Neix Construint Present per reflexionar sobre el rumb del Procés: "S'ha de superar el pensament màgic"

BarcelonaEl sobiranisme està immers en un debat sobre com continuar el Procés després de l'experiència de la tardor del 2017. Des de llavors, no hi ha acord estratègic sobre com intentar assolir l'objectiu de la independència. En el marc de la recerca d'un rumb, neix una associació, Construint Present, amb la voluntat de "generar reflexió i diàleg" sobre l'independentisme i fugint, segons destaca el manifest impulsor publicat a l'ARA, del "pensament màgic". Malgrat que engega sense l'ànim de ser a l'òrbita de cap partit polític, l'impulsen persones vinculades a JxCat: dos diputats, Josep Maria Forné i Xavier Quinquillà, en són el president i el vicepresident. La professora de literatura de la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona Míriam Turró n'és la secretària.

"Cal superar la il·lusió de creure que quan més es vol alguna cosa més possibilitat té de convertir-se en real. Això és pensament màgic. L'independentisme ha de superar aquesta fase", explica el text, carregant contra aquells que dibuixen la meta de l'estat propi de forma exprés i fàcil. Des del nucli impulsor es destaca que la idea clau és construir "acció política" des de la "realitat".

La nova entitat es mostra partidària de la independència de Catalunya, definint-la com "el més convenient" per a la ciutadania que hi viu, però marca un rumb més pausat del que s'ha marcat en els últims anys. "Durant aquests anys, fins i tot dècades, ens hem anat dotant de raons per argumentar la sobirania que ens permeti assolir la nostra independència [...]. Però no n'hi ha prou amb tenir la raó perquè te la donin. Ens cal força democràtica, és a dir, una majoria de ciutadans àmplia i reconeguda. Ens cal consolidar aquesta majoria", afirma el document, apuntant en la línia de concentrar esforços en "eixamplar la base", una estratègia que, fins ara, ha abanderat ERC.

El manifest també aposta per recuperar la unitat "estratègica", assumint que la confluència "transversal" de totes les forces polítiques independentistes és complicada. "Pot haver-hi una força política que aplegui tota aquesta transversalitat ideològica, però la història del país ens diu que més aviat sempre hi ha hagut dues, si no tres, forces que han representat aquesta diversitat. La diversitat és enriquidora", afirma el text. El manifest també admet la dificultat actual, però, d'arribar a aquesta unitat, sobretot pel moment que passen les relacions entre JxCat i ERC: "Si existeix pluralitat d'opcions és inevitable la lluita per l'hegemonia política. A aquesta lluita s'hi poden afegir desavinences personals. Això fa més complexa la unitat estratègica, però no impossible".

Finalment, el manifest també vol apel·lar més enllà de l'independentisme, afirmant que hi ha una cosa més àmplia, la catalanitat. "Hem de construir una proposta inclusiva i integradora per a totes i tots els ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no. La catalanitat no la dona el fet de ser independentista", afirma el document. Fonts de l'associació creuen que la resolució del conflicte polític amb l'Estat vindrà dels espais més "moderats" de l'independentisme i el constitucionalisme. "Hi ha un espai central que s'ha de poder reconèixer mútuament", afirmen, i per això critiquen la política "frontista" i aposten pel diàleg amb Madrid. Un diàleg, però, que admeten que fins ara tampoc s'ha impulsat prou des del govern espanyol.

Encaix amb el debat intern a JxCat?

Segons el nucli impulsor, no neixen amb la voluntat d'influir en el procés intern de Junts per Catalunya, tot i el debat obert dins aquest espai sobre com acabar en una única formació política i quina estratègia cal adoptar. Paral·lelament a aquesta associació, però, sí que hi ha perfils moderats que exploren la possibilitat de bastir un partit alternatiu que aglutini electorat de l'antiga CiU que consideren que s'ha quedat orfe amb l'aposta pel Procés. La mateixa excoordinadora general del PDECat va afirmar que "un nou partit podria ser una opció".

En el cas de Construint Present, però, el nucli impulsor afirma que no té la voluntat de ser un partit polític. L'objectiu, insisteixen, és ser una entitat de reflexió i pensament. Les fonts de l'entitat expliquen que, a banda de Forné, Quinquillà i Turró, hi ha altres adhesions que prefereixen mantenir l'anonimat, però que no venen del món de la política.