Negociacions en marxa per la llista

Barcelona“És l’única manera que ens en sortim”. Aquest és el missatge que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha traslladat aquests dies als seus col·laboradors més estrets. Es refereix a la decisió de les entitats del sobiranisme civil de liderar la confecció d’una llista unitària per a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Tots els actors implicats sostenen que aquesta és una setmana “clau” i que “no hi ha temps per perdre” per tancar definitivament el paraigua sota el qual els partidaris de la independència es presentaran als comicis. Els contactes, segons han confirmat a l’ARA fonts coneixedores de la negociació, ja funcionen a ple rendiment. Una delegació de Convergència es va reunir ahir a la tarda amb representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), i ERC també ha encetat amb optimisme les negociacions amb les entitats civils. De fet, la direcció republicana vol que aquest divendres ja estigui tancat l’acord -cap de llista inclòs- i només es planteja dos escenaris: llista civil unitària o tres opcions de partit.

“El que compta és que, per fi, tothom està convençut que junts sumem més”, assenyala un alt dirigent de CDC consultat. La portaveu del partit, Mercè Conesa, es va esforçar molt -així ho havia pactat la cúpula- a no posar condicions a la negociació amb les entitats. Fins i tot va arribar a assenyalar que, encara que no inclogués polítics, una llista unitària sobiranista rebria el suport de Convergència. “Ens volem expressar en termes molt prudents, però segur que els qui ara estan en primera línia tindran un paper en aquesta candidatura”, matisen a la sala de màquines del partit, on esperaven que les entitats facin el primer pas.

A la seu d’ERC també va imperar, de moment, la “prudència”. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va insistir a no posar “condicions” ni “línies vermelles” d’entrada, ja que serà al llarg d’aquesta setmana que es definiran les posicions a través de les reunions entre entitats i partits. Tot i això, va insistir en la llista civil sense polítics per “evitar plebiscits d’altres tipus”. ERC va reiterar que la seva primera opció són les llistes “aliades” amb un programa conjunt, tal com defensen que es va acordar el 14 de gener. Ara bé, si el “compliment” de l’acord no és possible, ERC “no posarà entrebancs” perquè tiri endavant una proposta que “genera consens” i que, a més, “maximitza” resultats segons les “dades demoscòpiques”.

En aquest sentit, fonts d’ERC apuntaven ahir que l’absència de polítics a la candidatura és la manera de “garantir el plebiscit”. Defensen que el 27-S es decideixi sobre la independència i que, mesos més tard, es convoquin eleccions “constituents” per confrontar, llavors sí, els projectes ideològics. De les eleccions del setembre n’ha de “sortir un mandat curt”, apuntava una de les fonts, “amb cent passos concrets per declarar la independència”. Juntament amb aquesta candidatura, també defensen que es pacti un “govern de concentració” que executi el mandat. En la mateixa línia que Òmnium, volen que les formacions tinguin presència en campanya “al costat” de la societat civil i entrin en escena a l’hora de forjar l’executiu. Sobre els polítics que l’haurien d’integrar, eviten pronunciar-se. “No ens convé debatre sobre noms -assenyala una de les fonts-. Hem d’evitar tot el que debiliti el procés”.

La CUP i el debat a l’ANC

Pel que fa als partits que han de donar suport a aquesta llista i ser en el govern de concentració, ERC defensa que també hi hagi la CUP. “Ha d’incloure el màxim de gent possible”, va asseverar Sabrià en roda de premsa. Tot i això, no va voler condicionar la participació d’ERC a la candidatura transversal a la implicació de l’esquerra independentista, que va ser molt crítica amb Mas quan, en la seva conferència a Molins de Rei, va reobrir el debat sobre la llista unitària. La CUP, de fet, s’inclina per no investir el líder de CDC en cas que sigui candidat per cinquena vegada a la Generalitat. A pesar d’això, dins del sobiranisme civil s’assenyala que arriben “bones vibracions” de l’esquerra independentista si la llista és sense polítics.

El focus es desplaçarà avui cap a la reunió que mantindrà el secretariat de l’ANC i que servirà per tancar la proposta definitiva que es brindarà als partits. La decisió final sobre la llista es prendrà després del dia 20 de juliol -és la data límit per al president de l’entitat, Jordi Sànchez- perquè caldria validar-la als òrgans interns. En el cas de CDC hi ha convocat un consell nacional per al dia 25, el mateix cap de setmana en què ERC celebra el seu congrés. Les cúpules dels dos partits donen per fet que aleshores ja se sabrà sota quina fórmula van a les eleccions.

Els noms polítics forts de les negociacions són els de Josep Rull i Lluís Corominas per part de CDC, i el de Marta Rovira per part d’ERC. El rellotge corre i tots els implicats indiquen que, solucionada la llista, caldrà el més important: elaborar i explicar un programa que surti vencedor de les urnes el 27-S.

Manifest per reactivar el Pacte pel Dret a Decidir

Representants d’una desena de taules territorials pel dret a decidir liderats per la de Barcelona van acordar ahir en una reunió a l’Ateneu Barcelonès un manifest per reclamar al president del Pacte Nacional, Joan Rigol, que el reactivi, com va avançar l’ARA. Volen forçar una reunió “urgent” del Pacte perquè faci una “crida” davant l’“excepcionalitat” del 27-S. Segons fonts presents a la reunió, en el manifest que lliuraran a Rigol avui no demanen una posició explícita sobre el “caràcter plebiscitari” del 27-S per esquivar l’eventual rebuig de sectors contraris a plantejar les eleccions com un plebiscit.