Nervis entre els funcionaris del Tribunal de Comptes per la renovació

MadridFa dies que hi ha nervis al Tribunal de Comptes. Des que el 14 d’octubre el PSOE i el PP van anunciar que tenien un acord per renovar els òrgans constitucionals -excepte el Consell General del Poder Judicial-, s’hi va instal·lar una certa “inquietud”, admeten fonts de l’organisme. No només en els consellers sortints -molts d’ells haguessin volgut repetir-, sinó també en aquells funcionaris i càrrecs eventuals que ocupen llocs que dependran del lliure designi dels nous membres triats pel Congrés i el Senat. Avui els dotze futurs consellers -també els quatre jutges que aniran al Tribunal Constitucional- defensen la seva candidatura en comissió.

Els dos principals partits espanyols van optar per una important remodelació en la nova composició del ple del Tribunal de Comptes. Dels onze membres actuals -n’hi ha un, Lluís Armet, que va renunciar al càrrec el gener del 2018- només repeteixen dos: Enriqueta Chicano i Dolores Genaro, totes dues proposades pel PSOE. I aquests canvis al capdavant dels dotze departaments provocaran la constitució de nous equips. Per exemple, directors i subdirectors tècnics i els seus adjunts -que són les persones més importants al voltant dels consellers- queden a mercè de la llibertat que tindran els nous membres del ple per nomenar els seus alts càrrecs més pròxims. Els funcionaris que ara ocupen importants càrrecs no perdran la plaça a l’administració, però potser no conservaran la tasca que han desenvolupat els últims nou anys.

Segons l’última versió de la relació de llocs de treball de personal funcionarial i eventual del Tribunal de Comptes, hi ha 262 persones amb càrrecs de rellevància que estan subjectes a la decisió dels nous consellers. D’aquests, 227 són funcionaris del subgrup A1 -de nivells 27, 28, 29 i 30- i són els que ocupen les places més importants i més ben retribuïdes. El seu sou pot superar els 90.000 euros anuals gràcies al complement específic que va aparellat al rang. El dels directors tècnics és de 58.500 euros, el dels subdirectors tècnics, de 53.400, i el dels subdirectors adjunts, de 46.600.

Per exemple, a la presidència de l’organisme hi ha adscrits un director tècnic, un subdirector en cap de l’assessoria economicoadministrativa, un subdirector en cap de l’assessoria jurídica, tres subdirectors tècnics, un subdirector adjunt a la direcció tècnica, el director de relacions externes i un subdirector adjunt.

“Un clima de desolació”

Si aquests són càrrecs poc exposats, n’hi ha d’altres que també estan ben remunerats però que tenen més desgast. És el cas dels delegats instructors, com Esperanza García, la que s’ha encarregat de la instrucció de la causa contra una trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre el 2011 i el 2017. N’hi ha un total de vuit i formalment són assessors tècnics jurídics. La seva continuïtat a la unitat d’actuacions prèvies de la secció d’enjudiciament anirà lligada a qui passi a ocupar-ne la presidència. Fins ara ho feia José Manuel Suárez Robledano, nomenat el 2012 a proposta del PP. Quan va arribar en va nomenar set -entre ells Esperanza García- i va mantenir-ne un que ja hi treballava des del 2008. Aquest és l’únic lletrat d’oposició del mateix Tribunal de Comptes, mentre que els altres set són funcionaris que havien accedit a l’organisme provinents d’altres administracions.

Els sectors més crítics amb el funcionament intern del tribunal subratllen que en altres òrgans judicials -el Tribunal de Comptes no ho és encara que tingui funcions jurisdiccionals- aquest tipus de càrrecs estan més regulats. “Hi ha un clima de desolació a la seu central”, expliquen fonts consultades, a conseqüència que a partir d’ara la facció conservadora perdrà la majoria. “A més, no repeteixen els que es pensaven que repetirien”, afegeixen. De fet, no renova mandat cap conseller proposat pel PP el 2012, alguns dels quals molt marcats ideològicament.

D’altra banda, d’aquestes 262 persones, n’hi ha 35 que cessaran automàticament quan ho facin els consellers. Són càrrecs eventuals com els secretaris i secretàries dels consellers. N’hi ha un per a cada departament i quatre per als presidents de secció. La cap de comunicació del Tribunal de Comptes també és de confiança i nomenada per la presidència.

Avui a les 9.30 hores compareixeran al Congrés els quatre candidats a integrar el Tribunal Constitucional i, a partir de les 13.30 hores, els sis aspirants al Tribunal de Comptes votats a la cambra baixa. Són Enriqueta Chicano, Isabel Fernández, Dolores Genaro, Diego Íñiguez, José Manuel Otero i Miguel Ángel Torres. Els altres sis ho hauran de fer al Senat, però encara no s’ha programat la sessió de la comissió de nomenaments de la cambra alta. El ple perquè siguin definitivament escollits per majoria de tres cinquenes parts serà la setmana vinent.

La secció d’enjudiciament

Un cop nomenats, se celebrarà un ple a l’òrgan fiscalitzador en què s’escollirà el president del tribunal -internament sona el nom de Chicano-, el secretari general que substitueixi Esther Riquelme -i que ha de ser escollit entre els funcionaris dels mateixos cossos superiors del Tribunal de Comptes-, i es decidirà qui anirà a parar a la secció de fiscalització i a la d’enjudiciament. Fonts de la Moncloa asseguren que el pacte amb el PP no va incloure la distribució.

Els quatre noms que conformin la secció d’enjudiciament hauran de jutjar la causa d’Exteriors i al tribunal ja hi ha travesses sobre qui seran els escollits. Els seus perfils donen pistes: Torres és encara el fiscal en cap i seria un dels que hi podrien anar, juntament amb la presidenta del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de la Comunitat de Madrid, Elena Hernáez, tots dos proposats pel PP. Del sector progressista, l’actual cap de gabinet de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i que havia sigut magistrat del tribunal contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, Diego Íñiguez, també podria anar a enjudiciament. Dels altres candidats proposats per les forces de la coalició, l’advocat del Col·legi de Biscaia Luis Antonio Ortiz de Mendivil -impulsat per Unides Podem- podria ser el quart.

Tot plegat podria acabar tenint incidència en l’esdevenir de la causa contra l’acció exterior de la Generalitat que s’està abordant dins del Tribunal de Comptes i que, després que es rebutgessin els avals de l’Institut Català de Finances, ja ha suposat embargaments per als alts càrrecs independentistes dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont. Caldrà veure si amb els canvis al tribunal, també canvia l’actitud amb què fins ara s’ha conduït aquest cas.

El PSOE i el PP van pactar els dotze nous consellers que integraran el ple del Tribunal de Comptes. El seu mandat és de nou anys i renovable. Sis d’ells presenten la seva candidatura avui a la comissió de nomenaments del Congrés i els altres sis ho han de fer al Senat.

Amb el cessament dels antics consellers, un cop surtin elegits els nous, també decauran els càrrecs eventuals. Són 35, segons l’última actualització de la relació de llocs de treball del Tribunal de Comptes. La majoria són secretaris i secretàries dels membres del ple.

Les places de més retribució al Tribunal de Comptes les ocupen funcionaris A1 -de nivells 27, 28, 29 i 30- i són de lliure designació. Directors tècnics i subdirectors de cadascun dels departaments poden ser cessats amb l’entrada dels nous consellers.