Ni rastre de correus comprometedors per a la casa reial
El servidor de l'Instituto Nóos no conté cap correu que impliqui la casa reial. Segons fonts de la investigació, el rastreig policial ha acabat i no s'han trobat ni els tres missatges lliurats per Diego Torres.
MADRID.El rastreig del servidor informàtic de l'Instituto Nóos, l'ONG que capitanejava Iñaki Urdangarin, ha acabat sense que la policia detecti ni un sol correu electrònic comprometedor per a la casa reial. Així ho van confirmar ahir fonts de la investigació alhora que van suggerir que ni tan sols els tres correus electrònics que l'advocat de Diego Torres, soci del duc, va lliurar al jutge l'abril eren en aquest servidor, tot i que van ser enviats des del domini de l'Instituto Nóos.
Va ser el terratrèmol provocat per aquests tres correus, relatius a gestions del rei a favor del seu gendre i els seus negocis i al paper de la infanta Cristina -esmentada en un d'ells-, el que va portar el jutge a ordenar al començament de maig a la policia que investigués el disc dur de Nóos. Tot i que diverses informacions periodístiques assenyalaven llavors que l'advocat de Diego Torres, Manuel González Peeters, s'havia vantat de tenir "200 correus més" capaços d'enfonsar la monarquia, l'al·ludit fa mesos que ho nega.
Datat el 7 d'octubre del 2007 i remès per Urdangarin a Torres, un dels correus aportats al jutge diu: "Tinc un missatge de part del rei i és que li ha comentat a la Cristina que Camps trucarà a Perelló per comentar-li el tema de la base del Prada i que en principi no hi haurà problema i que ens ajudaran a tenir-la". El Perelló esmentat era l'impulsor del Projecte Ayre, que buscava la incorporació d'un segon equip espanyol a la Copa Amèrica. En el projecte s'hi va implicar, tot i que de manera fallida, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (DCIS), justament la utilitzada per la trama Nóos per treure d'Espanya més de mig milió d'euros. Per ara, aquest mig milió hauria acabat en comptes de Luxemburg aparentment controlats per Diego Torres. Les fonts consultades afirmaven que, en principi, també assenyala a Torres el compte bloquejat a Andorra a petició del jutge del cas, José Castro.
Al maig, i un cop el jutge ja havia ordenat a la policia científica furgar en el servidor informàtic de l'ONG, que va captar 5,8 milions d'euros públics a València i Balears, l'advocat González Peeters va declarar convençut que no hi havia més correus que els ja aportats a l'abril. I va pronunciar una frase enigmàtica: "Tot està en les actuacions, però cal llegir els papers", va dir en diverses ocasions. Les fonts consultades en la investigació asseguren que el defensor de Diego Torres mai ha explicat a què es refereix ni ha facilitat pistes sobre l'eventual significat ocult d'altres correus electrònics descoberts després dels registres policials de novembre.
Cautela sobre la recerca
Encara que les fonts consultades donen per fet que ni tan sols hi havia al servidor els tres correus lliurats a l'abril per la defensa de Diego Torres, van demanar cautela sobre aquest últim punt: perquè la transcripció de tots els missatges ocults en el disc dur analitzat encara està per fer i perquè la missió dels agents era descobrir nous correus mitjançant l'aplicació de filtres de cerca. El disc dur, que feia de servidor, s'incorporarà a les actuacions quan la policia finalitzi els treballs. A preguntes d'aquest diari sobre la hipòtesi teòrica que el disc dur pogués ser susceptible d'alteració, els investigadors van reblar que es tracta d'una opció materialment impossible: el servidor estava protegit ja abans del seu lliurament a la policia. Un cop culmini el treball dels agents, s'incorporarà a les actuacions i qualsevol part personada podrà, si ho desitja, sol·licitar una nova pericial privada.
