Sílvia Paneque: "No hi ha grisos a l'hora de defensar els valors democràtics"

BarcelonaEl Govern afronta una setmana important amb les reunions de la Comissió Bilateral i del Consell de Política Fiscal i Financera i acaba de tancar-ne una amb anuncis rellevants en Rodalies, a càrrec de la portaveu, Sílvia Paneque (Girona, 1972).

El Govern es marca objectius ambiciosos, com ara construir 50.000 habitatges o invertir 18.500 milions d'euros en cinc anys. Això contrasta amb el fet que encara no tenen pressupostos.

— Tenim pressupostos prorrogats. La falta de majories àmplies, tant a Espanya com a Catalunya, no asseguren la possibilitat de pressupostos cada any. Hi ha hagut un debat entorn de si era necessari o no, i fins i tot se n'havia magnificat la necessitat. I és bo que hi hagi pressupostos cada any. El Govern té altres mecanismes a través de l’Institut Català de Finances (ICF), però també necessitem activar recursos extraordinaris, per exemple per al Pla de Barris.

Aquí sí que necessitaran suports al Parlament.

— Els necessitem per incorporar 4.000 milions al pressupost. Primer, hi ha uns pactes d'investidura amb Esquerra i els comuns que hem de desplegar. I en aquests sis mesos els grups ens han posat sobre la taula inversions molt concretes i per fer-les necessitem recursos.

Aquesta setmana vostè i Elisenda Alamany presentaven l’acord per a l’empresa mixta que gestionarà Rodalies.

— Potser no ens posem d'acord amb tot, però hi ha un seguit de qüestions com l'habitatge, la mobilitat o el canvi climàtic en què pensem que val la pena que ens posem d'acord en benefici de tots.

Com valora el Govern i el seu partit el que ha passat a Ripoll aquests dies?

— Vam veure una oportunitat d'allunyar de les institucions forces d'extrema dreta amb missatges que atempten directament contra la cohesió social. Finalment, això no ha estat possible. Aquí no hi ha grisos: o es defensen els valors democràtics o no es defensen.

Creu que després de les pròximes eleccions municipals hi pot haver pactes entre Junts i Aliança Catalana?

— Espero que no perquè es trencaria una llarga tradició de Junts, i abans Convergència, de compromís institucional i defensa dels valors democràtics.

Dilluns es reuneix la Comissió Bilateral que ha d’abordar el finançament autonòmic. Quin titular n'esperen?

— Esperem que hi pugui haver passos endavant per a un finançament més just per a Catalunya.

L’objectiu també és que Catalunya recapti l’IRPF l’any que ve.

— Ja en la campanya del 2025 hi haurà un reforç dels recursos humans i una ampliació de les oficines i punts d'atenció per començar a testejar aquest traspàs que s'ha de fer des de l'Agència Espanyola cap a l'Agència Tributària de Catalunya. Fins ara només el 4% de les rendes es tramiten als punts de l'Agència Tributària de Catalunya, encara és molt desconeguda, i la voluntat és arribar fins a un 20% de tramitacions immediatament. El 2026 s’ha de recaptar el 100% de l'IRPF.

Temen que l’oposició dels inspectors d’hisenda pugui entorpir el traspàs?

— Entenc que qualsevol canvi que afecta les condicions laborals o els drets laborals adquirits genera inquietud. I, en aquest sentit, el Govern, tant en l'àmbit de l'Agència Tributària com de Rodalies, hem volgut generar espais de confiança i de diàleg per deixar clar que en aquests processos no hi pot haver pèrdues de drets.

Vostè ha dit que caldran dos anys perquè es noti l'impacte de les inversions a Rodalies. Però, què notaran primer els ciutadans quan es posi en marxa l’operadora mixta Estat-Generalitat?

— N'he sigut usuària molts anys i entenc l'impacte que té en el dia a dia que un servei no sigui fiable. I ara no ho és. Però hi ha aspectes que tenen més a veure amb la gestió de proximitat: la millora de l'accessibilitat amb ascensors i escales, el manteniment d’estacions que tenen una imatge degradada, l’actuació en seguretat pels robatoris de coure i el vandalisme als trens, i la informació en temps real. El que no pot passar, i està passant, és que la informació de la pantalla no s'ajusti a la realitat. Si un tren no ha de passar, l’usuari ho ha de saber per buscar una alternativa.

