Jaume Collboni: "Si no guanyo, aniré a l'oposició"

BarcelonaVa abandonar les seves responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona i ara Jaume Collboni (Barcelona, 1969) se centra en criticar el model d’Ada Colau i presentar-se com a alternativa per a la ciutat.

Per què va deixar l’Ajuntament? 

— Perquè tinc l’objectiu d’obrir una nova etapa com a nou alcalde de Barcelona i creia que la manera més responsable i neta de fer-ho era renunciar a les responsabilitats i tenir llibertat i dedicació plena per construir l’alternativa.

Creu que el ciutadà veu responsable aquesta sortida? 

— La gent demana als polítics que no facin soroll i es dediquin a resoldre els problemes i això és el que hem fet. L’Ajuntament ha estat una institució estable, la coalició ha funcionat bé en termes generals i hem aprovat quatre pressupostos consecutius. Ara prefereixo separar-me del govern i tenir la llibertat d’explicar-me sense que això tingui conseqüències sobre la governabilitat. 

¿No és una manera de distanciar-se de la seva sòcia? 

— També.

La senyora Colau va dir que vostè l’ha decebut a nivell polític i personal. Ella l’ha decebut a vostè? 

— Crec que tots dos hem fet el paper que corresponia. Hem navegat en aigües molt tèrboles durant molts mesos i crec que cadascú ha defensat les seves idees de forma constructiva i intel·ligent. A mi és la manera de fer política que m’agrada, i en aquest sentit no tinc cap retret. 

L’alcaldessa el va salvar divendres de ser reprovat pel ple. 

— És curiós que Junts i ERC hagin intentat aquesta reprovació acusant el govern municipal d’inestable, quan ells no han estat justament un exemple d’això a la Generalitat.

¿La decisió de suspendre relacions amb Israel s’hauria pres amb vostè a l’Ajuntament? 

— No, és un error que ha comès l’alcaldessa de forma unilateral.

Dos dels temes principals que preocupen als barcelonins són la seguretat i la neteja. La seguretat depenia del seu grup. ¿Està satisfet de com s’ha gestionat?

— No es pot estar mai satisfet del tot, però avui tenim mil guàrdies urbans més als carrers i no ha estat fins a l’aprovació dels pressupostos pactats amb el PSC que la Generalitat s’ha compromès a desplegar 600 mossos més a la ciutat. Les mesures policials no són les úniques polítiques de seguretat pública, però sí una condició necessària per reduir la sensació d’inseguretat. La reducció dels fets delictius ha estat una constant després de la pandèmia, però queda bastant per fer.

Què s’ha de fer perquè no hi hagi persones punxant-se al Raval? 

— Polítiques de prevenció: l'educació i la protecció social són fonamentals per evitar situacions que són conseqüència d’una situació personal i social determinada.

Barcelona està bruta? 

— Barcelona ha d’estar més neta. Ens hem trobat enmig d’un canvi en la contracta de la neteja. Normalment triga sis mesos a canviar-se però entre la pandèmia i la guerra ha trigat més de dos anys. No estic satisfet de com s’ha fet el canvi de contracta, però ara hem augmentat un 10% el nombre d’operaris que hi ha a la ciutat.

¿Aturaria els 21 eixos verds que s’estan desplegant a l’Eixample? 

— No és una bona idea. Per començar, perquè no són assumibles econòmicament i després perquè la mobilitat de l’Eixample s’ha de continuar garantint. Un de cada quatre barcelonins treballa fora de la ciutat i no té més alternativa que agafar el cotxe. L’administració ha de fer totes les inversions possibles perquè hi hagi una alternativa real de transport públic, però no és intel·ligent fer una guerra contra la mobilitat privada. Una altra cosa és la contaminació: hem d’aconseguir que la conversió del parc automobilístic a l’elèctric o la descarbonització sigui una realitat en els pròxims 10 anys. 

¿La solució a aquests 350.000 cotxes que travessen Barcelona són els cotxes elèctrics? 

— No, és tenir un transport públic competitiu.

¿La xarxa d’autobusos i metro ho permet? 

— Ho ha de permetre. El problema no és la mobilitat dins de Barcelona, sinó el moviment metropolità. Les inversions s’han de fer en transport públic, ferrocarrils i metro.

I el tramvia? 

— El tramvia s’ha de connectar, jo crec que és obvi que una infraestructura ferroviària té sentit en la mesura que està connectada.

¿És partidari d’un peatge urbà? 

— No, jo crec que és l’última mesura. El peatge a l’ombra que ja existeix a Barcelona és l’aparcament.

Trias ens va dir l’altre dia que un dels problemes de la ciutat és que els barcelonins han perdut l’orgull de ser barcelonins.

— És cert que tenim un problema d’autoestima, i que en els darrers anys ens hem mirat moltes vegades al mirall i no ens hem reconegut com a ciutat. Però per a mi el problema gros és l’accés a l’habitatge.

