"No volem tancar llars d’infants, però estem al límit": així és el drama financer dels ajuntaments

BarcelonaFa mesos que els ajuntaments catalans avisen que, si res no canvia, tindran dificultats per pagar els rebuts de l’aigua, l'enllumenat i les obres, però també els serveis que presten tot i no tenir-ne obligació legal, com les llars d’infants, les oficines d'ocupació o les residències de gent gran. El pedaç més immediat ha estat la pujada d’impostos municipals com l’IBI. Però, en alguns casos, ni tan sols això ha permès evitar les temudes retallades, les reduccions de plantilla i la tutela financera de la Generalitat. Segons les últimes dades de la Generalitat, a les quals ha tingut accés l’ARA, hi ha una trentena de municipis –27– amb romanents de tresoreria negatius (en altres paraules, en números vermells). D'altra banda, a partir del 75% d'endeutament públic, els municipis queden per llei sota tutela financera de la Generalitat, una situació en què es troben quinze municipis catalans, segons les últimes xifres disponibles. En concret, n'hi ha 8 que estan per sobre del 76% i 7 que superen el 100% d'endeutament respecte dels seus ingressos ordinaris.

Les xifres no arriben a la desfeta financera que es va viure entre el 2012 i el 2015, però els problemes per quadrar números són ja una realitat en un escenari on, després de la pandèmia, cal tornar a l'equilibri pressupostari.

Els serveis, amenaçats

"Hem hagut d’acomiadar una desena de persones i apujar el rebut de l’IBI un 36% de mitjana només arribar a l’Ajuntament", lamenta l’alcalde de Cabrera de Mar, Òscar Fernández. El dèficit a les arques municipals els va dur a reduir els horaris de la piscina municipal i els autobusos en cap de setmana. L'última patacada ha estat la sequera i les sancions que la Generalitat vol imposar als municipis incomplidors, que arriben en un moment en què les arques locals reben menys diners a conseqüència dels canvis estatals en la plusvàlua i han de fer front a la inflació. A Cabrera de Mar, les factures de llum i gas s'han multiplicat per tres.

Però les pujades d’impostos són impopulars i els governs intenten evitar-les en la mesura del possible. Ho sap bé l’alcaldessa de Vilajuïga, Joana Cobo, que el 2016 va haver d'incrementar l’IBI un 100%. Això, afirma, li va fer perdre les següents eleccions. A les del 2023 es va presentar amb el compromís d'abaixar-lo; va guanyar i ha complert. Ara, però, els preocupa la recollida de residus porta a porta, amb una taxa que caldrà apujar perquè "és deficitària". També ho és la llar d’infants. "Estem al límit, però no volem tancar-la ni la tancarem, perquè si no les famílies acabarien marxant", apunta.

Comparteix aquesta preocupació l’alcalde de Riner, Joan Solà, president de l’associació Micropobles. Tenir pocs veïns no equival a tenir una extensió de territori petita, i fer arribar l’aigua, la llum o internet a nuclis o masies aïllades surt molt car per als pobles que, a més, sovint han de recórrer a les subvencions sense tenir un equip tècnic per preparar les convocatòries. Si els micropobles retallen en serveis, hipotequen el seu futur, avisa l'alcalde, perquè ni aconseguiran retenir els veïns ni n'atrauran de nous.

Metropolitans

Ciutats grans com Granollers, Mataró, Martorell, Mollet, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú també han llançat un SOS per al seu finançament a través de l’associació de municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona. La seva presidenta i alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, demana que la llei reconegui als ajuntaments les competències que exerceixen en educació, oci o cultura popular i els doni un finançament a l'altura. El risc, adverteix, és o no poder prestar serveis de qualitat o haver de tancar-los. A Sant Cugat, per exemple, el nou govern de Junts i ERC ha de fer front a un forat de 25 milions d’euros sobre un pressupost de 150. Segons el tinent d’alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas, ho han reconduït rebaixant el pressupost de cultura (començant per les activitats de Nadal) i promoció econòmica. I preveuen reduir plantilla: quan hi hagi una vacant, es cobrirà prioritàriament amb treballadors de la casa.

A Tarragona, que va arribar a alertar de risc de fallida, l'equip de l'alcalde Rubén Viñuales ha aconseguit esquivar el cop. Fonts municipals asseguren que han quadrat comptes sense retallar serveis, reduint en despesa administrativa i del sector públic. Tarragona, però, tanca l'exercici amb un deute del 78,3%.

Endeutaments

Totes les fonts coincideixen que el problema del finançament local és estructural. El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, demana aprofitar la finestra d’oportunitat de la negociació d’un nou finançament autonòmic per endreçar les competències municipals. Per a la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis i alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, l’ideal seria que la Generalitat pogués recaptar tots els impostos; mentre això no arriba, sosté que cal que l'Estat els garanteixi els recursos. Cal tenir en compte que als pressupostos generals de l’Estat del 2023, només el 36,1% de les transferències a les administracions territorials es van destinar als ens locals (inclosos ajuntaments, consells comarcals i diputacions), davant del 63,9% que van rebre les comunitats autònomes. Aquest primer trimestre la Generalitat traslladarà a les entitats municipalistes un esborrany d'una llei per a "un finançament local estable", segons fonts de Presidència, que confia que el "finançament singular" que defensarà Catalunya permeti millorar la situació del món local.

Mentrestant, la falta de coixí econòmic deixa els ajuntaments desemparats davant de grans deutes. Quan l’alcaldessa de la Palma de Cervelló, Anna Pascual, va arribar a l’alcaldia, es va trobar amb una factura de 3,5 milions d'euros impagats fruit d’una sentència d'un cas d’expropiació del 2011. És el pressupost del municipi per un any. Pascual va haver d’acollir-se a un pla de sanejament de l'Estat i dissenyar un pressupost "més eficient" per al 2024. Si l’any passat el poble va invertir 5.000 euros en els llums de Nadal, enguany n’hi han dedicat 3.000. La reforma dels carrers del poble també haurà d’esperar.