Neus Lloveras deixa la presidència de l'AMI

BarcelonaNeus Lloveras ha renunciat aquest dimecres definitivament a la presidència de l'AMI, tal com ja va avançar l'ARA. Ho ha anunciat després de mantenir una reunió executiva de l'entitat, en què ha explicat la seva decisió. "Al capdavant d'una entitat com l'AMI hi ha d'haver una persona amb voluntat de continuar i plena activitat política", ha assegurat: "Jo ja estic al final de la meva carrera política i em vull centrar a acabar la meva feina a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Per tant, és millor que sàpiga deixar-ho i que agafi el relleu algú que pugui continuar amb força".

Lloveras ha destacat la "unitat" de l'executiva de l'entitat sota el seu mandat: "Sempre hem estat capaços de dialogar i arribar a consensos". Els estatuts estableixen que el vicepresident, Jordi Gaseni, passarà a ser ara el president provisional de l'entitat fins que es convoqui una assemblea de manera urgent, que decidirà qui serà el substitut de Lloveras, una assemblea que es preveu per al 15 de març. Lloveras assistirà a l'assembla com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i farà, a més, el discurs de la presidenta sortint.

"L'assemblea de càrrecs electes és una base de dades"

En la seva última compareixença davant els mitjans com a presidenta, ha rebutjat posicionar-se sobre la possibilitat que l'assemblea de càrrecs electes voti una investidura simbòlica de Carles Puigdemont. "Hem de deixar negociar qui ha de negociar; no volem afegir problemes expressant opinions", ha assegurat. Amb tot, ha recordat que l'assemblea de càrrecs electes és exclusivament una "base de dades" que conté prop de 4.000 noms, però que no compta amb estatuts, estructura ni està constituïda com a tal. "L'AMI és la depositària de la base de dades. Per articular-se, són els càrrecs electes qui s'han de reunir i constituir-se com a assemblea", ha assegurat.

El 20 de febrer Lloveras està citada a declarar pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per la seva participació "especial i destacada" en el procés independentista. Està citada la mateixa setmana que l'expresident de la Generalitat Artur Mas; les exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya; la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. El jutge instructor del Procés va ampliar la causa el 22 de desembre contra aquestes sis persones.