Vostè ha estat al govern. ¿Es podria haver fet més en habitatge?

— I tant, però hem fet molt, molt més del que havia fet el senyor Trias. En aquests moments, la ciutat de Barcelona té prevista la construcció de fins a 20.000 habitatges més, dels quals un 60 per cent seran protegits. 

¿Barcelona pot assumir encara més turisme? 

— No, crec que estem en el punt òptim pel que fa a la quantitat. Soc partidari del creixement econòmic, però la ciutat té límits, també pel que fa a l’acollida de turistes. El repte no és la quantitat, el repte és la qualitat.

I quina és la fórmula per atraure menys quantitat i més qualitat? 

— Per començar, vincular l’oferta turística per exemple a la cultura, o a la gastronomia, o a allò que ens doni identitat com a ciutat o com a país. En funció de com tu expliques la ciutat al món tens un tipus de turisme o un altre. Si volem atraure més turisme de qualitat asiàtic i nord-americà és necessari l’ampliació de l’aeroport del Prat per facilitar la connectivitat directa.

Vostè faria més hotels? ¿Mantindria el pla de regulació hotelera? 

— No calen més hotels. Crec que es poden fer algunes excepcions amb edificis històrics que en aquests moments no tenen cap ús i que difícilment el mercat pot absorbir.

¿S’han de limitar els creuers? 

— Els que només fan escala, sí.

Vostè em deia sí a ampliar l’aeroport. Com? 

— No ha de ser el responsable polític qui digui quina és la millor solució. Per a mi ho serà la més eficient econòmicament i la que tingui menys impacte mediambiental. La proposta de la pista sobre el mar a priori no em sembla que sigui la millor. 

¿La gestió de l’aeroport hauria d’estar descentralitzada? 

— Totalment. És una infraestructura catalana i és una infraestructura barcelonina i, per tant, la Generalitat i l’Ajuntament hem de ser a la governança de l’aeroport.

Què els diu als veïns de la plaça Reial, que últimament reben els supporters d’alguns partits de futbol? 

— Soc partidari de ser dur amb els temes de convivència i de civisme. 

I hi han estat prou a sobre?

— Cada fenomen que hi ha hagut de ruptura de la convivència, d’incivisme i, evidentment, de venda il·legal, l’hem combatut i hem tingut resultats positius, com amb el top manta, els bicitaxis o els botellons. 

¿La reforma de la Rambla ha de durar fins al 2030?

— No, en absolut. Hem d’intentar evitar que es prolongui molt.

¿Li preocupa que aquesta campanya s’acabi convertint en una disputa entre Colau i Trias?

— La senyora Colau i el senyor Trias han pactat fer una campanya entre ells dos que intenta excloure el PSC. Crec que no se’n sortiran perquè la vida és molt més complexa i la gent s'adona d’aquestes coses, i perquè crec que aquella foto d’ells dos dinant representa el passat.

Trias ens deia l’altre dia que no tindria manies, literalment, de governar amb el PSC. ¿Vostè en tindria de governar amb ell? 

— Pel que fa als pactes seré molt clar: aquestes són unes eleccions per triar alcalde, l’alcalde ho marca tot i jo vull dir clarament que seré un alcalde progressista amb un govern progressista que farà polítiques progressistes. I sobre aquesta base es faran els acords.

¿I amb el senyor Trias podria fer aquest govern progressista? 

— No ho sé. El que sí que veig de Trias és que representa un partit, Junts, que en aquests moments és el factor d’inestabilitat que té Catalunya, i que té una contradicció interna molt important: pretendre fer de moderat amb el partit més radicalitzat del mapa polític català...

¿Repetiria un acord amb els comuns?

— Insisteixo que els acords que fem en cas que jo sigui escollit alcalde tenen a veure amb el contingut programàtic. El PSC avui és el partit central, perquè la seva capacitat de pacte no la té cap altre partit. 

Si Trias és el més votat, li donarà suport perquè sigui alcalde? 

— Seran els barcelonins els que decideixin qui és l’alcalde.

I s’avindria a repetir com a tinent d’alcalde de Colau? 

— Em veig com a alcalde i francament no em veig de segon de ningú.

Plegaria? 

— No, aniré a l’oposició.

Quines idees té per reduir la pobresa a Barcelona? 

— Crear riquesa. Som la ciutat que inverteix més en despesa social per habitant, però aquesta és una política pal·liativa. S’han de fer polítiques proactives o redistributives. La millor manera de repartir la riquesa és que la gent pugui treballar en llocs estables i ben pagats i avui Barcelona és la ciutat d’Espanya que té menys atur.

Per què vol ser alcalde? 

— Perquè em fa molta il·lusió liderar la meva ciutat i que pugui tornar a ser la millor del món per viure-hi i treballar-hi.