“Si no ens votes…”: l’estil Zaragoza fa fortuna en campanya

BarcelonaEls missatges de fons projectats pels partits de cara a les eleccions del 14-F són, tot i que contradictoris entre si, clars i maniqueus si s’agafen individualment: vota ERC si no vols que governi el PSC; JxCat si el que busques és evitar un nou tripartit; el PSC per garantir un Govern no independentista; els comuns perquè la dreta no estigui a la Generalitat; i Cs o el PP perquè els pactes entre socialistes i “separatistes” a l’Estat no arribin a Catalunya. Propostes a part, la majoria de formacions tendeixen a erigir-se com l’única garantia per evitar un suposat Govern, pacte o projecte polític pitjor. Una crida al vot útil a la contra que beu de la por de l’electorat i que, en la història recent de Catalunya, porta la firma del PSC. Com en anteriors cites electorals, moltes de les fórmules per captar votants utilitzades ara en precampanya recorden el mític eslògan del “Si tu no hi vas, ells tornen” que el 2008 va donar als socialistes els millors resultats del partit en unes eleccions generals.

La frase que va rebutjar Zapatero

En l’origen d’aquella campanya, que comptava amb Carme Chacón de candidata, hi havia un temor a la desmobilització semblant a la que hi pot haver ara arran de la pandèmia o al flanc constitucionalista. I darrere la idea que fa tretze anys va sorgir per combatre-la hi ha dos noms propis: José Zaragoza, exsecretari d’organització i ara diputat socialista al Congrés, i el reconegut publicista Toni Segarra. “Portàvem quatre anys molt durs, amb molta agressivitat per la dreta, i les enquestes ens deien que el debat estava en la participació: hi havia gent que no tenia clar si anar a votar però que deia que, si ho feia, ens votaria a nosaltres”, recorda Zaragoza en conversa amb l’ARA. Ell dirigia la campanya, però entre els caps pensants al quarter general socialista també hi havia Miquel Iceta i els creatius de l’ara extinta agència SPCF, que feia anys que treballava amb el PSC. “Volíem buscar una frase que expliqués a la gent que el seu vot era decisiu, i el resum va ser: «Si tu no votes, guanya Rajoy»”, explica Zaragoza.

Com es va passar d’aquí al “Si tu no hi vas, ells tornen”? La clau estava a Madrid. Després que en precampanya el PSC hagués optat pel lema “La Catalunya optimista”, i amb el nou plantejament que el partit els havia fet al cap, els representants de SPCF van celebrar una reunió d’intercanvi d’idees amb l’agència que portava la campanya del PSOE, la també prestigiosa Sra. Rushmore. Entre el material dels seus col·legues hi havia un document d’argumentari polític, i allà va aparèixer la frase “Si tu no vas, ellos vuelven”. “Zapatero no la volia perquè la trobava massa atrevida i jo vaig pensar que a Catalunya ens aniria de conya”, explica Segarra. I així va ser. El resultat: les sis paraules d’advertència impreses en blanc sobre un fons vermell on també se superposaven les figures de tres homes vestits a l’estil dels personatges de la pel·lícula Reservoir dogs: Mariano Rajoy, Ángel Acebes i Eduardo Zaplana. El cartell es va fer tan mediàtic que, després de presentar-lo als mitjans –i per evitar possibles denúncies dels populars–, a les tanques del carrer només es va penjar la imatge dels peus i les ombres dels dirigents del PP. “Així també quedava més sinistre”, diu Zaragoza.

La campanya socialista no va quedar aquí, i cada pocs dies el partit llançava un nou cartell amb la mateixa idea. La imatge d’unes nines russes on la més gran tenia la cara de Rajoy i la més petita la de José María Aznar o l’eslògan “Indecís? Escolta la Cope cada matí” –en un cartell que Zaragoza va arribar a enviar al locutor Federico Jiménez Losantos– van completar una campanya exitosa amb què els els socialistes van aconseguir 25 dels 47 diputats en joc i van ajudar a fer possible el segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. I el “Si tu no hi vas, ells tornen” es va convertir en una icona que, anys després, han replicat altres partits, com el mateix PP, ERC o novament el PSC a les espanyoles del 28-A (2019), on Pedro Sánchez cridava al vot útil contra la triple dreta.

Aquest tipus de campanya “negativa”, però, no era nova el 2008 ni la va inventar el PSC, destaca Toni Rodon, professor de ciències polítiques a la UPF. “La gent recorda l’eslògan perquè era original, però aquest recurs s’ha utilitzat molt al llarg del temps”, diu, i posa d’exemple les campanyes presidencials dels EUA durant la Guerra Freda en què s’alertava que l’altre candidat deixaria entrar el comunisme al país. “El PSOE de Felipe González tenia ja el famós anunci del pitbull”, recorda la politòloga de la UAB Berta Barbet, en referència a la campanya socialista del 1996.

El risc de mobilitzar l'adversari

Per què ara torna a proliferar aquesta estratègia? Barbet assenyala dos motius: d’una banda, considera que ni al flanc sobiranista ni al constitucionalista hi ha ara mateix un “gran projecte” per oferir; de l’altra, destaca que tots els partits tenen assumit que no serà possible un govern en solitari després de les urnes. “Has de jugar al joc de les coalicions. I com que és molt difícil vendre la teva, és més fàcil vendre a la contra”, apunta. En altres paraules: “No et parlaré de amb qui pactaré jo, però puc assegurar-te que soc garantia que els altres no ho facin”.

Per a Rodon, els partits més beneficiats per la “polarització” són els més interessats en brandar “postures maniquees” de cara a les pròximes eleccions, i en aquest sentit assenyala JxCat, d'una banda, i el PP i Cs, de l’altra. Deixant la qüestió nacional de part, però, tant ERC com el PSC també busquen ara polaritzar les eleccions i convertir-les en una dicotomia entre Pere Aragonès i Salvador Illa. Els dos experts, en tot cas, posen en dubte l’eficàcia d’aquesta estratègia. Rodon assenyala que els partits corren el risc de generar l’efecte contrari al que busquen i “mobilitzar el rival”, i Barbet afegeix que l’èxit depèn molt de si els votants veuen “viable” l’amenaça o l’alternativa que se’ls planteja: “No sé si la gent té gaire por que hi pugui haver un govern ERC-PSC, i tampoc si el PP té gaire espai per proposar-se com a garant de res, si les enquestes no li van millor”, exemplifica.