Les negociacions entre Podem i IU, encallades en les llistes: Garzón exigeix un de cada sis diputats

MadridLes negociacions entre Podem i Esquerra Unida (IU) continuen encallades. Aquest dissabte es complia el termini que els dos partits s'havien marcat per arribar a un acord. Però les llistes continuen sent el principal escull per segellar el pacte. Alberto Garzón ha exigit entre 9 i 10 llocs de sortida a nivell estatal, sense tenir en compte els territoris de les confluències: Catalunya, Galícia i el País Valencià. Considera que, tenint en compte que van treure gairebé un milió de vots el 20-D, els pertoca una sisena part del total de llocs de sortida –les posicions que asseguren un diputat. És a dir, un de cada sis diputats.

Podem (sense les confluències), va treure 42 diputats al desembre. Però si haguessin sumat forces amb IU haurien tret un total de 58 diputats. Per tant, IU calcula que els pertocarien al voltant de 9 diputats. Dos serien segurs per a Madrid, tres per a Andalusia (Sevilla, Màlaga i Còrdova o Cadis), un per a Astúries i la resta encara s'han de determinar. S'ha de tenir en compte que tots els diputats no estan garantits i que algunes posicions tenen un 50% de possibilitats de treure escons, ja que dos més dos no sempre sumen quatre en política. IU inicialment havia reclamat una dotzena de llocs de sortida, Podem ho rebaixa a només cinc. Garzón ha considerat que això demostra que són "generosos".

"És cert que avui hauríem de tenir ja un acord. Però no hi ha frustració ni resignació", ha assegurat Garzón a les portes del consell polític federal d'IU, que aquest dissabte tenia previst ratificar el pacte. El candidat d'IU està convençut que arribaran a un acord perquè considera que "les llistes mai poden ser un obstacle per a l'error". El secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, ha respost des de Saragossa que "les posicions estan més a prop que mai, tot i que encara no hem arribat a l'acord global que volem".

Ja que el consell polític federal no podrà ratificar l'acord, l'encarregat de fer-ho serà la presidència federal d'IU, que es compromet a convocar una nova consulta a les bases si és necessari. La militància del partit ha traslladat un 'sí' rotund a l'aliança amb Podem, per bé que encara no sabien els detalls de l'acord. La consulta va fer-se del 2 al 4 de maig. Ara un sector del partit (IU amb més força) reclama que se'n celebri una altra coincidint amb la de Podem, els dies 10 i 11 de maig –el límit per registrar la coalició és el 13 de maig. La pregunta seria: "Aproves l'acord concret i els seus continguts als quals s'ha arribat amb Podem i altres forces per concórrer en coalició en les eleccions generals convocades pel 26 de juny?".

Aquest sector també reclama que s'ajorni l'assemblea general per escollir nou coordinador del partit per a després de les eleccions. Està prevista per a la primera setmana de juny. Garzón vol arribar a la campanya ja com a coordinador general de la coalició. És a dir, després d'haver rellevat Cayo Lara i poder donar la imatge de transformació dins d'IU, així com evitar les discrepàncies internes.

Què està acordat ja?

El secretaris d'organització de Podem i IU, Echenique i Adolfo Barrena, continuen negociant a contrarrellotge. Barrena ha exposat davant del consell polític federal quins són els punts que ja estan preacordats amb el partit lila.

Fórmula jurídica: una coalició de partits. Amb tot, no està establert encara el nom de la marca amb què es presentaran i el que apareixerà a la papereta. Podem no vol que hi surtin les sigles d'IU.

Visibilitat: Barrena ha garantit que l'acord no suposa la desaparició d'IU perquè reconeix les diferents forces polítiques i que és conscient que es representen identitats polítiques i lideratges diferents.

Àmbit: estatal (excepte Catalunya, Galícia i el País Valencià, on es presenten amb les confluències).

Programa: un programa de mínims, però respectant el programa de cada partit en campanya. És a dir, IU seguirà defensant la III República. En l'esborrany que ha presentat Garzón s'inclou "la defensa del dret a decidir".

Grup al Congrés i al Senat: apostar per un grup parlamentari federal com el que ha tingut fins ara Podem. L'objectiu és repartir-se els temps d'intervenció –IU recalca que no seria el grup de Podem, si no d'una coalició estatal–, tot i que els dos partits no veuen malament que IU acabi al grup mixt, on tindrien un clar protagonisme.

Campanya: campanyes diferenciades amb alguns actes conjunts (encara no s'han definit quins però es preveu amb els líders de les confluències). Necessitat de compartir els espais gratuïts de propaganda electoral.

Subvencions: un dels aspectes vitals per a IU, amb nou milions de deute. Repartiment dels recursos de campanya, així com també els diners que l'Estat torna un cop fetes les eleccions i els dels grups parlamentaris.

Òrgan de govern de coalició: coordinació a través d'un òrgan de govern amb participació de totes les forces, segons el nivell de pes relatiu.