Pere Aragonès: "Per primer cop des del 2017 ERC i Junts coincideixen en el què i en el com"

BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), acaba de revalidar el compromís de diàleg amb l’Estat per resoldre el conflicte polític amb l’acord entre ERC i el PSOE per a l’amnistia que ell mateix va acabar tancant amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Un diàleg al qual ara se suma també Junts per Catalunya.

Què n’espera, de la legislatura?

— Ha de ser la de la resolució del conflicte polític amb l’Estat. Tenim una majoria de la investidura que és l’única possible. Això dona a l’independentisme català una capacitat de negociació extraordinària. I crec que també tenim per primera vegada des del 2017, des de l’1 d’Octubre, les dues principals formacions polítiques de l’independentisme coincidint no només en el què, sinó també en el com. El què: l’amnistia, que serà una realitat ben aviat, i l’autodeterminació. I el com: a través d’explorar la negociació amb l’Estat. Aquesta oportunitat serà molt difícil que es torni a donar.

¿L’acceptació de la via de la negociació i el diàleg amb l’Estat és el que li sembla més important de l’acord de Junts amb el PSOE?

— És el que permet que puguem enfocar la resolució del conflicte. I, certament, és una novetat que saludo amb tota l’alegria i que crec que obre noves perspectives. Hem de tenir molt clar que el conflicte polític no és un conflicte entre dos partits, entre el PSOE i ERC o entre el PSOE i Junts. És un conflicte entre les institucions de l’Estat i una majoria del poble de Catalunya.

I per què no cooperen?

— Jo vaig oferir que fos així. Altres formacions ho han declinat, però espero que aquesta posició pugui canviar. No tindria cap mena de sentit pensar que amb una taula entre dos partits es pot resoldre un conflicte entre un país i un estat. Hem d’anar-hi amb tota la força, amb tota la unitat i representant el màxim nombre de gent. Per tant, la taula entre governs és un espai per fer-ho possible. Estic disposat a adaptar-ne la composició, a adaptar la forma com el Govern es presenta a la taula perquè pugui representar aquesta majoria de l’independentisme. Qui representa Catalunya? El seu govern, les majories del seu Parlament. Qui representa l’Estat? El seu govern, les majories que es configurin a les Corts. 

I, doncs, és útil negociar en tres taules de diàleg?

— Si volem resoldre el conflicte, la part catalana que representa la majoria independentista en aquesta mesa de negociació ha de treballar conjuntament. Hi ha motxilles, hi ha desconfiances, hi ha hagut sis anys de distanciament, però crec que per responsabilitat de país i per aprofitar aquesta cruïlla històrica hem de deixar tot això de banda i posar l'objectiu al davant.

El president Puigdemont ha dit aquesta setmana que l'“a canvi de res” ha passat a la paperera de la història. Li va saber greu, la frase?

— Si m’entretingués amb el que són unes posicions de relat de partit, legítimes, estaria posant el focus en el que és menys important. Però en els darrers quatre anys hi ha hagut avenços. Hem aconseguit uns indults que van permetre l'alliberament dels presos, s'ha modificat el Codi Penal amb la derogació de la sedició i la modificació de la malversació. Hi ha hagut avenços en la defensa del català a les institucions europees i als organismes de l'Estat. Per tant, a canvi de res no ha estat. Si no haguéssim fet tot això que hem fet en aquests darrers quatre anys, els acords entre el PSOE i Esquerra i entre el PSOE i Junts no s'haurien pogut signar ni a Barcelona ni a Brussel·les. S’haurien hagut d'anar a signar a Lledoners.

Com canvia el mapa polític a Catalunya?

— Ens ofereix noves oportunitats. En els darrers dos anys, i crec que des de l'inici, la legislatura al Parlament ha estat molt condicionada per l'aposta que Junts tenia pel que en deien la confrontació, que contraposaven a l'aposta per la negociació.

L’independentisme ha tornat a la casella de sortida?

— No. No érem al punt de partida el 2012 ni hi som ara. Què hem après? Que necessitem ser més davant d'un Estat que ho utilitzarà tot en contra. El 50% més 1 és legítim democràticament, però per guanyar i per sortir-ne amb un país independent i cohesionat necessitem una majoria molt més àmplia. Hi ha un camí que és el de la negociació amb l'Estat, que requerirà paciència, però també unitat i capacitat de mobilització.

Convidarà Junts a tornar a entrar al Govern?

— Des del meu punt de vista, la unitat no passa per una nova reformulació del Govern, sinó per trobar altres mecanismes que expressin aquest compromís conjunt.

Com canvia el text de la llei d’amnistia després del pacte Junts-PSOE?

— Ara, per alguna petita qüestió que s'hi hagi pogut introduir, se n'està fent la revisió. Hem de tenir en compte, també perquè tenim l'experiència d'aquests darrers quatre anys, que cada passa que fem és contestada amb tota la força, des de les togues de l'extrema dreta fins a la violència ultra als carrers. I, per tant, ha de ser molt sòlida. Perquè ens trobarem una part de la judicatura que la combatrà i són els que han d'aplicar la llei.

