La néta de la ‘companya Soledad’ està a punt

BarcelonaNúria Parlon encara és jove. Té només 39 anys i, si es confirma que fa el pas i que té un suport territorial ampli, serà la primera dona a dirigir el PSC. Davant seu, una tasca que no serà gens fàcil: fer remuntar un partit en mínims històrics. Ella pensa que és difícil empitjorar els registres de Pere Navarro, però malgrat la seva curta experiència política a hores d’ara ja sospita que en política no hi ha terra. Des que és a la primera línia, si en alguna cosa s’ha especialitzat és a reflotar naus a la deriva. Ho ha fet a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i ara serà el torn del partit que fins fa poc era hegemònic a l’esquerra catalana.

Parlon es va donar a conèixer el 2009. La tardor d’aquell any la policia es va presentar, per ordre del ja exjutge Baltasar Garzón, a l’Ajuntament de Santa Coloma per escorcollar-lo i detenir-ne l’alcalde socialista, Bartomeu Muñoz. Estava implicat, amb altres càrrecs del partit i l’Ajuntament i exdirigents de CDC com Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, en el cas Pretòria de corrupció urbanística i blanqueig de capitals. Un assumpte que l’Audiència Nacional encara no ha resolt a hores d’ara. El PSC, que ja intuïa la seva crisi, necessitava una cara nova i trencadora. Es va descartar Antoni Fogué, aleshores president de la Diputació de Barcelona i marit de l’exalcadessa Manuela de Madre.

José Montilla, José Zaragoza i Antonio Balmón van apostar decididament per Parlon, aleshores tinent d’alcalde de Ciutadania i responsable de cooperació al desenvolupament de l’executiva del PSC, per dirigir la ciutat, i li van recomanar duresa. Heretava una majoria absoluta (la va perdre el 2011 amb la irrupció de Plataforma per Catalunya i ara governa en coalició amb ICV i CiU), però arribava en un clima de gran tensió política i social.

Els que més l’han tractada a l’Ajuntament discrepen sobre fins a quin punt ha sigut revolucionària en la seva gestió. Alguns, com el tinent d’alcalde Raül Moreno, que era l’hereu natural de Muñoz, estan ara en segon pla i això alimenta la seva imatge d’expeditiva a l’hora de tallar amb el passat. No volia fer concessions i no n’ha fet. Els que la coneixen bé apunten com a principal defecte que no reparteix joc entre el seu equip, cosa que haurà de fer al PSC, i encara més si vol compaginar primera secretaria i alcaldia. També haurà de tenir més mà esquerra que la que ha demostrat en algun conflicte ciutadà. “Més que fer-se estimar es fa respectar”, diuen d’ella, una dona “sense fums” i que s’autodefineix com a “tímida, valenta i sincera”. Politòloga de formació, va entrar a treballar a l’Ajuntament el 2002 (la seva parella també hi treballa) i és mare de la Dóttir, una nena de vuit anys amb nom islandès, un país que li agrada, com l’esgrima i les noves tecnologies i les xarxes. Parlon és discreta i introvertida i protegeix la seva vida personal, en què intenta que no entri gaire la política. Potser per això -i perquè no va passar per les joventuts- té pocs amics al partit. “Els sopars, quan hi són, són perquè toca”, diuen.

Ni BCN World ni esquarterar TV3

Però, què pensa Parlon? Diuen d’ella que és més partidària “de l’estratègia que de la tàctica” encara que el PSC no li permetrà floritures. Els que la coneixen la situen “més a l’esquerra que el partit”. Ho és en el discurs i votant. Quan Gent de Gramenet -un partit pròxim a la CUP, present al consistori- va aixecar la veu contra la Molt Alta Tensió (MAT) a la ciutat ella els va barrar el pas posant-se al capdavant de la protesta. I com a diputada -ocupa escó al Parlament des del 2012- s’ha negat a donar suport a decisions de Navarro que els situaven prop de CiU i l’establishment. Així, va tenir oportunes indisposicions per no donar suport a la rebaixa d’impostos al joc per facilitar la instal·lació de BCN World ni a la privatització del departament comercial dels mitjans públics catalans.

Els companys de partit diuen d’ella, i no ho neguen regidors consultats, que és una dona “amb consciència de classe” i influïda per l’origen humil i d’esquerres. De fet, qui més la va marcar va ser l’àvia Soledad, germana de l’alcalde republicà de Martos, a Jaén, i que era una “lluitadora” de fermes conviccions socialistes. Els seus pares -camioner ell i mestressa de casa ella- no són militants del PSC però sí que eren dels habituals als mítings de De Madre.

En el debat català també té idees diferents de les de Navarro i ningú al seu entorn augura cops de volant en un assumpte nuclear. Ella aposta per una reforma constitucional que permeti el dret a decidir i una consulta legal, i rebutja de ple el discurs frontista que ara practica el PSC de bracet del PP i Ciutadans. Vol revisar la posició.

En Parlon el PSC hi té una dirigent poc disposada a fer concessions i amb ganes de marcar perfil.