La no-amnistia de Puigdemont

BarcelonaAquesta setmana s’han succeït com un dòmino totes les decisions relacionades amb l’amnistia que afectaven la cúpula del Procés i, concretament, l’expresident Carles Puigdemont. I, d’entrada, no són bones notícies per als líders de l’1-O: l’oblit penal dels seus casos, a diferència dels més anònims, no serà immediat. I, en funció de com acabi la batalla judicial al Tribunal Constitucional a través d'un recurs d'empara (i després al Tribunal Europeu de Drets Humans), ves a saber si hi serà. Això dinamitaria la legislatura catalana, però sobretot, l'espanyola.

L’encarregat d’engegar el ball va ser el Tribunal Suprem. Fins a la decisió del jutge instructor, Pablo Llarena, i la sala que presideix Manuel Marchena, totes les resolucions judicials havien anat en la línia d’aplicar directament la llei. Els primers de beneficiar-se’n van ser l’exconseller Miquel Buch i l’escorta de Puigdemont, així com una desena de manifestants i els policies de l'1-O.

El Suprem trenca aquesta dinàmica de dues maneres: considera inaplicable l’amnistia per al delicte de malversació en el cas de Puigdemont i també eleva una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la llei a l’hora de decidir si amnistia o no el delicte de desobediència. Per tant, d’una banda, inaplica l’amnistia amb una nova interpretació del delicte de malversació; i de l'altra, xuta la pilota endavant perquè, abans de tot, s’hagi de pronunciar el Tribunal Constitucional. Tot plegat sembla un déjà vu de quan el Suprem va deixar en paper mullat la reforma del Codi Penal.

Ho copia, a la seva manera, la jutge del Suprem Susana Polo, que instrueix la causa de Tsunami, i també l’Audiència Nacional, que volen elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ho fan perquè, diuen, tenen dubtes que un suposat delicte de terrorisme sigui amnistiable en el marc del dret europeu, i d’aquesta manera allarguen els tràmits per aplicar la llei mesos més tard, o fins i tot un any, malgrat que la norma dona dos mesos per ser efectiva (fins a l’11 d’agost). Mentre Luxemburg no la resolgui, no hi haurà una decisió sobre si Puigdemont, però també Marta Rovira, Josep Lluís Alay o Ruben Wagensberg poden ser amnistiats per les protestes postsentència.

Això té conseqüències directes amb els plans de retorn dels exiliats. Si bé Puigdemont es plantejava un retorn conjunt, amb les decisions d’aquesta setmana és clar que si es vol arriscar a trepitjar territori espanyol sembla que ho farà sol. Rovira sempre ha dit que condicionava el seu retorn a clarificar la seva situació judicial, mentre que Toni Comín i Lluís Puig han deixat ja en l’aire la seva tornada. Només Puigdemont –segons transmeten tant Junts com el seu advocat, Gonzalo Boye– manté el calendari del retorn per la investidura, sigui la seva o la de Salvador Illa, encara que impliqui la detenció. ¿Aquest cop tornarà o a última hora canviarà el guió? Hi ha qui se’l creu i hi ha qui no, però si no compleix la seva promesa electoral posa en entredit el "seu crèdit polític", afirma un dirigent de Junts, "tornarà". I és que no seria la primera ni la segona vegada que ha situat aquesta expectativa a l’horitzó.

Per això Jordi Turull transmet a les bases de Junts que facin “vacances de km 0”, i l’ANC, amb el Consell per la República, ja es prepara per a una eventual mobilització. I amb quin objectiu? Fer revifar la mobilització independentista (amb el risc que no passi) o curtcircuitar una aliança d’Esquerra amb el PSC, ja que l'estratègia de Junts sembla que és evitar una presidència d’Illa, anar a una repetició electoral i, si pot, convèncer Esquerra per fer una llista conjunta.

Dijous Sergi Sabrià va dimitir com a viceconseller del Govern pel cas dels cartells destapat per l’ARA. Va comparèixer a la seu d’ERC en una sala farcida de mitjans de comunicació i dirigents polítics. La temperatura, però, era més aviat freda, sobretot quan es va acabar la roda de premsa: l’ambient va quedar glaçat per l’aire condicionat. De tant fred que feia, hi va haver periodistes que van anar a escriure a fora.

La roda de premsa que no va ser pacífica va ser la d'aquesta setmana al consell de ministres entre la portaveu, Pilar Alegría, i la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Díaz es va allargar en les seves respostes sobre la reducció de la jornada laboral i va voler respondre a una pregunta sobre la renovació del CGPJ que anava per la portaveu, qüestionant, per exemple la tria del jutge José María Macias que ha fet el PP pel TC i haurà de votar el PSOE.