Ni podia desconvocar l'1-O ni millorar el pla d'actuació dels Mossos: els arguments per a l'absolució de Pere Soler

San Fernando de HenaresDesprés del llarg informe final d'Olga Tubau, advocada de Josep Lluís Trapero, ha estat el torn de Cristóbal Martell, en defensa de l'exdirector general dels Mossos Pere Soler. El lletrat ha reclamat l'absolució adduint que Soler no va fer ni va deixar de fer res que mereixi una condemna per sedició. A l'inici de la seva intervenció s'ha referit a l'atribució del delicte per "omissió" i l'advocat s'ha preguntat què podia fer Soler per evitar el referèndum si els Mossos actuaven sota les ordres del fiscal superior de Catalunya i posteriorment de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas. És per això que no podia ordenar que els plans i pautes d'actuació del cos fossin més "eficaços" per aturar l'1-O com a responsable governatiu. Tampoc podia desconvocar l'1-O perquè no n'era convocant, ha afegit Martell.

El lletrat no ha defugit conductes "desafortunades" del seu client, com una proposta de querellar-se contra l'exfiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada, que va ser ignorada per Trapero i rebutjada per l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Martell ha advertit que per molt "desafortunada" que fos la iniciativa no té res a veure amb "ser delinqüent en termes sediciosos" ni amb actes tumultuaris. L'advocat tampoc ha discutit que Soler pugui ser un "hooligan independentista" i que, fins i tot, esperés que el Procés arribés a bon port. Citant el difunt exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza ha advertit que no n'hi ha prou amb la "voluntat", sinó que cal una aportació "objectiva de contingut material eficaç".

En poc més d'una hora d'informe final, Martell ha desmentit les atribucions que la Fiscalia fa sobre Soler i ha rebaixat el pes d'algunes d'elles, com el fet que el nomenessin director general del cos després de la dimissió d'Albert Batlle. El ministeri públic sosté que va ser designat per "alinear els Mossos amb el procés independentista", cosa que és una "conjectura racional i lògica" tenint en compte que Batlle i l'exconseller Jordi Jané van dimitir per discrepàncies amb el pla del Govern. "Però la Fiscalia el que haurà de fer és provar si amb l'acció humana va fer conductes en aquesta direcció de seduir a la tropa", ha assenyalat.

La manca de competències de Cèsar Puig

En relació a Cèsar Puig, el ministeri públic també li retreu que no dimitís amb els canvis que es van produir a la conselleria amb l'arribada de Joaquim Forn. Ell mateix va explicar que el propi José Antonio Nieto, el llavors secretari d'estat de Seguretat, li va demanar que es mantingués en el càrrec. Segons han declarat diversos testimonis, Puig estava ben considerat pel seu perfil tècnic. L'al·legat del seu advocat, Fermín Morales, s'ha centrat a subratllar que les competències del secretari general no anaven més enllà de les pressupostàries i de personal del cos. Aprofitant la tan citada sentència del tribunal de Manuel Marchena, el lletrat ha recordat que va quedar acreditat que no es va dedicar cap euro públic del departament d'Interior al referèndum. Aquesta seria l'única vinculació que hauria pogut tenir Puig amb l'1-O, ha assenyalat Morales.