Manuela Carmena: "No crec en aplicar un 'apartheid' definitiu en casos com el d’Errejón"

BarcelonaL'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena (Madrid, 1944) atén l’ARA des de l’Ajuntament de Barcelona, on ha presentat el llibreEls papers de Tierno Galván, que firma el periodista Àlex Masllorens.

Tierno Galván encarna una època de relacions Barcelona-Madrid millor que l’actual?

— Les relacions entre Madrid i Barcelona, quan els dirigents d'una ciutat i l'altra són persones intel·ligents i humanistes, no pot ser més que bona. Es necessiten l’una a l’altra. Però hem tingut una època molt desafortunada que va arrencar amb el Procés.

Queda alguna cosa del que vostè i Ada Colau van impulsar a Madrid i Barcelona?

— Queden moltes coses i l'esperit d'una manera diferent de pensar. A mi m'agrada molt dir que nosaltres, a escala internacional, ens identificàvem com la ciutat de l'abraçada. Madrid és de les poques ciutats que té un monument a l'abraçada, en record a l'assassinat dels meus companys del despatx d'Atocha.

Creu que Almeida i Ayuso estan per aquesta abraçada?

— No m'agrada jutjar les persones que ara estan exercint un càrrec polític. Però lamento molt que per part seva hi hagi un discurs de confrontació.

Com veu la Catalunya de Salvador Illa?

— Ell em cau bé. Quan va ser ministre de Sanitat, m'agradava molt. M'agrada pensar que estem baixant els últims graons d'una cosa tan negativa com va ser el Procés. Vaig tenir l'ocasió de parlar amb Puigdemont i amb Junqueras. Van venir a Madrid abans de l’1-O. Els vaig dir amb tota sinceritat que s'equivocaven i que feien molt mal fet de plantejar el referèndum.

Com veu l'esquerra a Espanya?

— A l'esquerra li falta assumir que la manera de combatre a les persones decebudes amb la democràcia és aprofundir en la democràcia. Cal cuidar la democràcia i no l'estem cuidant. El discurs polític és molt superficial. Cal escoltar l'altre; no se'l pot desqualificar.

A Sumar i Podem les desqualificacions venen d’excompanys de files.

— És un error. Si cal aprofundir en la democràcia, com podem no donar exemple els qui considerem que el més important és el diàleg?

A Irene Montero i Yolanda Díaz els receptaria parlar més?

— Haurien de parlar, clar que sí. Ningú té tota la raó, ningú ho ha fet tot bé ni té la veritat absoluta. Fins i tot en algunes qüestions és necessari escoltar les dretes. A mi em preocupen els processos legislatius. Fem moltíssimes lleis, però no les avaluem. Concretament, tot el que està relacionat amb el Consell General del Poder Judicial. Em sorprèn que es continuï pensant que és una bona idea reunir els partits a porta tancada per decidir sobre els jutges. Això no és democràcia.

Què li sembla que el PSOE impulsi una llei per frenar les investigacions que creu que són lawfare?

— Em sembla un error. Les lleis han de ser poques i bones. I per a mi una llei bona, primer, és una llei que es basa en analitzar el resultat que han donat altres lleis similars. És necessari parlar amb els ciutadans que pateixen les conseqüències negatives d'una manera d'entendre malament la justícia. Però també parlar amb advocats, notaris, forenses, jutges.

Però a Espanya hi ha hagut lawfare?

— Jo crec que no. M'agradaria fer abans una anàlisi, mirar tot un seguit de sentències i veure en quines podem considerar que hi ha hagut una finalitat política per desacreditar. Potser hi ha casos que sí, no et dic que no, però parlar sense dades em sembla terrible.

Què pensa quan veu que la cúpula judicial es resisteix a aplicar l’amnistia?

— Probablement és una conseqüència del fet que fa molt de temps que les relacions entre la judicatura i la política s'han enverinat. Falta trobar una fórmula diferent de control judicial de l'actuació política.

Com veu el govern de Pedro Sánchez?

— Estan donant un exemple d’habilitats de gestió extraordinàries i de tenir bastanta paciència. Altres coses, com la cascada de legislació improvisada, no m'agraden. Però amb les mesures socials ho està fent bé.

Què li sembla Yolanda Díaz com a líder de Sumar?

— La conec poquíssim. Em sembla que és una persona que té possibilitats de liderar, però probablement es va equivocar al pretendre fer aglutinants de partits. M'hi puc sentir identificada perquè jo crec que també em vaig equivocar. Encara és a temps de plantejar la idea de liderar un moviment que no sigui una unió de partits.

I Errejón?

— No el conec gaire.

Des de fora, semblava que feien tàndem polític.

— Vaig tenir una relació amb ell durant dos o tres mesos. Em va semblar que era una persona molt lúcida, molt intel·ligent i mai m’hagués imaginat que pogués tenir una relació indeguda amb el seu comportament sexual amb les dones. Un cop això ha passat, penso que totes les persones tenen dret a rectificar i no crec que les infraccions sexuals hagin de tenir una mena d'apartheid definitiu. Això sense perjudici que crec que no podrà tornar al lideratge polític, perquè la seva actuació és contradictòria amb les seves declaracions.

Catalunya ha de poder votar sobre la independència?

— Crec que ha deixat de ser un tema d’interès. Però votar sobre la independència pot voler dir votar una consulta o exercir el dret a l'autodeterminació. No es pot rebutjar res. Cal estudiar-ho.