El 'New York Times' aprofundeix en els presumptes vincles entre l'entorn de Puigdemont i Rússia
L'expresident situa la Guàrdia Civil darrere les informacions i ho atribueix a la voluntat de "desprestigiar" l'independentisme
BarcelonaEl New York Times publica aquest divendres un extens reportatge sobre presumptes vincles del cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Maria Alay, i l'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, amb Rússia. Explica una sèrie de viatges a aquest país el 2019 i el 2020 i una sèrie de trobades amb personatges vinculats al Kremlin i als serveis secrets russos. Aquesta informació, de la qual també se'n fa ressò El Periódico, és fruit d'una llarga investigació i beu d'informes "d'intel·ligència europeus" i d'investigacions de la Guàrdia Civil en la causa que hi ha al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, per la qual l'octubre de l'any passat es van detenir 21 persones, entre les quals Alay.
El diari nord-americà diu que en el marc de buscar suport internacional, després que la Unió Europea i els Estats Units tanquessin files amb Espanya, Alay va viatjar a Moscou el 2019 i es va reunir amb funcionaris russos, exoficials d'intel·ligència i un net d'un espia del KGB. L'objectiu, segons l'article, era assegurar l'ajuda de Rússia a Catalunya. Preguntat pel New York Times, Alay confirma els viatges, però els emmarca en el contacte normal amb persones a l'exterior i titlla els seus vincles amb els serveis secrets d'una "història de fantasia creada per Madrid".
En un comunicat, l'oficina de l'expresident assegura que les "filtracions aparegudes es descontextualitzen de la realitat" i que les informacions aparegudes estan plenes de "falsedats, incongruències i intoxicacions". Segons Puigdemont, la font de l'article -tot i que el diari cita informes d'intel·ligència- és la investigació de la Guàrdia Civil, que vol "desprestigiar" l'independentisme i presentar-lo a Europa com un "element desestabilitzador".
També denuncia la revelació de converses privades que no tenen res a veure amb "un delicte" -"és un instrument de guerra bruta que l'Estat practica contra Catalunya", diu- i que les activitats internacionals de l'Oficina de l'expresident són legals i amb l'objectiu de "contribuir en la resolució democràtica del conflicte polític". Es reserva accions legals contra l'Estat i "altres estats si és necessari" per revelació de secrets, ja que consideren que la informació ha arribat als mitjans des de la causa sota secret de sumari que està instruint Aguirre.
Les reunions d'Alay
"Ho conegués o no, Alay", afirma el New York Times, es va reunir amb funcionaris que participen en la "guerra híbrida" del Kremlin contra Europa, que consisteix –segueix el diari– en una estratègia de propaganda i desinformació, a més de finançament de moviments polítics, per desestabilitzar la Unió Europea. En aquest sentit, constata que, després dels viatges d'Alay a Moscou el 2019, va emergir el Tsunami Democràtic arran de la protesta contra la sentència del Procés, tot i que no estableix cap vincle més clar entre els dos fets. Alay, però, sempre ha negat qualsevol vinculació amb aquest moviment.
La suposada trama és una qüestió que s'ha investigat a l'Audiència Nacional, en el marc d'una causa secreta que s'ha arxivat recentment, i també a Barcelona en una part del cas Volhov. El jutge d'instrucció Joaquín Aguirre, que va requisar els dispositius de tots els detinguts –entre els quals d'Alay–, sosté que el cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont està vinculat amb Rússia. En un primer moment, el magistrat apuntava vincles amb Moscou d'altres persones relacionades amb el Procés com Víctor Tarradelles, exresponsable d'internacional de CDC, o l'empresari Oriol Soler per haver-se vist a Londres amb Julian Assange –a qui situen com a part de l'estratègia russa per desestabilitzar el Kremlin–. És després de l'anàlisi del mòbil d'Alay que la Guàrdia Civil també el lliga a la trama russa.
El New York Times recull una suposada reunió documentada en un "informe d'intel·ligència del juny del 2020" en què Alay es troba amb l'empresari rus resident a Catalunya Alexander Dmitrenko per demanar ajuda "tècnica i financera per a la creació de sectors bancaris, de telecomunicacions i energètics separats d'Espanya". Afegeix que ells, juntament amb Boye, haurien consultat també un personatge "vinculat amb el crim rus" per establir un "oleoducte secret per finançar les seves activitats".
El diari nord-americà també reprodueix una afirmació d'Alay en què diu que treballa per "the Americans", en al·lusió a la sèrie sobre el matrimoni rus establert als Estats Units i que eren espies del Kremlin. I és que Alay ha sigut el traductor d'El secret de la clandestina (Símbol Editors), el llibre biogràfic de l'espia russa Elena Vavilova en què s'inspira la producció audiovisual inspirada en una història real. Alhora, recull missatges d'ell i de Boye en què es mostren preocupats per mantenir "contents" els "seus contactes russos". En conversa amb Puigdemont, Boye va dir que s'havien d'evitar pronunciaments públics que fessin enfadar Moscou, en concret, relacionats amb les protestes democràtiques que Rússia ajudava a dispersar el govern autoritari de Bielorússia. Tanmateix, l'expresident no va seguir el consell, ja que va aparèixer a Brussel·les en suport a l'oposició bielorussa i va tuitejar en suport a les protestes.
En una entrevista a l'ARA, la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, ha assegurat que Alay "no representa el govern de Catalunya" ni els interessos del moviment independentista i ha asseverat que la Generalitat sempre ha estat al costat dels drets humans i la democràcia. Destaca, en aquest sentit, el suport de Puigdemont a les protestes pro democràcia a Bielorússia. L'expresident Quim Torra ha fet un tuit donant suport a Alay: "Objecte de persecució sense límits, només puc agrair a Josep Alay el seu compromís total amb la llibertat de Catalunya. Sempre al teu costat, amic meu".
D'altra banda, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, i el president del grup parlamentari a Catalunya, Carlos Carrizosa, han anunciat que buscaran els suports per obrir una comissió d'investigació al Parlament sobre la qüestió.
Arxivada una causa contra Alay per finançament il·legal
Aquest divendres, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat l'arxivament d'una causa que també es va obrir en el marc de l'operació Volhov i té Alay com a protagonista. Concretament, el fiscal ha demanat arxivar per "prospectiva" la causa que Joaquín Aguirre va obrir al cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont al no veure fundades les seves sospites que va usar la compravenda de petroli entre companyies russes i xineses per ocultar un finançament il·legal, segons ha avançat Efe.
En una de les parts fins ara secretes d'aquesta investigació, avançada per El Periódico, la Guàrdia Civil apunta que després de requisar el telèfon d'Alay detecten que el cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont i precisament l'empresari rus Dmitrenko es van alegrar de l'operació de "presumpta venda de petroli" entre una empresa russa, la venedora, i una xinesa, la compradora. "Pretendre deduir conductes penals d'aquestes converses excedeix de les atribucions de recerca que correspon a qualsevol autoritat", ressalta la Fiscalia, que adverteix que per iniciar una causa "és necessari que s'aportin dades objectives que puguin considerar-se indicis de la possible comissió d'un fet delictiu".