La promesa de construir 50.000 pisos és realista? I que tingui un impacte sobre els preus?

— No ho dic jo. En les ciutats amb un 15% del parc d'habitatge públic clarament es veu un impacte sobre els preus, i, si estem a 1,7%, vol dir que tenim un dèficit d'oferta importantíssim. Ara hem fet una primera reserva de solars públics treballada amb tots els sectors, perquè necessitem l'activació dels promotors i dels constructors privats. Des de l'àmbit públic, d'aquests 50.000 podríem arribar fins a un 10% o un 20%. No tenim més capacitat. El programa 50.000 té una línia amb l’ICF per assegurar que cap solar de Catalunya es quedi per construir per falta de finançament i que siguin promocions atractives per als promotors privats.

Els promotors tenen assegurats, d'alguna manera, els beneficis.

— Sí, exacte. Mai hi hauria pèrdues. És una cessió d'ús de superfície que explota aquella propietat durant 75 anys amb uns lloguers també pautats.

L’altra gran aposta del Govern és el topall als lloguers.

— Hem aprovat el règim sancionador i ja podem actuar en casos en què la renda de lloguer superi el topall o els anuncis no compleixin amb els requisits establerts per aquests contractes de lloguer en zones tensionades. Això ja representa un element dissuasiu i dona seguretat als propietaris que volen fer les coses ben fetes i sanciona els que no ho fan.

Estan funcionant els topalls?

— No fan disminuir els preus de manera significativa, però sí que hi ha hagut una contenció en les rendes del lloguer. I, si ho comparem amb lloguers de zones que no estan declarades tensionades, hi ha hagut increments de fins al 6%.

Aquí se la juguen políticament, perquè hi ha dos models molt diferents. El del topall, aquí, i el de donar llibertat absoluta als propietaris, a Madrid.

— Estem convençuts que el model del programa 50.000 no només assegurarà l’accés a l'habitatge assequible, sobretot als joves, sinó que fomentarà la cohesió social. No és com el de Madrid, on les últimes dades diuen que hi ha hagut un increment de fins a un 25% del preu dels habitatges en dos anys [per un 13% a Barcelona]. Per tant, el model Madrid propicia una escalada de preus i el nostre, un model de cohesió social i d’equilibri territorial. I aquí també podríem parlar de mobilitat...

Parlant de mobilitat, vostè veu sostenible mantenir en el temps les bonificacions del transport públic que hi ha ara?

— Estem buscant l’equilibri. Les bonificacions han fet que hi hagi un ús pràcticament massiu del transport públic entre els joves i això és una bona notícia. Però és veritat que el que paga ara el ciutadà només cobreix un terç del cost total, i això no és sostenible en el temps, sobretot si volem destinar recursos a millorar la infraestructura. Ens podríem trobar que cada vegada hi ha més usuaris al sistema, i no el tenim a punt, i això es pot traduir en un mal servei. Hem de repensar el sistema tarifari perquè sigui just i proporcional per a qui l’utilitza de manera esporàdica o per a qui ho fa per raons de feina o per desplaçaments obligatoris.

Encara no han arribat a cap conclusió?

— Estem totalment compromesos a mantenir les bonificacions a la gent jove, perquè són les rendes més sensibles.

Una altra de les patates calentes del seu departament és l'aeroport. Com tenim l'informe dels experts sobre l'ampliació del Prat?

— Hi ha dues línies de treball. La primera és com podem ampliar la capacitat de l'aeroport amb el màxim respecte a l'entorn, i en paral·lel estem treballant també amb mesures compensatòries a escala ambiental.

Dona per fet que hi haurà una afectació.

— Estem buscant que sigui la mínima possible i que en qualsevol cas es pugui millorar tot l'entorn. És una exigència europea i no s'entendria que es fes una infraestructura que no comptés amb els màxims estàndards de preservació.

El percentatge de població que té el català com a primera llengua ha baixat fins al 32,6%. Com ho valora?

— Amb preocupació, perquè la llengua ha de ser una columna vertebral i s’ha de veure com un element d'enriquiment personal i de promoció personal. Soc filla d'una persona migrada des d'Andalusia. El meu pare va aprendre català molt de pressa perquè va interpretar que era enriquidor i útil i que li permetia avançar professionalment i socialment en un petit poble de Girona.

—