Hi ha canvis en el perímetre de l’amnistia?

— No. Tots aquells actes vinculats al procés d'independència de Catalunya que han estat perseguits i tot el que hi estigui relacionat s'ha d'incloure dins aquesta amnistia.

Amb tota l’oposició a l’amnistia que vostè esmentava, es podrà acabar aplicant efectivament?

— Hi haurà dificultats, però hi ha hagut una negociació que ha de permetre que l'amnistia sigui una realitat i s'apliqui ben aviat.

Introduir el lawfare ha generat molt de rebuig a la judicatura.

— El lawfare és un concepte polític, la utilització dels tribunals i de les lleis per perseguir un determinat contrincant polític. No hi ha cap llei que digui què és el lawfare ni que l’avali o el prohibeixi. És un concepte polític que forma part del relat polític. N'hi ha hagut a Catalunya? Sí, i per tant la resolució del conflicte en la part antirepressiva ha d'aturar l'ús dels tribunals per raons polítiques.

El traspàs de Rodalies és una de les novetats del pacte ERC-PSOE. S’atreveix a esmentar una data de quan es completarà?

— L’acord estableix uns terminis. En concret, durant el primer semestre del 2024 s'han d'anar constituint els grups de treball i s'ha d'avançar en la constitució de l'empresa pública Rodalies de Catalunya. És un traspàs complex, el més important de la Generalitat des del traspàs dels Mossos d'Esquadra. Aquell es va fer durant molt de temps i aquest serà més ràpid segur, perquè condicionem la legislatura al compliment dels acords.

Una empresa de gestió mixta pot fer que les dues parts es bloquegin mútuament? 

— Ha de comprometre tothom a implicar-s'hi perquè vagi bé i ningú se'n desentengui.

Com plantegen la negociació del nou finançament?

— Hem d'obrir el debat sobre un finançament propi i singular per a Catalunya, en què recaptem tots els impostos i paguem a l'Estat pels serveis que presta. Estem disposats a debatre una quota de solidaritat, que ha d'estar molt lluny del que estem patint ara, que no és un esforç de solidaritat sinó un espoli fiscal.

Parla d’un pacte a la basca?

— A curt termini, i ens marcaríem l'horitzó al llarg del 2024, hauríem de tenir les bases d’aquest nou finançament propi per a Catalunya. I aquí els límits de la proposta catalana vindran condicionats per quin és el consens que construïm a Catalunya.

El referèndum per on passa?

— Per una posició catalana compartida a la taula de negociació i per generar a Catalunya un consens ampli. Quan fa un any vaig fer la proposta de l'acord de claredat era pensant en la legislatura que s'obriria ara. Per tant, estem disposats a discutir les majories per convocar-lo, el temps perquè es porti a terme, les vies… Aquesta és l'essència de l'acord de claredat.

Quan convocarà els partits catalans per parlar-ne?

— Com més aviat millor. Si pot ser abans que s'acabi el 2023, millor. I, si no, al principi del 2024.

Li reconeix coratge a Sánchez?

— Sí. Una altra cosa és si és fruit de la necessitat aritmètica, que crec que hi té un pes molt important, o fruit de la convicció. El temps ens ho dirà.

Tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat?

— És molt aviat per pensar en escenaris electorals.

Parlem de l’aigua. Què podem esperar en els pròxims mesos si no plou?

— En les pròximes setmanes haurem d'activar l'emergència a tota l'àrea del Ter-Llobregat, tret que hi hagi un episodi de pluges molt intens i que cap dels models meteorològics amb què treballem preveu. Això comportarà unes restriccions en l'àmbit de l'agricultura i en altres àmbits d'activitat. El nostre objectiu sempre és poder preservar l'aigua que arriba a les cases.

Fins quan està garantit un subministrament normal?

— Malauradament, en les pròxims setmanes la normalitat, com a mínim a l’àrea metropolitana, la regió de Barcelona i una part molt important de la regió de Girona, es veurà alterada. S'estan fent estudis per aplicar-hi reducció de pressió. No és senzill. L'aigua als equipaments bàsics està garantida.

Quina opinió li mereixen les manifestacions a Madrid dominades les últimes nits per l’extrema dreta?

— Demostren que el PP ha cedit el lideratge ideològic a Vox. A Europa, fins i tot el Partit Popular marca la línia vermella de no pactar amb l'extrema dreta. En canvi, el PP espanyol s'hi ha abraçat. Ho fa al País Valencià, a les Illes i en molts llocs més, malauradament. I ho hauria fet a l'Estat si no hi hagués hagut el resultat que hi va haver el 23 de juliol. ¿I si el 23 de juliol aquests que ara criden a Madrid haguessin guanyat? Siguem conscients de l'oportunitat que tenim a les nostres mans i, per tant, de la nostra responsabilitat.