"Ningú té el lloc garantit": Sánchez es prepara per fer neteja al PSOE

MadridPedro Sánchez serà proclamat de nou secretari general del PSOE d'aquí exactament un mes, al congrés del partit que se celebrarà a Sevilla el 29 i 30 de novembre i l'1 de desembre. Tres anys després del de València, el president espanyol va decidir avançar el calendari per preparar la maquinària de la formació de cara al cicle electoral que, teòricament, hauria d'arribar el 2027. L'objectiu és que, com més aviat millor, els candidats del PSOE a les eleccions autonòmiques i municipals siguin escollits amb dos anys de marge per poder recuperar el poder territorial que el PP va aconseguir en les eleccions del 28-M de 2023. A més, d'aquesta manera es blinda ell també en el càrrec i com a futur candidat a la Moncloa en plenes turbulències pels casos de corrupció que afecten el seu exministre José Luis Ábalos i la seva dona, Begoña Gómez.

El 41è congrés del PSOE arribarà 50 anys després del de Suresnes, del qual un jove Felipe González va sortir amb el timó de la formació. Ara l'expresident del govern espanyol és algú enfrontat al partit que es planteja no tornar a votar el PSOE, com manifestava aquest dilluns en una entrevista a El Mundo, el diari que amb José María Aznar va fer tot el possible per destronar-lo de la Moncloa a mitjans dels anys 90 i que ell anomenava "Inmundo" . En aquesta entrevista recent, González qualificava Sánchez de "mercenari" pel fet de mantenir-se al càrrec a canvi de concedir el que reclamen els seus aliats, com per exemple l'amnistia a Junts. A diferència de València fa tres anys, la imatge de Sánchez, José Luis Rodríguez Zapatero i González fent pinya ara és impensable.

De fet, una de les principals missions del líder és intentar reduir les veus crítiques internes. I el context de feblesa que travessa el PSOE amb només tres governs autonòmics (Castella-la Manxa, Astúries i Navarra) pot afavorir-lo en aquest sentit. Per què? Hi ha una regla no escrita al PSOE que és que no es presentarà una llista alternativa a la d'un líder territorial que sigui president. És a dir, que quan se celebrin els congressos autonòmics durant la primera meitat de 2025 –la celebració d'un comitè federal també activa el calendari per als de les federacions– no hi haurà una candidatura que s'enfronti a la del manxec Emiliano García-Page, el principal adversari intern de Sánchez, però l'únic díscol que és president. Si els pactes tàcits no canvien, Sánchez haurà de continuar convivint amb Page, si bé podrà promoure altres candidats a la majoria de territoris.

Madrid, Aragó, Castella i Lleó

Fonts de Ferraz consultades per l'ARA són conscients que no és tan fàcil imposar líders territorials des de la direcció estatal, i agafen de referència el cas de Sánchez el 2017, que amb l'aparell en contra va guanyar les primàries a Susana Díaz després de ser defenestrat. "Les ingerències no acostumen a sortir bé. Es respectaran els processos perquè siguin naturals", indiquen amb relació a les primàries que puguin celebrar-se. S'espera que n'hi pugui haver a l'Aragó, on Javier Lambán –un altre dels crítics– plega i Sánchez podria impulsar la ministra d'Educació i portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, per rivalitzar amb l'eventual candidat afí a l'expresident aragonès.

Tot i aquest discurs oficial, a les federacions no perceben que Ferraz tingui aquesta posició tan neutral. Les setmanes prèvies al congrés són especialment turbulentes a Madrid i Castella i Lleó. En aquesta comunitat el seu secretari general, Luis Tudanca, va voler celebrar les primàries abans de la cita de Sevilla i el secretari d'organització, Santos Cerdán, ho va vetar. "La recomanació de Cerdán era deixar passar el desembre i, després de Reis, tenir un calendari potent per donar visibilitat a tothom cada cap de setmana, perquè Pedro Sánchez hi vol anar", ho suavitzen fonts de Ferraz. Tudanca es va mostrar indignat i sospita que la maniobra, en realitat, respon a una voluntat de la direcció estatal de moure-li la cadira.

"Em solidaritzo amb ell", va aparèixer de sobte Juan Lobato, el líder dels socialistes madrilenys que ni tan sols és cap de l'oposició a Isabel Díaz Ayuso perquè Més Madrid va ser segona força als últims comicis. La remor del qüestionament a Lobato és constant en la turbulenta federació del PSOE de Madrid, que fa anys que no troba el seu rumb i ara sembla encaminar-se a unes noves primàries per trobar algú que pugui fer pessigolles a Ayuso. Lobato no ha assenyalat directament a la secretaria d'organització de Ferraz, però sí que va denunciar que, de tant en tant, apareixen filtracions als mitjans orientades a "desestabilitzar".

Abans dels conclaves territorials, del congrés de Sevilla en sortirà una nova executiva liderada per Sánchez. Hi ha un consens intern amb la hipòtesi que el secretari general farà una renovació important dels càrrecs del partit. "Ningú té el seu lloc garantit", asseguren a Ferraz. "Ell maneja els temps", afegeixen. S'ha esgotat el crèdit de Cerdán, l'home que va negociar l'amnistia amb Junts, però que va introduir Koldo García a l'estructura del PSOE? Qui sí que vol resistir, malgrat travessar l'època de més desgast com a president espanyol, és Sánchez.