Diana Riba: "No veig Junts dins la nostra família política a Europa"

BarcelonaEl 9 de juny Diana Riba (Barcelona, 1975) encapçalarà la llista d’ERC a les eleccions europees. Encara com a independent, és l’aposta de la direcció republicana, que ja la va situar de número dos d’Oriol Junqueras ara fa cinc anys.

En les anteriors europees se la va escollir per representar la repressió. El context ha canviat, ara?

— Les coses han canviat, tot i que la repressió continua. Ja no tenim presos polítics. En aquell moment havíem de denunciar la situació.

Creu que l’amnistia serà una de les principals qüestions en aquesta campanya europea?

— Esperem que l’amnistia ja estigui aprovada en campanya i s’estigui aplicant. Però tenim molts altres temes, com les mobilitzacions de la pagesia a tot Europa, l’ascens de l'extrema dreta, la futura directiva de violències masclistes, habitatge, desigualtats socials...

Són qüestions que comparteixen amb Bildu i el BNG?

— Tenim una gran relació amb ells. La llista d’Ahora Repúblicas ens va funcionar molt bé fa cinc anys i estem en negociacions per repetir-la.

Si l’amnistia s’estigués aplicant, Oriol Junqueras hauria de tornar a formar part de la candidatura?

— Ha de formar part de totes les candidatures, però no estem en aquest moment. Hem d’esperar per veure si s’aprova la llei i com s’aplica en el seu cas. A Europa li interessa que hi hagi estabilitat.

Últimament, però, hem vist el Parlament Europeu posicionant-se a favor d'investigar la trama russa del Procés.

— El que veiem és que el PP espanyol ja fa molts mesos que està instrumentalitzant el Parlament Europeu per fer un relat que li serveix a nivell nacional. No hi ha una inquietud al Parlament Europeu per aprovar aquesta amnistia, el que hi ha és molt soroll del PP acompanyat per aquest reducte que queda de Ciutadans i Vox.

La Comissió Europea vol que l’Estat deixi decidir als jutges els seus òrgans de govern.

— I també que aquests jutges no estiguin amb un mandat caducat. El comissari de Justícia seu el PP i els socialistes en una taula perquè arreglin aquesta situació. Això tampoc no s'havia vist mai i ho hem de posar en relleu.

Una mena de mediació com la que vostès i Junts mantenen amb el PSOE?

— ERC fa cinc anys que treballa amb mediadors, des que vam començar la taula de negociació. I espero que donin fruits a qualsevol taula en la qual hi hagi una negociació política.

Per què no és possible una aliança amb Junts com la del BNG i Bildu?

— Perquè tenim grups polítics o famílies polítiques europees molt diferents. Els Verds van decidir que Junts no encaixava. Recentment, en els acords amb tercers estats per l'agricultura vam tenir vots clarament diferenciats. Jo no veig Junts dins la nostra família política quan estan votant a favor d'aquests acords i nosaltres hi estem totalment en contra.

Vostès estan a favor d'incrementar les mesures proteccionistes?

— No estem en contra dels acords perquè hem votat a favor, per exemple, del de Nova Zelanda. El que volem és que el que s’exigeix a la nostra pagesia, s’exigeixi també als productes que s'importen a Europa i que hi hagi clàusules en temes de drets laborals i ambientals.

La preocupa el possible ascens de l’extrema dreta a les europees?

— Sí. Veiem que hi ha una extrema dreta que en alguns estats membres està creixent moltíssim, i els veiem en les enquestes arribant amb molta força al Parlament Europeu. No podem perdre l'esperança de fer un bloc demòcrata amb grans cordons sanitaris cap a l'extrema dreta.

Quant de temps li ocupa a vostè l'oficialitat del català a Europa?

— Molt, perquè és una de les nostres prioritats.

S'havien creat massa expectatives a curt termini?

— Aquest camí serà llarg. És tan llarg que el 2004 ja estàvem parlant d'aquest tema i ja s'estava impulsant l'oficialitat del català i, per tant, hi seguirem treballant. No hi ha més remei. El català acabarà sent llengua oficial europea perquè és un idioma oficial en el territori europeu.