Ningú controla el patrimoni que declaren els parlamentaris

BarcelonaEsbrinar quins són els presidents, ministres, consellers o diputats amb més patrimoni i els que en tenen menys forma part del ritual d’inici de cada legislatura. La llei obliga a divulgar què posseeixen, però és impossible saber com d’acurades són les dades perquè no existeix cap mecanisme de revisió. La Generalitat i el Parlament admeten que cap òrgan rastreja si els responsables públics informen de les seves propietats al complet. Tampoc demanen documentació que acrediti les pertinences que comuniquen perquè, diuen, preval el “principi de confiança”. Al Congrés i al Senat també se’n fien i no fan cap comprovació. “La manca de procediments de verificació fa que sigui un sistema dèbil per impulsar la integritat i prevenir la corrupció”, apunta Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC.

Vox és un partit que s’ha mostrat molest amb aquest tipus d’exigències. Tant les de patrimoni com les declaracions d’activitats (que serveixen per comprovar incompatibilitats). Ignacio Garriga, que venia de cobrar 90.000 euros anuals del Congrés, ha informat ara al Parlament que disposa de 3.000 euros al compte corrent i no té cap propietat. El 2019, Eduardo Reyes va tornar a la bancada d’ERC afirmant tenir només 2,75 euros estalviats, tot i haver-ne ingressat 60.000 anuals com a diputat de JxSí entre el 2016 i el 2017 i no tenir cap hipoteca. I alguns exmembres del Govern tampoc gaudeixen de gaires estalvis. Antoni Castellà (Demòcrates) percebia 84.078 euros anuals entre 2011 i 2015 com a secretari d’Universitats, i va notificar un saldo de 2.000 euros al compte el 2012, de 300 el 2015 i de 752 el 2018. En el seu cas, sí que disposava de cinc propietats.

Els membres del Parlament i del Congrés han de fer saber qualsevol modificació patrimonial i lliurar la liquidació de l’impost de la renda cada any. En tot cas, cap de les dues cambres no compara si les propietats s’incrementen al llarg dels anys. Les declaracions es despengen de la web de l’hemicicle català al final de la legislatura i es destrueixen quatre anys després. El fet que s’eliminin dificulta l’acció de traçar l’evolució del patrimoni dels gestors públics. Després d’haver sigut alcalde de la Roca del Vallès, gerent de l’Ajuntament de Barcelona, ministre i ara diputat, cap declaració de Salvador Illa és accessible a Internet excepte la més recent, lliurada a la cambra catalana i la que el BOE ha difós dos mesos després d’abandonar el ministeri. Illa té gairebé 13.000 euros al banc i en l’últim any ha saldat uns 11.000 euros d’una hipoteca de la qual només li resten 6.000 euros per pagar (té una casa al 50% i un garatge) i ha ampliat en 5.000 euros, fins als 48.000, un pla de pensions després de seure al consell de ministres.

Transparència Internacional troba mancances i ambigüitats en declaracions al Congrés i al Senat. “Allà han creat l’oficina de conflicte d’interessos però no la doten de competències. Així que no passa res si s’incompleix amb la declaració de béns, quan a França seria delicte”, compara Manuel Villoria, directiu de l’organització, que advoca per “autoritats independents” per escatir “la veracitat de la informació i creuar-la amb altres registres”. A Catalunya, la Sindicatura de Comptes no supervisa el patrimoni de dirigents i diputats, donat que es limita a fiscalitzar fons públics. L’Oficina Antifrau ha advertit que cal examinar millor els béns dels càrrecs públics i fer-ne seguiment un cop cessen. S’ha ofert a verificar les declaracions del sector públic i incorporar-les a un registre únic per prevenir conflictes d’interessos. No se li ha encomanat fer-ho fins ara.

El Parlament suspèn un mes de sou a qui no informi de canvis i no entregui la declaració anual de renda, però no preveu càstig si se silencien propietats. “Si no s’acompanya d’un règim sancionador, tant és què s’hi fa constar”, alerta Simona Levi, de la plataforma per a la transparència Xnet. “Si algú vol que no es reveli un conflicte d’interessos, li pot resultar més barat no donar informació”, coincideix Cerrillo.

Diputats amb pèrdues

Les xifres d’alguns diputats ballen amb els anys. Passa amb les retribucions, com les de Laura Borràs (Junts), que va anotar al Congrés haver rebut 91.678 euros nets com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, quan el sou era de 82.000 euros bruts segons el portal de transparència. Succeeix també amb propietats, com les d’Albert Batet (Junts), qui el juny del 2015 deia tenir un habitatge de 27.354 euros i quatre préstecs -un d’hipotecari-, però a l’octubre següent no constaven deutes i la llar es valorava en 160.500 euros. Dos mesos més tard, els crèdits tornaven a aparèixer amb el mateix deute, ara tots quatre hipotecaris. Tres anys després i fins ara, Batet no registra cap propietat. Amb tot, el seu balanç és negatiu: arriba amb 20.000 euros i ara en té 10.000.

També Pere Aragonès ha passat de tenir 42.560 euros al compte el 2015 a 6.300 actualment. Deu 131.209,18 euros més que llavors, ja que a l’hipoteca s’hi ha sumat un préstec personal i el d’un cotxe (Audi Q5). En total, Aragonès deu 266.000 euros. El seu entorn remarca que ha tingut despeses personals i ha nascut la seva filla. Tot i això, ha encadenat sous de secretari d’Economia (85.769 euros anuals) i de vicepresident (115.517 euros anuals). Contrasta amb els estalvis de Roger Torrent, que ha passat de notificar 39.000 euros el 2012 a 250.000 ara. Al compte de Carlos Carrizosa figuraven 10.000 euros quan va incorporar-se el 2012 al Parlament, i ara, després d’encapçalar el grup de Cs i estar nou anys a la cambra, només 5.000 -l’única despesa que figura és un Lexus-. Tot el contrari que la seva excompanya de partit ara al PP Lorena Roldán: ha pujat de 2.000 euros el 2015 a 223.000 ara.

Un altre fenomen que s’observa en les declaracions és que algunes no canvien al llarg dels anys. Maria Sirvent (CUP), registra el 2018 que té 6.720,93 euros al banc i tres anys després declara la mateixa quantitat, exacta fins al cèntim. I la líder dels comuns, Jéssica Albiach, notifica 30.000 euros el 2015 i 83.793,95 més per saldar d’una hipoteca. El 2018 la seva declaració és idèntica. Durant tres anys, doncs, no s’ha gastat cap euro del compte corrent i ni tan sols ha pagat les quotes de la hipoteca.