Les nines inflables de Ferraz

MADRID"Ens utilitzen [a les treballadores sexuals] com a arma llancívola". Així resumeix la Janet, la portaveu del col·lectiu Putas Libertarias del Raval, el fet que a les manifestacions ultres dels darrers dies davant de la seu del PSOE se sentissin insults i proclames masclistes com "això no és una seu, és un puticlub", "Sánchez fill de puta" o "aquestes són les ministres del PSOE", tot alçant unes nines inflables. Els manifestants, la immensa majoria homes blancs, han utilitzat aquestes proclames vinculades a les treballadores sexuals per atacar el PSOE i, en particular, les seves diputades.

No és el primer cop que la dreta i l'extrema dreta utilitza paraules com "puta" o "puticlub" per denigrar. El membre de Vox, Carlos Corva (Múrcia), va compartir fa poc més d'un any a través de les xarxes socials un text en què s'insultava a la fins ara ministra d'Igualtat, Irene Montero (Podem), amb el qualificatiu "puta". "Estem davant del que s'anomena l'estigma puta. És el lloc on se'ns intenta col·locar a les dones que sortim del mandat de gènere, de les normes heteropatriarcals", comenta la psicòloga socialfeminista Gemma Altell a l'ARA.

Qüestionament dels privilegis

Per Altell és important llegir el que s'ha sentit i vist aquests dies al carrer Ferraz com una actitud que va més enllà de la sexualitat o del treball sexual. Sobretot després d'uns anys en què no només s'ha recuperat un ministeri com el d'Igualtat, sinó que també "s'han intentat obrir nous debats al voltant dels drets de les dones o del col·lectiu LGTBI, així com tirar endavant polítiques que qüestionen el poder establert, patriarcal i amb valors conservadors".

"Utilitzar com un insult la prostitució també és vetar que una dona parli en públic, tingui poder, lideratge i, fins i tot, menystenir la seva capacitat política o credibilitat", diu Altell, en aquest últim cas en referència a les diputades i ministres atacades. "Fixa't que qui ho fa són homes de dretes, blancs, heterosexuals i cis per a qui és amenaçant que es qüestionin els seus privilegis. Aquí es creua el feminisme i les dones amb poder", afegeix. Precisament, la Janet defensa que si algú ha posat bastons a les rodes contra el patriarcat són les treballadores sexuals "per no voler-nos adaptar a la seva realitat". «Els manifestants mai cridaran "ets un fill del patriarcat», comenta mig rient.

Per tot plegat, la portaveu del col·lectiu del Raval té clar que "quan el feixisme ataca les putes, ataca totes les dones". "El que busca és que [les dones] tornem a casa, busca un retrocés", afirma contundent. Per la seva part, Altell recorda que des de fa un temps hi ha tot un moviment per "reapropiar-se de la paraula puta, perquè des d'aquesta mirada, totes ho som, no?". A més, segons la psicòloga tot plegat està estretament lligat a l'ús de les nines inflables: "És el símbol més clar de voler deixar la dona sense agència ni capacitat intel·lectual i relegar-la a ser un objecte sexual per a l'ús dels homes".

La Janet mira enrere i explica que les prostitutes han estat sempre "les bruixes, les dolentes i les perseguides" i posa d'exemple la persecució durant el franquisme. Durant el règim, entre altres coses, es va posar en marxa el Patronat de Protecció de la Dona. Es tractava d'un sistema repressiu on s'obligava les dones, entre elles les prostitutes, que tenien actituds que eren considerades contràries a les normes socials del moment, a anar-hi amb l'objectiu de reeducar-les moralment sota els valors de la dictadura. "L'arrel de tot plegat és la cultura judeocristiana", resumeix la portaveu del col·lectiu originari del Raval.

Un debat que ha marcat la legislatura

El de la prostitució ha estat, precisament, un dels debats més difícils i aspres de les últimes dècades i va marcar la passada legislatura, sobretot perquè el PSOE, i també la cara més visible del ministeri d'Igualtat, Irene Montero, feien bandera de l'abolició, mentre que treballadores sexuals i entitats que les atenen proclamen que això les empenyeria més cap a la marginalitat. "S'ha tingut poca empatia cap als feminismes diversos i dissidents –opina la Janet–. Si des d'aquí s'exclou [a les treballadores sexuals], com vols que el moviment masclista no faci sang amb això, amb aquelles que lluitem per ser un subjecte polític, per tenir independència econòmica i que se'ns reconeguin els nostres drets com a treballadores?", es pregunta resignada.