Per què ningú parla del 3%?

BarcelonaVint anys de presó per a qui la Fiscalia Anticorrupció considera la cúpula del 3%, una vintena d’acusats que podrien entrar a presó i multes milionàries que sumen més de 300 milions d’euros. És el resum de l’escrit d’acusació que Anticorrupció ha presentat a l’Audiència Nacional set anys després de les primeres indagacions judicials. El cas, en boca de tothom fins i tot des d’abans que es comencés a investigar, pot acabar sent –amb permís del cas Pujol i del cas Palau, tots dos vinculats a Convergència– el cas de corrupció més important a Catalunya. I doncs, per què ningú parla avui del 3%?

La pregunta necessita ser matisada. Dimecres, la notícia va obrir pràcticament totes les portades als mitjans, que es van dedicar a analitzar l’escrit de la Fiscalia. L’exgerent de CDC i exconseller en el govern d’Artur Mas Germà Gordó s’enfronta a 19 anys de presó, i qui va ser tresorer del partit, Andreu Viloca, a 21 i una multa de més de 250 milions. Probablement l’impacte va arribar també als menjadors a l'hora de dinar, i potser encara se’n van sentir referències en els esmorzars d’alguns bars l'endemà al matí. Però a diferència de moltes altres vegades, aquest cop els polítics han mantingut la boca tancada.

La Fiscalia segueix amb la teoria que ja defensava el jutge instructor: que CDC es finançava de forma il·legal manipulant adjudicacions d’obra pública. Per això, també hi ha una desena d’empresaris als quals demana entre cinc i vuit anys de presó, i a les seves empreses els exigeix multes per compensar l’erari públic. Ni el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni el cap de l’oposició, Salvador Illa, ni els líders d’ERC o Junts, Oriol Junqueras i Laura Borràs, ni tan sols els comuns o la CUP, que va estar personada en l’inici del cas al Vendrell, s’han pronunciat en els darrers dies. No hi ha hagut cap tuit de Gabriel Rufián ni cap referència de Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo, tot i que abans de ser condemnat per la Gürtel el PP havia sucat pa amb la suposada corrupció de l’independentisme català, sense importar que els casos fossin tots previs a l’eclosió del Procés. Només Ciutadans en va fer una breu nota.

Sense rival a batre

Quina és la diferència ara perquè la corrupció de CDC passi pràcticament desapercebuda? És cert que, de moment, no hi ha condemnes pel 3% i que el judici encara no està fixat, tot i que això no havia importat amb anterioritat quan hi havia una notícia d’impacte com la de dimecres. El canvi més important és que no hi ha ningú a qui reclamar explicacions i, per tant, a qui desgastar políticament. Fer comparèixer Artur Mas per enèsima vegada al Parlament –perquè tornés a dir que ho desconeixia completament– no tindria cap impacte sobre cap formació. I sembla que tothom ha descomptat ja una nova condemna per corrupció. Un altre punt d’interès és si en cas de condemna es pagaran les multes. Convergència, en procés de liquidació, no cobrirà ni tan sols els 6 milions del cas Palau i tampoc s’espera que ho faci amb els del 3%. I el PDECat?

Els detalls

El sistema al Congrés funciona com a qualsevol altre Parlament: el diputat es desplaça fins al faristol i parla durant un temps determinat fins que la presidenta el talla. Aquesta setmana, però, s'ha estrenat una nova modalitat d'interrupció durant un debat sobre energia. El diputat de Vox José María Figaredo parlava apassionadament quan va començar a sonar a màxims decibels una alarma. Incendi? Atac nuclear? Deixalles d'un coet xinès caient sobre Madrid? O simplement per fer la guitza al diputat? Des del Congrés asseguren que no saben per què es va disparar.

"Ho heu vist? Ha vingut la Joana Masdeu!" Diputats i periodistes repetien dimecres aquesta broma al bar del Parlament. Alguns dinaven i d'altres feien el cafè, però tots es van fixar en la presència de Rai López, adjunt a la secretaria d'organització de JxCat, a qui alguns mitjans han atribuït l'autoria del perfil de Twitter fals. Van ser uns instants: es va quedar a la barra i va marxar de seguida.