La crisi d'ERC

"No marxeu": la crida dels crítics d'ERC perquè la militància no es doni de baixa

Demanen continuar pressionant des de dins per incidir en l'estratègia de la nova direcció de Junqueras

Barcelona"No marxeu", escrivia l'exconsellera d'Educació Anna Simó en una piulada aquesta setmana. Es dirigia als militants que han decidit estripar el carnet d'Esquerra després de la victòria d'Oriol Junqueras de dissabte. Hi ha diverses veus consultades per l'ARA que apunten que hi ha afiliats que estan decebuts amb el partit i han optat per abandonar-lo. De fet, des del 2019 Esquerra perd militants, gairebé 2.000 en cinc anys. Davant d'aquesta situació, diversos membres del partit, especialment de les candidatures que han perdut, han fet crides públiques perquè la militància continuï a Esquerra tot i no compartir que Oriol Junqueras la torni a pilotar. Consultada per l'ARA, la direcció no ha volgut fer valoracions.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Simó va repiular l'article que havia fet l'exconseller i membre de la candidatura de Foc Nou Alfred Bosch a El Món en què defensava no donar-se de baixa per continuar pressionant des de dins. "La xarxa de persones és fonamental, i si marxen aquells que poden formar una xarxa alternativa a la més poderosa que ara mateix existeix a Can Republicà, doncs tot haurà estat debades i ja no hi haurà sortida imaginable", afirma en el text. Bosch assegura, a més, que si en els últims cinc anys la formació no hagués perdut gairebé 2.000 afiliats, Junqueras "no hauria guanyat" perquè creu que els han abandonat el partit eren els "més independentistes". També es va afegir a les crides per frenar les baixes de militància un altre dels membres de Foc Nou, l'exdiputat Jordi Orobitg.

Cargando
No hay anuncios

La tesi que defensen és quedar-se per poder fiscalitzar la feina de la nova direcció i no donar un poder absolut a Junqueras. En canvi, una de les persones que ha explicat públicament que ha abandonat el partit és Joan Segarra, membre del Col·lectiu 1-O, el corrent crític d'ERC. "He decidit marxar. No vull ni puc formar part d'un partit qu eno reconec, que ha renunciat a tot allò que m'hi va fer adherir i que ja no representa el que penso", ha escrit aquesta setmana en un article a Catalunya Plural.

Cargando
No hay anuncios

Abans dels resultats de dissabte, el candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, ja havia deixat clar que, malgrat que perdés el congrés, no abandonaria el partit. El candidat a la presidència ho havia dit davant les crítiques de la llista de Junqueras que l'acusaven d'haver-se donat de baixa de la formació diverses vegades. La candidata a la secretària general d'aquesta candidatura, Alba Camps, també va repiular aquesta setmana el "No marxeu" d'Anna Simó. La primera parada on els crítics amb Junqueras podran dir-hi la seva serà en la discussió de les ponències estatutàries, estratègiques i polítiques que s'ha de fer a principis de l'any que ve. És la segona part del congrés dels republicans, on han de fixar el rumb polític de la formació.

Nova Esquerra Nacional ja va dir que no entrarà a l'executiva, però sí que té membres que els han donat suport que formaran part del nou consell nacional. En aquest sentit, des d'aquesta candidatura argumenten que, malgrat la decepció d'haver perdut el congrés, l'única manera d'intentar canviar les coses és des de dins, incidint a través dels òrgans del partit. D'entrada, caldrà veure quina oferta els fa Junqueras per participar, per exemple, en la redacció de les ponències o per entrar en alguna de les comissions que ha proposat, com la d'avaluació de pactes. Godàs ja va deixar clar que no entrarien a la "comissió de la veritat" per dirimir l'escàndol dels cartells contra l'Alzheimer perquè consideren que s'ha de fer a través dels òrgans de control del partit.

Cargando
No hay anuncios

El paral·lelisme de la guerra actual amb el congrés convuls del 2008 ha estat inevitable des que ha començat la crisi actual del partit. Fa setze anys, la pugna entre els quatre candidats que es van enfrontar –Ernest Benach, Joan Puigcercós, Joan Carretero i Jaume Renyer– va acabar amb dues escissions –Reagrupament i Solidaritat– que es van traduir en una davallada de militants: es van donar de baixa un 30% d'afiliats en cinc anys.