Ningú vol entrar (de moment) al govern de Salvador Illa

BarcelonaLa legislatura catalana ha arrencat amb un govern del PSC en solitari i, si no hi ha girs de guió, això no canviarà en els pròxims mesos. Després d'haver facilitat la investidura de Salvador Illa, Esquerra i els comuns es conformen, de moment, amb ser els socis preferents de l’executiu al Parlament i intentar arrossegar-lo des de fora en les carpetes en què el PSC ha estat reticent a moure's, com la regulació del lloguer de temporada o l'estudi d'alternatives a l'ampliació de la tercera pista a l'aeroport de Barcelona. El primer que posarà a prova aquesta aliança parlamentària serà la negociació dels pressupostos del 2025, que Salvador Illa pretén tenir aprovats perquè entrin en vigor l'1 de gener i, per tant, hauria d'aprovar a tot estirar al novembre. Esquerra condiciona les converses al fet que hi hagi passos endavant en el finançament singular, i així ho ha traslladat ja al Govern, mentre que els comuns preveuen anar-se trobant amb l'executiu per parlar dels comptes en els pròxims dies –la setmana passada van mantenir la primera trobada.

Malgrat els pactes d'investidura, ni republicans ni comuns han aixecat el dit per reclamar al PSC que vagi fent-se a la idea que, si vol esgotar la legislatura, els haurà de fer lloc al consell executiu. De portes cap enfora, tots dos partits marquen distàncies ideològiques amb el PSC de Salvador Illa i, per ara, prefereixen ocupar la posició de garants del pacte d’investidura que la de potencials socis a la Generalitat. "Volem veure els primers mesos de govern", diu una veu de l'executiva de Catalunya en Comú. De portes cap endins, fonts de la formació admeten que hi influeix el fet que tenen al davant l'assemblea per renovar la seva direcció, després del comiat d'Ada Colau –que, per cert, ja ha dit que és contrària a governar amb els socialistes, tant a la Generalitat com a Barcelona–. La posició oficial del partit, però, és que estudiaran entrar a l’executiu si el govern d’Illa els ho demana. Una oferta que, de moment, tampoc està sobre la taula del Govern, malgrat que el PSC tampoc s'ha tancat en banda a acceptar socis si algú es postula.

En el cas d’Esquerra, el gir pot ser de 180 graus, perquè de les quatre candidatures que es disputen el lideratge del partit almenys n'hi ha dues –Foc Nou i el Col·lectiu Primer d’Octubre– que han rebutjat el pacte d’investidura amb els socialistes, tot i que les dues favorites, la d'Oriol Junqueras i la de Xavier Godàs, no s'oposen al pacte i es limiten a reclamar que s'ha de complir.

Tot i això, el posicionament contrari a Illa no és residual a les bases: el 44,8% dels militants d’Esquerra es van pronunciar en contra de la investidura en la consulta interna sobre l’acord, tancat a contracor per la direcció amb el compromís pel finançament singular com a mesura estrella. El debat sobre la prioritat d'aquesta reforma ja ha provocat un primer xoc entre l'executiu i els republicans, tot i que el PSC es va afanyar a aclarir que, tot i que la qüestió del finançament vagi per llarg, estan disposats a treballar-hi "en paral·lel" als pressupostos.

Mentrestant, el Govern avança en el relleu dels alts càrrecs de l'executiu d'ERC que encara són al sottogoverno i a les entitats públiques: n'ha cessat quasi 100 i se n'ha quedat una cinquantena. En tot cas, i marcant encara més les distàncies amb l'executiu, Esquerra pressiona perquè els càrrecs amb carnet deixin un Govern, en què, per ara, tampoc no es plantegen entrar. Aquesta qüestió ara mateix no és un debat al partit encara que la secretària general, Marta Rovira, suggerís fa unes setmanes que podrien obrir-lo si els socialistes demostren ser capaços de teixir "confiances" amb els republicans, després d'haver-se acostat amb qüestions com la llengua o el diàleg per resoldre el conflicte polític. Junqueras, al seu torn, es mostrava contrari a entrar a l'executiu en una entrevista a l'ARA aquest diumenge. Caldrà veure què determina la direcció guanyadora del congrés d'ERC del 30 de novembre.

Una situació única a la història

Els plans d’Illa impliquen continuar amb un govern en solitari, tal com els socialistes van preveure durant les negociacions. "Els pactes d’investidura deien que el Govern era només de la meva formació política, i en aquest horitzó treballo jo", deia el president en la seva primera entrevista institucional a TV3. Té a favor seu les dades històriques dels últims governs de la Generalitat: mai a la història s'ha afegit un partit nou després de la configuració inicial del Govern (tampoc a l'estat espanyol). Els expresidents Jordi Pujol i Artur Mas van governar en coalició sota el paraigua de CiU –en el cas de Mas, fins a la sortida d'Unió de l'executiu el 2015– i els tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla van arrencar amb pactes de govern a tres bandes. Els expresidents Carles Puigdemont i Quim Torra van signar els seus respectius acords de govern amb Esquerra en el moment de la investidura, igual que va fer el 2021 l'expresident Pere Aragonès amb Junts. Un any i escaig més tard, Esquerra es quedava sola a la Generalitat: els juntaires van trencar la coalició pel desacord amb el full de ruta independentista del govern d'Aragonès, que prèviament havia destituït l'aleshores vicepresident Jordi Puigneró per pèrdua de confiança.

Si finalment Salvador Illa es decantés per allargar la mà a altres socis a mitja legislatura, seria un fet inèdit en tota la història política de la Generalitat. Això l’obligaria a moure les cadires per deixar lloc als dirigents d’altres partits en un consell executiu que és volgudament d'ampli espectre: hi ha exconvergents, exmembres d’Unió i dos ex alts càrrecs del govern d’ERC. Sigui com sigui (i potser com a prevenció), els consellers del Govern que són diputats no han deixat la seva acta al Parlament, on podrien anar a parar si hi ha un canvi a l'executiu. Illa tampoc no ha fitxat ningú de l'espai d'ICV i el PSUC, una decisió que, en el seu moment, els comuns van veure com un gest de respecte cap al seu espai.