Per què no s'aplica la llei de memòria democràtica als manifestants franquistes de Ferraz?

MadridCàntics com el Cara al sol o l'himne de la División Azul, crits de "Viva Franco" o "José Antonio Primo de Rivera", salutacions feixistes i banderes espanyoles amb l'àguila franquista. Sentir himnes i veure simbologia de la dictadura s'ha convertit en un fet habitual a les concentracions contra l'amnistia a la seu del PSOE a Madrid. Nit rere nit, alguns dels manifestants no dubten en ressuscitar el franquisme sense cap pudor. Fa un any i un mes que la llei de memòria democràtica va entrar en vigor. Com és que no se'ls aplica als manifestants franquistes del carrer Ferraz?

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ho atribueix a la "manca de voluntat política" del govern espanyol. El seu president, Emilio Silva, explica en una conversa amb l'ARA que qui hauria d'actuar és la secretaria d'estat de Memòria Democràtica, que depèn de la cartera que ostenta el socialista Félix Bolaños. Reclama que, com a responsable de les sancions administratives, es mogui: "Haurien d'estar plovent multes", diu. La norma preveu sancions que van dels 200 als 150.000 euros. "Si un fa una llei, és per complir-la", defensa.

Fonts del ministeri consultades per aquest diari passen la pilota a la Delegació del govern espanyol a Madrid. Sostenen que sense un atestat policial que acrediti les vulneracions i n'identifiqui els responsables no poden iniciar cap expedient. Des de la Delegació responen que aquesta qüestió la porta la secretaria d'estat de Memòria Democràtica. Les mateixes fonts del ministeri justifiquen, a més, que la Deegació no s'hi hagi pogut centrar perquè "prou problemes" té amb els aldarulls. Silva denuncia que aquesta qüestió no és mai una prioritat de les institucions i creu que la Policia Nacional podria tenir instruccions de controlar també aquestes conductes si hi hagués "voluntat de complir la normativa".

Ara bé, diversos juristes consultats per l'ARA posen en dubte que els comportaments que s'estan veient a Ferraz siguin sancionables. "L'exhibició de banderes franquistes en aquestes concentracions no és una conducta que la llei de memòria democràtica sancioni", afirma Juan Manuel López Ulla, professor de dret constitucional a la Universitat de Cadis. La "clau" per sancionar és si en aquestes expressions hi ha "intimidació" o "humiliació" a les víctimes i els seus familiars. A parer de López Ulla, en l'aparició d'aquesta simbologia en les protestes convocades contra Sánchez no n'hi ha, i creu que el que pretén és més aviat "molestar el govern". "Depèn de les circumstàncies dels actes", afirma. Per contra, el president de l'ARMH denuncia que hi ha "víctimes atemorides" veient aquesta mena d'imatges, i sosté que l'Estat "hauria de sortir a protegir-les".

El professor de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra Josep Lluís Martí creu que l'ús de simbologia franquista pot ser "aberrant", però està emparat per la llibertat d'expressió, que, a més, en aquest cas s'emmarca en l'exercici d'un altre dret fonamental, el de manifestació. Una hipotètica sanció a manifestants franquistes podria ser recorreguda als tribunals per vulneració d'aquests drets, apunta. "La grandesa de la democràcia", diu, implica que també hagi de permetre la presència "d'ideologies antidemocràtiques". Alemanya és una excepció, i sí que prohibeix exhibir simbologia nazi, però "el 95% de sistemes democràtics avançats del món" ho permeten a títol individual. "Qui ha de fer net són les institucions", conclou.