BarcelonaÀngels Chacón, fins fa poc secretària general del PDECat, atén l'ARA després de presentar el seu nou partit polític: Centrem.
Què és Centrem?
— Centrem és un nou partit fet des del consens, amb persones amb diferents sensibilitats que estan d’acord en dues coses essencials: que s’ha de resoldre el conflicte polític dins el marc de la legalitat, a través del diàleg i d’una solució pactada i votada pels ciutadans de Catalunya, i que Catalunya està deixant de ser un referent i que s'ha de revertir aquesta irrellevància social i econòmica.
El PDECat no li servia per fer-ho?
— Sí, però el PDECat requeria més transversalitat i això demana integrar gent independent, d’altres formacions, vinguin d’on vinguin. El que fa aquest nou partit és ser més gran, més divers i més fort.
Aquesta nova gent no es volia incorporar al PDECat? Ser transversal vol dir que hi hagi persones no independentistes?
No és que no es volguessin incorporar al PDECat, és que hem buscat consensos. Transversal vol dir que en l’eix nacional hi ha persones amb diferents sensibilitats que ens hem posat d’acord en el fet que Catalunya com a nació és un subjecte polític que té el deure i el dret de millorar el seu autogovern. La solució ha de venir a l’hora de millorar aquest autogovern pot ben ser des d’una millora de l’estatut d’autonomia, un nou encaix entre Catalunya i Espanya o un referèndum d’independència. Qualsevol d’aquestes solucions acordada, pactada, legal, democràtica i votada pels ciutadans a Catalunya pel conjunt de la ciutadania és una bona solució. I aquí hi estem barrejats catalanistes, federalistes, sobiranistes i independentistes. Trenquem el marc mental del tot o res.
Anem a un cas concret. Què defensarien a la taula de diàleg?
— En primer lloc, acceptar una taula de diàleg, perquè és molt trist que el Govern no estigui ni ben avingut a l’hora d’anar-hi. I després, solucions dialogades i pactades.
Però què proposen ara? Una reforma del finançament? Un nou Estatut?
— Tenim una divisió del 50% sobre la independència a Catalunya. La solució que aportem ha de tenir més consens. Podria ser una reforma del finançament, un nou Estatut... Seiem en una taula a dialogar, mirar propostes amb les diferents forces i arribar a un consens. Així arribaríem a Madrid amb una proposta forta. Hem de ser molt realistes i no fer dobles discursos, com fa per exemple Junts.
Abans de fer una proposta a Madrid s’hauria d’intentar un consens a Catalunya?
— Correcte, primer cal fer els deures. El Govern de Catalunya ha d’integrar totes les sensibilitats i ens equivoquem quan apel·lem a solucions que sabem que no són reals.
Quan vostè diu solucions que no són reals es refereix a la independència?
— Em refereixo per exemple a qui digui que d’aquí a uns mesos serem ja un país independent. Jo puc voler un país independent, però sé que ara no podrà ser. Treballem el mentrestant, sortim també d’aquest bucle.
I en aquest discurs d’independència exprés, quina responsabilitat hi ha tingut el PDECat?
— Tots podem haver comès errors i segur que hem fet coses mal fetes, però també l’estat espanyol pot prendre bona nota de tot el que s’ha fet malament. La qüestió és mirar endavant i dir la veritat de les coses.
En fiscalitat, Centrem està més a prop del model que hi ha a Catalunya o a Madrid?
— Qui té més ha de pagar més, però estem a favor de reduir la pressió fiscal a Catalunya. Ens fa perdre oportunitats i ser menys competitius. Som partidaris de bonificar i pràcticament eliminar l’impost de successions, patrimoni i donacions.
Seria el model d'Isabel Díaz-Ayuso?
— No em vull pas comparar amb la senyora Ayuso, però ja fa temps que moltíssima gent anem dient que la pressió fiscal a Catalunya és alta.
Vostè ha arribat a un consens per fer Centrem amb formacions que no provenen del catalanisme polític, com la Lliga Democràtica. En què ha hagut de cedir?
— Jo no he hagut de cedir en res.
I en què consisteix el consens, llavors?
— El consens és que hi ha persones independentistes i altres que no ho són i estem d'acord que la solució ha de ser dialogada, legal i no acceptem ni unilateralitats ni que els conflictes s’hagin de judicialitzar.
Dir això sense una proposta concreta sobre la taula és relativament fàcil.
— No, aquí està la complexitat de la política. S’haurà de treballar. El que no pot ser és que anem dient que demà a dos quarts de vuit implementem la República, classifiquem la gent en bons i dolents... Això s’ha d’acabar.
Vostè ha fet una aposta per unir un espai catalanista, però no hi ha ni Marta Pascal (PNC) ni Ramon Espadaler (Units). Per què?
— Són benvinguts quan vulguin. Són ells que han de respondre en quin punt del nostre ideari no estan d'acord.
Vostè demana als militants del PDECat que no van fer el pas a Junts el 2020 que s'uneixin ara a Centrem?
— Jo vaig dir que em quedava al PDECat perquè hi havia un projecte de país i a Junts no. Ara el que estic dient és que aquest projecte [Centrem] és més transversal. Al PDECat cadascú sabrà el que fa, però jo espero que els militants es trobin còmodes en aquest nou partit. No renuncio a res, però fer un partit de centre ampli demana generositat.
El fet que Artur Mas no acabi de fer el pas a Centrem és un mal servei al seu projecte o ja li va bé?
— Jo respecto al màxim la posició que té el president Mas de neutralitat de quedar-se al PDECat i incrementar el seu rol institucional.
Vostès aspiren a ser la nova Convergència?
— El context és un altre, aspirem a ocupar aquest espai de centre, allunyat dels populismes tant de dretes com d’esquerres, i anem a treballar per la reactivació econòmica de Catalunya. Creiem en la llibertat col·lectiva i individual, en la iniciativa privada i la col·laboració público-privada, però també en el sistema de protecció social i la defensa de la llengua catalana. No tot Catalunya és un votant d’esquerres i aspirem a tenir centralitat.
Però vostès reivindiquen l'herència de CDC?
— No reivindiquem, reconeixem part d’aquesta herència i hi estem d’acord. No som els hereus de CDC, som més que això, hi ha moltíssima gent que no ve de l’espai convergent. No renego del que ha estat Convergència, però construïm un projecte polític nou.
Fer un nou partit i deixar el PDECat també és per tallar qualsevol herència judicial que pugui venir de CDC?
— No, és perquè el concepte de transversalitat l'hem de fer des d’un nou partit.
Vostè va quedar a les portes d'entrar al Parlament el 14-F. Què ha canviat perquè ara l'operació tingui èxit?
— La gent està desencantada i ha quedat òrfena, no sap a qui votar perquè no se’ls acaba de representar. El 14-F el PDECat va haver de fer una campanya molt precipitada, feia poc que hi havia hagut el desacord amb Junts i emocionalment molta gent estava molt afectada per tot el que va passar després de l’1-O.
