Els nomenaments clau per a la legislatura que encara queden pendents

BarcelonaDes que fa quinze dies es va constituir el Govern, el Diari Oficial de la Generalitat treballa a tota màquina per publicitar tots els alts càrrecs que aterren amb els nous consellers. Ja s'han nomenat els secretaris generals i una part dels secretaris sectorials i directors, però encara queden nomenaments que seran clau aquesta legislatura.

Institut Català de Finances i Difusió

Té la missió de transformar-se en un banc públic

L'Institut Català de Finances (ICF) té la missió des de fa més de cinc anys de convertir-se en un banc públic –aquest punt ha format part dels successius pactes de govern entre Esquerra i JxCat– i ara també és un dels compromisos signats en l'acord de coalició i una de les exigències de la CUP a l'hora de donar suport a la investidura de Pere Aragonès. L'ICF és un organisme independent que penja del departament d'Economia que ara pilota Jaume Giró, i des del gener el conseller delegat és Víctor Guardiola. Aquest càrrec, que tindrà la responsabilitat d'aconseguir la fitxa bancària del Banc d'Espanya, es nomena a proposta del responsable d'Economia i per acord del consell executiu, de manera que Giró haurà de decidir ara si fa canvis en un lloc clau per complir una de les mesures previstes durant el mandat.

També d'Economia penja una de les joies de la corona desitjada pels partits polítics: la secretaria i la direcció general de Difusió. Aquests dos càrrecs, preuats pel contacte directe amb els mitjans de comunicació i la seva influència a través de la publicitat institucional, eren ocupats fins ara per Miquel Gamisans i Jordi del Río a proposta d'ERC, i ara passaran a ser dirigents proposats per Junts. Però els de Carles Puigdemont encara no tenen els candidats tancats.

Oficina de la Renda Universal i comissió Estat-Generalitat

La renda bàsica és prioritària en el pacte amb la CUP

Un dels compromisos d'Esquerra amb la CUP és posar en marxa un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, almenys per les franges d'edat més vulnerables. La idea és que del departament de Presidència pengi una oficina que s'encarregui de posar-la en marxa, però ara per ara encara no està decidit qui se n'encarregarà. Segons fonts de Presidència, hi estan treballant. El departament que lidera Laura Vilagrà, que porta les relacions institucionals, també definirà en els pròxims dies la composició de la comissió bilateral Estat-Generalitat. Pot esdevenir un dels organismes clau juntament amb la taula de diàleg per abordar la nova etapa de negociació amb l'Estat. Se n'han de concretar els membres a través d'un acord de Govern que substituirà el del 2018, on es fixava que la presidència de la comissió requeia en el conseller titular de les relacions institucionals (en aquell moment, Exteriors) i que formaven part de l'ens el vicepresident, la consellera de Presidència, la delegació a Madrid i el secretari general d'Exteriors. Caldrà veure si amb Vilagrà es repeteix el mateix esquema.

Port de Barcelona

S'han de concretar també els responsables d'Habitatge

Una de les patates calentes del vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, és l'elecció del president del Port de Barcelona (que nomena el consell d'administració amb majoria estatal però que proposa la Generalitat). L'exconseller de Territori, Damià Calvet, aspira al càrrec, però té competència: l'exconseller Miquel Buch –algunes veus asseguren que el mateix Calvet li havia promès el càrrec si repetia de conseller–; l'exconseller d'Empresa Ramon Tremosa, tot i que també sospesa l'opció de quedar-se al Parlament i combinar-ho amb la universitat; i l'actual presidenta del Port, Mercè Conesa, que vol mantenir-se en el càrrec malgrat que no va fer el pas a Junts per Catalunya quan hi va haver el divorci amb el PDECat.

D'altra banda, Puigneró va anunciar la setmana passada que traspassaria les competències d'Habitatge a Drets Socials, però falta concretar com queda això finalment. La política d'habitatge, entre altres coses, té dues potes importants: l'Agència Pública d'Habitatge i l'Institut Català del Sòl. En funció de si depenen de Puigneró o de la consellera de Drets Social, Violant Cervera, els nomenaments poden variar. L'habitatge és un dels reptes principals del nou executiu, perquè s'ha compromès a augmentar el pressupost fins als 1.000 milions i aturar els desnonaments, la qual cosa serà un dels cavalls de batalla de la CUP per mantenir el suport al Parlament.

Recuperació econòmica i transició energètica

L'acceptació o no dels projectes de renovables marcaran la legislatura

La transició energètica i els projectes de renovables poden ser un punt de fricció entre ERC, JxCat i la CUP. Els republicans van pactar amb els cupaires aturar els grans projectes presentats d'impacte territorial negatiu, mentre que amb Junts ho van circumscriure a uns sòls concrets i a tenir en compte com a element "rellevant" per a la denegació d'un projecte el fet que hi hagi un nombre elevat d'aerogeneradors concentrats en un mateix territori. La gestió d'aquest àmbit pertocarà a Teresa Jordà des d'Acció Climàtica, en concret a la Ponència d'Energies Renovables que fins ara s'ha encarregat de tramitar els projectes. Més enllà de la direcció general de Polítiques Ambientals –que la presideix el ja nomenat Antoni Ferran Mèlich–, un dels càrrecs clau és el president de l'Institut Català de l'Energia, que encara està pendent de designar.

D'altra banda, en termes de recuperació econòmica, sobretot en un dels sectors més afectats per la crisi del coronavirus, serà important qui es nomenat per a l'Agència de Turisme –fins ara hi havia David Font, del PDECat–, que depèn del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Al mateix departament, també el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i l'Agència per la Competivitat de l'Empresa (ACCIÓ) són ens importants per a l'impuls públic de la reconstrucció.

Tercer grau i indults

De moment Ciuró manté el secretari de Mesures Penals provinent d'ERC sense descartar canvis

El departament de Justícia, concretament la secretaria de Mesures Penals, ha de gestionar la classificació dels presos polítics (es revisa cada sis mesos) aquest mes de juny. Actualment és ocupada per Amand Calderó, que hi va entrar a proposta d'Esquerra, i no s'ha previst un canvi de la nova consellera, Lourdes Ciuró (JxCat). Sense descartar un nou nomenament més endavant, tot apunta que tornarà a ser Calderó qui decidirà si classificar-los en tercer grau. Aquesta qüestió pot coincidir en el temps amb els possibles indults que el govern espanyol pot dictar abans de l'estiu, de manera que haurà de gestionar la sortida de la presó dels líders independentistes.