasclista que podria veure la llum a finals d'any. "No serà imminent", admeten fonts de la formació, que deixen clar que en l'executiva del partit no s'ha viscut cap cas de violència patriarcal però que desconeixen si tampoc arreu del territori. "Fins ara els nostres estatuts regulaven aquest tipus d'actituds, però ara el tema s'ha amplificat amb més denúncies i convenia tenir una solució específica", expliquen les mateixes fonts.

El PDECat, en canvi, se segueix servint del seu reglament intern, que gestiona la comissió de garanties. Així, la sanció de militants o dirigents depèn generalment de la valoració que en fa la seva comissió de garanties, que fonts del partit asseguren que no s'ha activat mai en aquest supòsit. "Som un partit molt jove", exposen per justificar que no hagi calgut encara la mediació d'aquest organisme. Les actituds o comportaments masclistes a les files demòcrates susceptibles de ser castigats s'haurien de tractar si es produïssin a través del reglament intern, que estableix que "el Partit Demòcrata evitarà qualsevol discriminació per raons de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició", però sense detallar les sancions que s'imposaran. "En el nostre codi ètic es parla d'igualtat i l'obligació de denunciar, si es coneix, alguna mala pràctica contra la igualtat", expliquen fonts del partit, que sentencien que "efectivament el comitè de garanties esdevé a la pràctica el nostre protocol".

Cs i PP també fan servir els seus estatuts interns per acabar amb actituds o comportaments sexistes contra les dones. "Les actituds masclistes no tenen cabuda a Cs. No està especificat de manera tan concreta, però s'entén que està recollit", defensen des de la formació taronja. El cos normatiu del partit espanyolista és, juntament amb el del PP, el que reprova la discriminació de la dona de manera menys explícita. Les dues formacions ho emmarquen en els atemptats "contra qualsevol dels drets i deures fonamentals [...] reconeguts en la Constitució". "Els nostres estatuts estableixen en l'obertura de judici oral el moment de l'expulsió temporal (de l'agressor) fins la sentència definitiva", acoten des de les files populars.