L'exadvocat de Pujol justifica tenir "un raconet" a l'estranger per "por" malgrat que "èticament no està bé"
Joan Piqué Vidal compara els presumptes casos de corrupció que esquitxen la família de l'expresident de la Generalitat amb "saltar-se un semàfor en vermell"
BarcelonaL'advocat de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol en el cas de Banca Catalana, Joan Piqué Vidal, ha reconegut que "èticament no està bé" defraudar diners a Hisenda, però ha justificat tenir un "raconet" de diners a l'estranger per "la por dels que van néixer abans del 1936". "Una altra cosa és l'origen...", ha dit Piqué Vidal, que ha insistit que es creu la versió de la deixa de Pujol. "Sempre he tingut molta fe en la presumpció d'innocència", ha afirmat, i si Pujol diu "que és una herència del seu pare, jo m'ho he de creure". "Quina pena per a la seva imatge, però aquests diners estaven allà, no els va portar ell", ha assegurat l'advocat.
Piqué Vidal ha atribuït la implicació d'alguns membres de la família en casos judicials al fet que "no tots ens comportem com ho hem de fer". En la seva compareixença a la comissió del frau fiscal del Parlament, ha dit que aquesta frase també pot aplicar-se a la seva trajectòria, ja que ha ironitzat que alguna vegada s'ha pogut saltar un semàfor en vermell. Ara bé, Piqué Vidal, que va ser empresonat per suborns a empresaris, ha negat haver comès cap delicte i ha assegurat que el van condemnar per suborn "perquè el jutge Pasqual Estevill es va inventar moltes coses". Estevill també va ser condemnat per extorsionar a empresaris per no empresonar-los .
Piqué Vidal, que ha matisat que no va ser l'advocat de Pujol però sí que va assessorar-lo, ha admès que encara té "l'esperança" que el jutge Estevill confessi "la veritat", ja que totes les condemnes es poden revisar, ha dit, i ell encara confia en la justícia. En canvi, ha situat les condemnes com a "veritats oficials" i no "veritats reals". Preguntat per què totes les causes contra empresaris les duia el jutge Estevill, Piqué Vidal ha dit que la Fiscalia sempre li demanava diligències a ell perquè "mai deia que no a res".
