“No tots els Gironins som independentistes”

GironaHi ha dues zones de Girona que els habitants del centre no acostumen a trepitjar. Els seus carrers no surten a les postals i sempre han sigut les grans oblidades pels diferents governants de la ciutat. Són el barri de Germans Sàbat i el Sector Est de la ciutat, format pels barris de Vila-roja, Font de la Pólvora, Mas Ramada i el grup Sant Daniel, on, a diferència de la tònica que regna a la majoria de Girona, el sentiment predominant entre els seus veïns no és independentista, sinó tot el contrari. I ara, en plena tempesta del Procés, els veïns reivindiquen més que mai la seva espanyolitat.

El divendres 27 d’octubre, mentre el Parlament declarava la República i a Girona desapareixia la bandera espanyola de la façana de l’Ajuntament, els veïns de Vila-roja van penjar dues banderes espanyoles gegants amb dos lemes escrits a mà: “Benvinguts a Espanya” i “Vila-roja és Espanya”. “Volíem reivindicar que aquest barri no obeeix les lleis de la Generalitat i que no accepta la declaració d’independència”, indica a l’ARA el membre de l’Associació de Veïns de Vila-roja, Pere Cuéllar, que deixa clar que no defensen cap partit polític, sinó “només el sentiment que som espanyols i catalans”. Cuéllar assegura que, abans, els veïns només penjaven la bandera espanyola als balcons quan guanyava la selecció espanyola, però que des de l’1 d’octubre, i especialment des del 27, han proliferat les banderes espanyoles arreu dels quatre barris que formen el Sector Est. “Jo vull el bé per a la meva terra, però no vull que ens divideixin”, critica el veí, que creu que la solució seria un pacte fiscal. “Estic segur que si més de dos milions volen la independència, seríem més de cinc els que voldríem un millor finançament per a Catalunya”, assenyala.

En aquesta zona de Girona, que queda apartada de la resta de la ciutat, conviuen persones de diferents orígens: fonamentalment gitanos espanyols, gitanos portuguesos, hindús i marroquins. Una diversitat que ara volen deixar representada en un grafiti gegant que faran amb la bandera espanyola, la catalana i la gitana. “Volem la unió dels catalans, espanyols i gitanos, i de totes les ètnies que viuen aquí”, destaca Pere Cuéllar, que també és el nebot del propietari del bar Cuéllar, l’epicentre de la vida social del barri. A la seva terrassa, sempre plena de veïns, mai s’havia sentit a parlar tant de política com en les últimes setmanes. I una de les queixes principals és que el nom de la seva ciutat sempre vagi vinculat a l’independentisme. “Ens sentim impotents perquè sembla que per ser de Girona ja hagis de ser independentista, i no tots els gironins ho som”, critica la veïna de Vila-roja Miriam Cabrillana, que creu que l’Ajuntament “no està representant tota la ciutat”.

I posa com a exemple els actes anul·lats durant les Fires de Sant Narcís per solidaritat amb els presos. Dijous, l’Ajuntament va suspendre els concerts, les barraques i les atraccions; i l’endemà va anul·lar els focs artificials previstos per avui i que cada any acomiaden la festa major. “No és just que els nens es quedin sense els focs, quina culpa en tenen?”, es pregunten també uns veïns que juguen a petanca i que no volen donar el seu nom. En aquest barri ningú sol veure ni sentir res per no ficar-se en problemes. Però la suspensió dels focs ha fet empipar tots els veïns i ahir eren uns quants els que buscaven on comprar material pirotècnic per oferir un espectacle d’artificis alternatiu.

Els del Sector Est no són els únics enfadats amb la suspensió dels focs. Els veïns de Germans Sàbat, a l’altra punta de la ciutat, també estan indignats. “La festa és de tothom, no només dels independentistes. La gent estava desitjant que arribessin les Fires per passar-s’ho bé i desconnectar, i no és just que es barregin amb la política”, denuncia una veïna que prefereix mantenir-se en l’anonimat. En aquesta zona de Girona, la majoria de veïns van arribar de diferents punts de l’Estat als anys 60 i ara se senten catalans, però no volen separar-se del seu origen. És el cas d’Antonio González, que va arribar fa 50 anys de Sevilla. “Defenso Catalunya, és casa meva i de la meva família, però no s’hauria d’haver arribat al punt que estem. S’ha fet tot il·legalment i ho veig molt negre”, reconeix el veí de Germans Sàbat, que també lamenta els trencaments que la situació política ha provocat entre famílies i amics de tota la vida. “La gent està angoixada i indignada, perquè la majoria són castellans i es troben que els seus fills i nets són independentistes i que ja no poden parlar amb ells perquè es discuteixen”, indica Lluís Comas, que regenta un dels comerços del barri.

I com al Sector Est, la majoria de veïns es queixen de la deixadesa dels representants municipals, que només visiten els seus barris cada quatre anys i sempre en període pre-electoral. “L’Ajuntament sempre ens ha donat l’esquena i mai s’ha interessat per nosaltres”, lamenta el veí de Mas Ramada Àngel Cortés, que coincideix amb l’opinió de Ramon González, de Germans Sàbat: “Aquí no venen mai, no atenen igual a tots els barris”. Dues realitats que també formen part de Girona i que massa sovint s’arraconen a l’ombra.