PSOE i Podem posen fil a l’agulla al desbloqueig
Lastra inicia contactes amb els partits i es busca tancar l’estructura de govern abans de finals d’any
MadridLa immediatesa amb què Pedro Sánchez va trucar a Pablo Iglesias per acordar el govern de coalició evidenciava que, aquesta vegada sí, el líder del PSOE vol tancar com més aviat millor l’etapa de bloqueig en què viu Espanya. Seguint la promesa de campanya d’iniciar el 2020 amb un govern en marxa, les dues formacions d’esquerres perfilen l’estructura del nou executiu amb discreció, per no caure en l’espectacle públic i mediàtic que va frustrar les negociacions del juliol. En paral·lel, la interlocutora de Ferraz amb la resta de partits, la vicesecretària general Adriana Lastra, ja comença a sondejar els possibles suports a una investidura que serà una mica més cara, després que aquest dimecres se sabés que el PP pren un escó per Biscaia al PNB a causa del recompte del vot exterior.
A Unides Podem hi ha el convenciment que aquesta vegada el PSOE “va de debò” i és per això que fonts de la confluència mostren reserves a l’hora de parlar sobre els avenços en les negociacions, incloent-hi els noms dels possibles ministres. Però el principi d’acord que van signar dimarts Sánchez i Iglesias especifica que no es posaran vetos a les persones que cada actor proposi, de manera que ja hi ha pistes de qui podria integrar -si el pla arriba a bon port- el pròxim consell de ministres. Més enllà de la presència del secretari general del partit lila, que es dona per descomptada, Irene Montero també hi seria -la proposta del PSOE del juliol ja incloïa que ocupés una vicepresidència-. Un altre dels noms que hi ha damunt la taula és el de Yolanda Díaz, cara visible de Galícia en Comú. Precisament el punt de partida de les converses es remunten a l’oferta que Podem va rebutjar en el debat d’investidura fracassat, que reservava al partit lila una vicepresidència de caràcter social i tres ministeris: Habitatge i Economia Social; Sanitat, Afers Socials i Consum, i Igualtat.
Tanmateix, les negociacions tot just arrenquen i ni el nombre de ministeris que assumeixi Podem ni el nom tenen per què coincidir. De fet, els liles reclamaven també Transició Ecològica, una àrea on encaixaria la figura de Juantxo López de Uralde, exlíder d’Equo que va abandonar el partit pel suport a Íñigo Errejón i va decidir quedar-se a Unides Podem. En aquesta lògica, tal com apuntaven ahir alguns mitjans, les carteres de caràcter social serien per als d’Iglesias i, en canvi, les d’estat se les quedaria el PSOE. És per això que les fonts consultades restaven veracitat a la hipòtesi que l’ex-Jemad Julio Rodríguez pogués assumir Defensa. El líder d’En Comú Podem, Jaume Asens, tampoc entraria al govern.
Així, els socialistes seguirien mantenint, entre d’altres, les responsabilitats d’Economia, que Sánchez ja va anunciar que mantindria Nadia Calviño i amb rang de vicepresidència; Interior, Administracions Territorials, Exteriors i, probablement, la vicepresidència política. Ahir La Vanguardia donava per fet que Carmen Calvo seguirà com a número dos de l’executiu, malgrat que el seu ministeri pugui perdre alguna competència. Actualment assumeix Igualtat.
Arribar a la investidura amb el repartiment de rols -caldrà veure si s’opta per un model mixt amb ministre i secretaria d’estat per a partits diferents- i el contingut del programa de govern serà important perquè l’acord tingui èxit, però fins i tot amb més celeritat el PSOE vol encarrilar els suports parlamentaris. Tot i que hi ha combinacions viables, a hores d’ara molts dels susceptibles socis han supeditat el seu suport a alguns canvis en les intencions del nou executiu. En són un exemple les forces independentistes catalanes, com Esquerra, a qui avui el PSOE ja sondejarà. Està previst que al llarg del matí es reuneixin Lastra i el portaveu dels republicans a la cambra baixa, Gabriel Rufián. JxCat, en canvi, que va votar no al juliol i que podria mantenir-se en aquesta mateixa posició en una de les opcions perquè la investidura tiri endavant, no té data. Tampoc EH Bildu, que ahir per boca del seu coordinador general, Arnaldo Otegi, va advertir que cal abordar la llibertat dels presos polítics i situar l’autodeterminació com a via de solució al “problema polític”, que no de “convivència”.
El suport dels abertzales -per activa o per passiva- seria necessari, juntament amb els vots favorables de BNG, PRC -Lastra es reuneix demà amb el diputat José María Mazón-, Terol Existeix i Més País. Ahir la número dos dels socialistes i Íñigo Errejón ja es van reunir i van constatar “coincidències en les prioritats”, segons fonts de la nova formació consultades per Europa Press. Amb el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, també hi va haver contactes ahir. La fórmula que integra aquestes formacions és ara mateix la més plausible perquè el govern PSOE-Podem sigui una realitat, donada la complexitat de buscar un acord a la dreta.
Ahir la via de l’abstenció amb Cs -molt més estrambòtica perquè necessita que es mantinguin els vots favorables d’Unides Podem i el PNB, entre d’altres, així com l’abstenció de CC i Bildu- es va complicar una mica més amb l’escó guanyat pel PP. Però també perquè el número dos de la formació taronja, José Manuel Villegas, va refermar la seva negativa a col·laborar amb aquest acord -el va qualificar de nefast- i va reclamar a Sánchez i el PP que explorin una gran entesa constitucionalista. La fórmula passaria per avalar una investidura de Sánchez que s’hauria de comprometre amb un paquet de reformes però sense entrar al govern, a diferència del que defensa Cayetana Álvarez de Toledo, portaveu dels populars al Congrés i cap de files per Barcelona, que aposta per un “govern de concentració constitucional”.
Així, queda lluny una entesa entre el PSOE i Cs, que només té com a precedent la del 2016, frustrada per la incompatibilitat de Podem amb els liberals. Ara són els taronges els que rebutgen entrar en l’equació. Aleshores el 79% de la militància socialista va aprovar l’acord amb Albert Rivera en una consulta, que ara també tindrà lloc (el 23 de novembre), per ratificar el pacte amb Iglesias. Els lemes “Amb Rivera no” del 28-A -contrasta amb l’opinió del 2016- i “Amb Iglesias sí” del 10-N fan preveure que les bases no posaran obstacles al govern de coalició, que encara no té prou suports al Congrés.