Política22/06/2015

Neus Munté: l'ascens d'una advocada sindical que ha capejat les tensions socials des d'un segon pla

L'escassa projecció mediàtica de la consellera de Benestar i el diàleg amb el món social li han permès fins ara estalviar-se conflictes malgrat les estretors pressupostàries

Roger Mateos
i Roger Mateos

BarcelonaNeus Munté i Fernández (Barcelona, 1970) va ser una de les incorporacions al Govern d'Artur Mas després de les eleccions catalanes del 2012. De fet, la seva entrada es va produir per una combinació de factors d'última hora que va portar Mas a haver de prescindir de Josep Lluís Cleries al capdavant de Benestar Social i Família per poder quadrar el 'sudoku' de la paritat i els equilibris entre CDC i Unió dins de l'executiu.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La nova vicepresidenta del Govern és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, màster en Dret Públic i Organització Administrativa per la Universitat Pompeu Fabra, Munté ha exercit com a advocada de la UGT de Catalunya. Entre el 2004 i el 2010, va ser secretària d'Ocupació i Educació i Secretària de Política Institucional del sindicat. La seva experiència i els seus contactes en el món sindical li han servit per capejar sense grans conflictes una legislatura delicada, en plenes estretors pressupostàries i al timó d'una conselleria especialment calenta en temps de crisi.

Cargando
No hay anuncios

Munté, que passa del desè lloc al segon -per darrere de Mas- en el rang protocol·lari del Govern, s'ha caracteritzat per una escassa projecció mediàtica, que també l'ha ajudat a fugir de polèmiques polítiques i forjar-se un perfil discret.

Va començar a militar a CDC l'any 1996, va ser secretària general adjunta de la JNC entre el 1998 i el 2000. Des del 2012, és secretària executiva de l'àmbit sectorial del partit. Pel que fa a la seva trajectòria institucional, va ser cap de gabinet del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, entre el 1999 i el 2002. També va ser diputada al Parlament, on va exercir de portaveu d'Ensenyament de CiU i de presidenta de la Comissió d'Igualtat de les Persones.